Robert I de Flandes: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m traducció automàtica feta a petició de Usuari Discussió:Jolle pendent de revisió per l'usuari
Cap resum de modificació
Línia 1:
'''Robert I de Flandes''' <ref>[http://fmg.ac/Projects/MedLands/FLANDERS,%20HAINAUT.htm#_Toc212185312 Robert de Flandes al lloc web de la Fundació per a la genealogia medieval] </ref>. dit '''Robert el Frisó''' (vers [[1035]] - † 13 d'octubre de 1093 al castell de Wynendaele]]), fill segon del comte [[Balduí V de Flandes]] i d'[[Adela de França (1009-1079)|Adela de França]]. Germà petit de [[Balduí VI de Flandes]], va desposseir al fill d'aquest darrer i va esdevenir [[Comtat de Flandes|comte de Flandes]] de [[1071]] a [[1093]].
{{Traducció|fr|Robert Ier de Flandre}}
{{Titre mis en forme|Robert {{Ier}} de Flandre}}
 
{{Titre mis en forme|Robert {{Ier}} de Flandre}}
{{Infobox Politicien
|charte = Monarque
|portrait = Robrecht de Fries.png
|légende =
|nom = Robert Ier de Flandre
|fonction1 = [[Liste des comtes de Hollande|Régent du comté de Frise occidentale]]
|couronnement 1 =
|a partir du fonction1 = [[1063]]
|jusqu'au fonction1 = [[1093]]
|prédécesseur 1 = [[Florent Ier de Frise occidentale|Florent {{Ier}} de Frise occidentale]]
|successeur 1 = [[Thierry V de Hollande]]
|fonction2 = [[Liste des comtes de Flandre|Comte de Flandre]]
|a partir du fonction2 = [[1071]]
|jusqu'au fonction2 = [[1093]]
|prédécesseur 2 = [[Arnoul III de Flandre]]
|successeur 2 = [[Robert II de Flandre]]
|dynastie =
|nom naissance =
|naissance = vers [[1035]]
|lieu de naissance =
|décès = {{date|13|octobre|1093}}
|lieu de décès = [[Château de Wynendaele]] <br />(Belgique actuelle)
|père = [[Baudouin V de Flandre]]
|mère = [[Adèle de France (1009-1079)|Adèle de France]]
|conjoint = [[Gertrude de Saxe]]
|enfants = [[Robert II de Flandre]] <br />[[Adèle de Flandre]] <br />Gertrude <br />[[Philippe de Loo]] <br />Ogive
|héritier =
|signature =
|liste =
|emblème =
}}
 
{{Infobox Politicien
|charte = Monarque
|portrait = Robrecht de Fries.png
|légende =
|nom = Robert Ier de Flandre
|fonction1 = [[Liste des comtes de Hollande|Régent du comté de Frise occidentale]]
|couronnement 1 =
|a partir du fonction1 = [[1063]]
|jusqu'au fonction1 = [[1093]]
|prédécesseur 1 = [[Florent Ier de Frise occidentale|Florent {{Ier}} de Frise occidentale]]
|successeur 1 = [[Thierry V de Hollande]]
|fonction2 = [[Liste des comtes de Flandre|Comte de Flandre]]
|a partir du fonction2 = [[1071]]
|jusqu'au fonction2 = [[1093]]
|prédécesseur 2 = [[Arnoul III de Flandre]]
|successeur 2 = [[Robert II de Flandre]]
|dynastie =
|nom naissance =
|naissance = vers [[1035]]
|lieu de naissance =
|décès = {{date|13|octobre|1093}}
|lieu de décès = [[Château de Wynendaele]] <br />(Belgique actuelle)
|père = [[Baudouin V de Flandre]]
|mère = [[Adèle de France (1009-1079)|Adèle de France]]
|conjoint = [[Gertrude de Saxe]]
|enfants = [[Robert II de Flandre]] <br />[[Adèle de Flandre]] <br />Gertrude <br />[[Philippe de Loo]] <br />Ogive
|héritier =
|signature =
|liste =
|emblème =
}}
 
 
 
'''Robert I{{er}} de Flandre'''<ref>[http://fmg.ac/Projects/MedLands/FLANDERS,%20HAINAUT.htm#_Toc212185312 Robert de Flandre sur le site de la Fondation pour la généalogie médiévale]</ref> dit ''Robert le Frison'' (vers [[1035]] - † {{date|13|octobre|1093}}, [[château de Wynendaele]]), fils cadet du comte [[Baudouin V de Flandre|Baudouin V]] et d'[[Adèle de France (1009-1079)|Adèle de France]]. Frère cadet de [[Baudouin VI de Flandre]], il dépossède le fils de ce dernier et devient [[liste des comtes de Flandre|comte de Flandre]] de [[1071]] à [[1093]].
 
'''Robert I{{er}} de Flandre''' <ref>. [http://fmg.ac/Projects/MedLands/Flanders,% 20Hainaut.htm#_Toc212185312 Robert de Flandre sobre l'indret de la Fundació per a la genealogia medieval] </ref>. diu ''Robert el Frisó'' (cap a [[1035]] - ? {{date|13|octobre|1093}}, [[Castell de wynendaele)]], fill segon del comte [[Balduí V de Flandes|Baudouin V]] i d'[[Adèle De França]]. Germà segon de [[Balduí VI de Flandes|Baudouin Vi De Flandre]], desposseeix el fill d'allò últim i es fa [[Comte de flandre]] de [[1071]] a [[1093]].
 
 
 
== Biographie ==
 
== Biografia ==
Dans sa jeunesse, il participe en [[Galice]] à la [[Reconquista]], et tente de s'y s’établir mais il est chassé par les [[Sarrasins]]. Une seconde tentative aboutit à un naufrage, et Robert abandonne le projet<ref>[[Henri Martin]], [http://books.google.fr/books?id=bdQvAAAAMAAJ&pg=PA131&dq=Robert+c%C3%B4tes+de+Galice#v=onepage&q=Robert%20c%C3%B4tes%20de%20Galice&f=false ''Histoire de France, depuis les temps les plus reculés jusqu'en 1789''], volume 3, 1860, {{p.}}131, 132</ref>. {{refnec|Le dessein d’une expédition vers la Grèce avorte tout autant|date=octobre 2009}}.
 
En la seva joventut, participava participar a [[Galícia|Galice]] ena lal'anomenada [[Reconquesta|Reconquista]], i tempta d's'hiestablir-se s'establirallí, però ésfou caçatexpulsat pels [[Sarraí|Sarrasarraïns]]ÏNS. Una segona temptativa portava portar a un naufragi, i Robert abandonava abandonar el projecte <ref>. [[Henri Martin]] a [http://books.google.fr/books?id=bdQvAaaamaaj&pg=Pa131&dq=Robert+c% C3% B4tes+de+Galice#v=onepage&q=Robert% 20c% C3% B4tes% 20de% 20Galice&f=false ''HistòriaHistoire de FrançaFrance, desdepuis delsles temps mésles reculatsplus finsreculés ajusqu'en 1789'' ], volum 3, 1860, {{ppàg.}} 131, 132 </ref>. .També {{refnec|Leva desseinfracassar d’uneuna expéditionexpedició vers la Grèce avorte tout autant|date=octobrea 2009}}Grècia.
 
Va intervenir a la regió de Frísia cridat pels barons holandesos que s'han revoltat contra la comtessa [[Gertruda de Saxònia]], filla del duc [[Bernat II de Saxònia]] i vídua recent del comte de [[comtat d'Holanda|Frísia Occidental]], [[Florenci I d'Holanda|Florenci I]] (1017 † 1061). El [[1063]] va aconseguir vèncer als rebels, i Gertruda va acceptar casar-se amb ell i li va confiar la tutela del seu fill [[Teodoric V d'Holanda|Teodoric V]] sobre el comtat de [[Comtat d'Holanda|Frísia Occidental]]. D'això deriva el seu sobrenom de «Frisó».
 
Del seu pare va rebre en herència el [[comtat d'Aalst|comtat d'Alost]], el país dels [[Quatre-Oficis]] (municipis d'Assenede, Boekhoute, Axel i Hulst) i les cinc illes de [[Zelanda]], terres del [[Sacre Imperi Romanogermànic]] <ref>Léon Vanderkindere, ''La Formation territoriale des principautés belges au Moyen Âge'', volum I, H. Lamertin, 1902, pàg. 118 </ref>.
 
Va prestar jurament de no perjudicar al seu germà gran, [[Balduí VI de Flandes]]. Aquest últim, abans de trobar la mort prematurament el [[1070]], el va designar com a tutor del seu fill gran [[Arnold III de Flandes]]. No comptava amb l'ambició de [[Riquilda d'Hainaut]], mare d'Arnold III i tutora d'[[Comtat d'Hainaut|Hainaut]] pel seu fill segon [[Balduí II d'Hainaut|Balduí]]. Va agafar la tutela d'Arnold III i dels feus de Robert, mentre que el comtat d'Holanda fou envaït per [[Godofreu el Geperut]] (Godofreu III de Baixa Lotaríngia) i el bisbe Guillem d'[[Utrecht]], el qual havia obtingut de l'emperador [[Frederic I del Sacre Imperi Romanogermànic|Frederic I]] la investidura del comtat. Les tropes loreneses es van apoderar llavors de l'heretatge holandès dels gendres de Robert i van derrotar a aquest a [[Leiden]]. Robert es va refugiar amb la seva esposa Gertruda i els seus fills amb el seu cunyat, el duc [[Ordulf de Saxònia]]. És allà que Robert va rebre la crida dels flamencs revoltats contra Riquilda. Ordulf de Saxònia li va donar tropes i Robert va entra a Flandes.
Il intervient en [[Frise (province)|Frise]] à l’appel des barons hollandais qui se sont révoltés contre la comtesse [[Gertrude de Saxe]], fille du duc [[Bernard II de Saxe|Bernard II]] et récente veuve du comte de [[Frise occidentale]], [[Florent Ier de Frise occidentale|Florent {{Ier}} de Frise occidentale]] (1017 † 1061). En [[1063]], réussissant à vaincre les rebelles, Gertrude accepte de l'épouser et lui confie la tutelle de son fils [[Thierry V de Hollande]] sur le comté de [[Frise occidentale]]. De là vient son surnom de « Frison ».
 
[[Gant]] i després [[Ieper|Ypres]] i les ciutats flamenques el van reconèixer. Robert va derrotar a Riquilda i ca aconseguir prendre [[Lilla]]. Riquilda va cridar en ajut al rei de França [[Felip I de França|Felip I]], qui hi va anar tot i ser ple hivern, i va prendre posició al peu del [[Cassel|Mont Cassel]] no lluny de [[Bavinchove]] on Robert s'havia parapetat. El 22 de febrer de 1071, Robert i els [[piquer|piquers]] flamencs van derrotar als francesos. En el transcurs d'aquesta batalla, Riquilda fou feta presonera i el seu fill Arnold III va trobar la mort. Quan perseguia als fugitius, Robert fou capturat pel comte [[Eustaqui II de Boulogne]] sent tancat a [[Saint-Omer]], però fou alliberat pels propis habitants de la ciutat que, sense advertir-ne el rei de França, el va bescanviar per Riquilda. En represàlia, Saint-Omer fou llavors destrossada i saquejada per Felip I, qui tanmateix va haver de fugir, tement l'arribada del duc de Saxònia. Riquilda, que havia reconegut entretant la sobirania feudal del bisbe de Lieja sobre l'Hainaut, fou definitivament vençuda després de la invasió d'Hainaut per Robert en el moment de la batalla de Brocqueroie <ref> Pàgina 43 a [http://books.google.fr/books?id=P5oAaaaayaaj&pg=Ra7-Pa43&dq=bataille+de+Brocqueroie&lr=#Pra7-Pa43,M1 ''Mémoires de l'Académie royale des sciences, des lettres et des beaux-arts de Belgique''] (1851) </ref>, prop de [[Mons]]. Robert fou definitivament reconegut per tots com a comte de Flandes i defensor de les llibertats flamenques. En quant a Godofreu el Geperut, va morir assassinat per enviats del comte de Flandes el [[20 de febrer]] de [[1076]] sense hereu. El gendre de Robert fou llavors restablert a Holanda.
Intervé en [[Província de Frísia|Fris]] a la crida dels barons holandesos que s'han revoltat contra la comtessa [[Gertrude De Saxe]], noia del duc [[Bernard Ii]] i recent vídua del comte de [[Fris occidental]], [[Florent {{Ier}} De Fris Occidental]] (1017 ? 1061). El [[1063]], aconseguint vèncer els rebels, Gertrude accepta casar-se amb ell i li confia la tutela del seu fill [[Thierry V D'hollande]] sobre el comtat de [[Fris occidental]]. D'allà ve el seu sobrenom de «Frisó».
 
El [[1077]] Robert el Frisó va associar al càrrec comtal al seu fill gran [[Robert II de Flandes|Robert]], que va governar sol el comtat quan el seu pare va efectuar el [[1085]] un pelegrinatge <ref>. Édouard André Joseph Le Glay [http://books.google.fr/books?id=23o2Aaaamaaj&pg=Pa190&dq=Robert+Frison+p%C3%A9lerinage+J%C3%A9rusalem#Ppa215,M1 ''Histoire des comtes de Flandre'' ], 1843, pàg. 215 </ref> a [[Terra Santa]]. L'absència de Robert el Frisó va durar prop de sis anys, en el transcurs dels quals va anar a Jerusalem i al [[Mont Sinaí]], i va ajudar a [[Aleix I Comnè]] en la seva lluita contra els búlgars i els sarraïns. Aquest tipus d'expedició prefigurava les [[Croades]], que seran llançades alguns anys només després de la tornada de Robert. El comte portava d'altra banda una carta de crida en ajut d'Alexis Comnène, reconeixent-se fins i tot vassall dels prínceps llatins, carta que va tenir un eco molt ampli.
 
El [[1091]] va intentar la restauració de la costum que prohibia als eclesiàstics morts a Flandes de testar a favor d'una altra persona que el comte. Fou obligat però a renunciar al projecte en front a l'amenaça de la seva excomunió per [[Urbà II]] al sínode de Reims: va restituir al clergat flamenc els béns que havia agafat i va demanar el seu perdó a Renau (Renauld) del Bellay, l'arquebisbe de Reims. Va obtenir no obstant això (el [[1093]]) el nomenament d'un bisbe a [[Arràs|Arras]], diferent del de [[Cambrai]].
 
Va morir l'octubre del mateix any i fou inhumat a l'església de Saint-Pierre de [[Cassel]].
De son père, il reçoit en héritage le [[comté d'Alost]], le pays des [[Quatre-Métiers]] (communes de Assenede, Boekhoute, Axel, Hulst) et les cinq îles de [[Zélande]], terres d’[[Saint-Empire|empire]]<ref>[[Léon Vanderkindere]], ''La Formation territoriale des principautés belges au Moyen Âge'', volume I, H. Lamertin, 1902, {{p.}}118</ref>.
 
Del seu pare, rep en heretatge el [[comtat d'Aalst|comtat d'alost]], el país dels [[Quatre-oficis]] (municipis d'Assenede, Boekhoute, Axel, Hulst) i les cinc illes de [[Zelanda|Zélande]], terres d'[[Sacre Imperi Romanogermànic|imperi]] <ref>. [[Léon Vanderkindere]] ''La Formació territorial dels principats belgues a l'Edat Mitjana'', volum I, H. Lamertin, 1902, {{p.}}118 </ref>. .
 
 
 
Il prête serment de ne pas nuire à son frère aîné, [[Baudouin VI de Flandre|Baudouin VI]]. Ce dernier, avant qu'il ne trouve la mort prématurément en [[1070]], le désigne comme tuteur de son fils aîné [[Arnoul III de Flandre|Arnoul III]]. C’est sans compter sur l’ambition de [[Richilde de Hainaut]], mère d'Arnoul III et déjà tutrice du [[Comté de Hainaut|Hainaut]] pour son fils cadet [[Baudouin II de Hainaut|Baudouin]]. Elle se saisit de la tutelle d’Arnoul III et des fiefs de Robert, cependant que le comté de Hollande est envahi par [[Godefroy III de Basse-Lotharingie|Godefroy le Bossu]] et l’évêque Guillaume d’[[Utrecht]], lequel a obtenu de l’empereur [[Frédéric Ier du Saint-Empire|Frédéric {{Ier}}]] l’investiture du comté. Les troupes lorraines s’emparent alors de l’héritage hollandais des beaux-fils de Robert et le défont à [[Leyde]]. Robert se réfugie avec son épouse Gertrude et ses enfants auprès de son beau-frère, le duc [[Ordulf de Saxe]]. C’est là que Robert reçoit l’appel à l’aide des Flamands révoltés contre Richilde. Ordulf de Saxe lui fournit des troupes et Robert rentre en Flandre.
 
Presta jurament de no perjudicar al seu germà gran, [[Balduí VI de Flandes|Baudouin Vi]]. Aquest últim, abans que no trobi la mort prematurament el [[1070]], el designa com a tutor del seu fill gran [[Arnold III de Flandes|Arnoul Iii]]. És sense comptar amb l'ambició de [[Richilde D'hainaut]], mare d'Arnoul Iii i ja tutora d'[[Comtat d'Hainaut|Hainaut]] per al seu fill segon [[Baudouin]]. Agafa la tutela d'Arnoul Iii i dels feus de Robert, tanmateix que el comtat d'Hollande és envaït per [[Godefroy El Geperut]] i el bisbe Guillaume d'[[Utrecht]], el qual ha obtingut de l'emperador [[Frederic I del Sacre Imperi Romanogermànic|Frédéric {{Ier}}]] la investidura del comtat. Les tropes lorraines s'apoderen llavors de l'heretatge holandès dels gendres de Robert i el desfan a [[Leiden|Leyde]]. Robert es refugia amb la seva esposa Gertrude i els seus nens amb el seu cunyat, el duc [[Ordulf De Saxe]]. És allà que Robert rep la crida amb l'ajuda dels Flamencs revoltats contra Richilde. Ordulf de Saxe li proveeix tropes i Robert entra a Flandre.
 
 
 
[[Gand]], puis [[Ypres]] et les villes flamandes le reconnaissent. Robert défait Richilde et réussit à prendre [[Lille]]. Richilde appelle à son secours le roi de France [[Philippe Ier de France|Philippe I{{er}}]], qui accourt en plein hiver, et prend position au pied du [[Mont Cassel]] où Robert s’est retranché non loin de là à [[Bavinchove]]. Le {{date|22|février|1071}}, Robert et les [[piquier]]s flamands mettent en déroute les Français. Au cours de cette [[Bataille de Cassel (1071)|bataille]], Richilde est faite prisonnière et son fils Arnoul III trouve la mort. En poursuivant les fuyards, Robert est capturé par le comte [[Eustache II de Boulogne]]. Enfermé à [[Saint-Omer (Pas-de-Calais)|Saint-Omer]], il est délivré par les propres habitants de la cité qui, sans en avertir le roi de France, l'échange contre Richilde. Par représailles, Saint-Omer est alors ravagée et pillée par Philippe I{{er}}, qui s’enfuit cependant, craignant l’arrivée du duc de Saxe. Richilde, qui a entre-temps reconnu la suzeraineté de l’évêque de Liège sur le Hainaut, est définitivement vaincue après l’invasion du Hainaut par Robert lors de la bataille de Brocqueroie<ref>Page 43 dans [http://books.google.fr/books?id=P5oAAAAAYAAJ&pg=RA7-PA43&dq=bataille+de+Brocqueroie&lr=#PRA7-PA43,M1 ''Mémoires de l'Académie royale des sciences, des lettres et des beaux-arts de Belgique''] (1851)</ref>, près de [[Mons]]). Robert est définitivement reconnu par tous comme comte de Flandre, défenseur des libertés flamandes. Quant à Godefroy le Bossu, il meurt assassiné par des envoyés du comte de Flandre le [[20 février]] [[1076]] sans héritier. Le beau-fils de Robert, est alors rétabli en Hollande.
 
[[Gant|Gand]], després [[Ieper|Ypres]] i les ciutats flamenques el reconeixen. Robert desfà Richilde i aconsegueix prendre [[Lilla|Lille]]. Richilde crida al seu socors el rei de França [[Felip I de França|Philippe I{{er}}]], qui va en ple hivern, i pren posició al peu del [[Cassel|Mont Cassel]] on Robert s'ha parapetat no lluny d'allà a [[Bavinchove]]. El {{date|22|février|1071}}, Robert i els [[piquers]] flamencs posen en fracàs els francesos. En el transcurs d'aquesta [[batalla]], Richilde és feta presa i el seu fill Arnoul Iii troba la mort. Perseguint els fugitius, Robert és capturat pel comte [[Eustaqui II de Boulogne|Eustache Ii De Boulogne]]. Tancat a [[Saint-Omer|Saint-omer]], és concedit pels propis habitants de la ciutat que, sense advertir-ne el rei de França, l'intercanvia per Richilde. Per represàlies, Saint-Omer és llavors destrossada i saquejada per Philippe I{{er}}, qui fuig tanmateix, tement l'arribada del duc de Saxe. Richilde, que ha reconegut entretant la sobirania feudal del bisbe de Suro sobre Hainaut, és definitivament vençuda després de la invasió d'Hainaut per Robert en el moment de la batalla de Brocqueroie <ref>. Pàgina 43 en [http://books.google.fr/books?id=P5oAaaaayaaj&pg=Ra7-Pa43&dq=bataille+de+Brocqueroie&lr=#Pra7-Pa43,M1 ''Memòries de l'Acadèmia reial de les ciències, de les cartes i de les belles arts de Bèlgica'' ] (1851) </ref>. Prop de [[Mons|Mons)]]. Robert és definitivament reconegut per tots com a comte de Flandre, defensor de les llibertats flamenques. Quant a Godefroy el Geperut, mor assassinat per enviats del comte de Flandre el 20 de [[20 de febrer|febrer]] [[1076]] sense hereu. El gendre de Robert, és llavors restablert d'Hollande.
 
 
 
En [[1077]] Robert le Frison associe à la charge comtale son fils aîné [[Robert II de Flandre|Robert]], qui gouverne seul le comté lorsque son père effectue en [[1085]] un pèlerinage<ref>Édouard André Joseph Le Glay, [http://books.google.fr/books?id=23o2AAAAMAAJ&pg=PA190&dq=Robert+Frison+p%C3%A9lerinage+J%C3%A9rusalem#PPA215,M1 ''Histoire des comtes de Flandre''], 1843, {{p.}}215</ref> vers la [[Terre sainte]]. L’absence de Robert le Frison dure près de six ans, au cours desquels il se rend à Jérusalem et au [[Mont Sinaï]], et aide [[Alexis Comnène]] dans sa lutte contre les Bulgares et les Sarrasins. Ce type d'expédition préfigure les [[Croisades]], qui vont être lancées quelques années seulement après le retour de Robert. Le comte ramène d’ailleurs une lettre d’appel au secours d’Alexis Comnène, se reconnaissant même vassal des princes latins, lettre qui eut un écho très large.
 
El [[1077]] Robert el Frisó associa a la càrrega comtal el seu fill gran [[Robert II de Flandes|Robert]], que governa només el comtat quan el seu pare efectua el [[1085]] un pelegrinatge <ref>. Édouard André Joseph Le Glay [http://books.google.fr/books?id=23o2Aaaamaaj&pg=Pa190&dq=Robert+Frison+p% C3% A9lerinage+J% C3% A9rusalem#Ppa215,M1 ''Història dels comtes de Flandre'' ], 1843, {{p.}}215 </ref>. cap a la [[Terra Santa|Terra santa]]. L'absència de Robert el Frisó dura prop de sis anys, en el transcurs dels quals va a Jerusalem i al [[Mont Sinaï]], i ajuda [[Aleix I Comnè|Alexis Comnène]] en la seva lluita contra els Búlgars i els sarraïns. Aquest tipus d'expedició prefigura les [[Croades]], que seran llançades alguns anys només després de la tornada de Robert. El comte porta d'altra banda una carta de crida al socors d'Alexis Comnène, reconeixent-se igual vassall dels prínceps llatins, carta que va tenir un eco molt ampli.
 
 
 
Il tente en [[1091]] la restauration de l’usage qui interdisait aux ecclésiastiques morts en Flandre de tester en faveur d’une autre personne que le comte. Il est obligé d’y renoncer face à la menace de son excommunication par [[Urbain II]] au synode de Reims : il restitue au clergé flamand les biens qu’il avait saisis et demande son pardon à Renaud (Renauld) du Bellay, l’[[liste des archevêques de Reims|archevêque de Reims]]. Il obtient néanmoins en [[1093]] la nomination d’un évêque à [[Arras]], distinct de celui de [[Cambrai]].
 
Tempta el [[1091]] la restauració de l'ús que no prohibia als eclesiàstics morts a Flandre de provar a favor d'una altra ningú que el comte. És obligat renunciar-hi de cara a l'amenaça de la seva excomunió per [[Urbà II|Urbà Ii]] al sínode de Reims: restitueix al clergat flamenc els béns que havia agafat i demana el seu perdó a Renaud (Renauld) del Bellay, l'[[Arquebisbe de reims]]. Obté no obstant això el [[1093]] el nomenament d'un bisbe a [[Arràs|Arras]], diferent d'aquell de [[Cambrai|Vaig arquejar]].
 
 
 
Il meurt en octobre de la même année et est inhumé en l’église Saint-Pierre de [[Cassel (Nord)|Cassel]].
 
Mor l'octubre del mateix any i és inhumat a l'església Saint-Pierre de [[Cassel]].
 
 
 
== Ascendance ==
 
== Ascendència ==
<center>{{Ahnentafel-compact5
{{boîte déroulante début|alignT=center|titre=}}
 
{{boîte déroulante début|alignT=center|titre=}}
<center>{{Ancêtres-compact5
|style=font-size: 90%; line-height: 110%;
|border=1
Linha 141 ⟶ 29:
|boxstyle_4=background-color: #bfc;
|boxstyle_5=background-color: #9fe;
|1= 1. Robert IerI de FlandreFlandes
|2= 2. [[BaudouinBalduí V de FlandreFlandes]]
|3= 3. [[AdèleAdela de FranceFrança (1009-1079)|AdèleAdela de FranceFrança]]
|4= 4. [[BaudouinBalduí IV de FlandreFlandes]]
|5= 5. OgiveOgiva de LuxembourgLuxemburg
|6= 6. [[Robert II de FranceFrança]]
|7= 7. [[ConstanceConstança d’Arlesd'Arle]]
|8= 8. [[ArnoulArnold II de FlandreFlandes]]
|9= 9. [[Rozala d'ItalieItàlia]]
|10= 10. [[FrédéricFrederic de LuxembourgLuxemburg]]
|12= 12. [[HuguesHug Capet]]
|13= 13. [[AdélaïdeAdelaida d'AquitaineAquitània]]
|14= 14. [[GuillaumeGuillem Ier de Provence|Guillaume {{Ier}}I de Provence]]
|15= 15. [[AdélaïdeAdelaida d'Anjou]]
|16= 16. [[BaudouinBalduí III de FlandreFlandes]]
|17= 17. [[MathildeMatilde de SaxeSaxònia]]
|18= 18. [[Bérenger II|BérengerBerenguer II d'IvréeIvrea]]
|19= 19. WillaWil·la d'ArlesArle
|20= 20. [[SigefroidSigifred de LuxembourgLuxemburg]]
|21= 21. HedwigeHedwiga de Norgau
|24= 24. [[HuguesHug leel GrandGran (RobertienRobertià)|HuguesHug leel GrandGran]]
|25= 25. [[HedwigeHedwiga de SaxeSaxònia]]
|26= 26. [[GuillaumeGuillem III de Poitiers]]
|27= 27. [[AdèleAdela de NormandieNormandia (mortemorta enel 962)|AdèleAdela de NormandieNormandia]]
|28= 28. [[BosonBosó II d'ArlesArle]]
|29= 29. [[ConstanceConstància de ProvenceProvença]]
|30= 30. [[FoulqueFolc II d'Anjou]]
|31= 31. GerbergeGerberga ?
}}</center>
 
<center>{{Ancêtres-compact5
|style=font-size: 90%; line-height: 110%;
|border=1
|boxstyle=padding-top: 0; padding-bottom: 0;
|boxstyle_1=background-color: #fcc;
|boxstyle_2=background-color: #fb9;
|boxstyle_3=background-color: #ffc;
|boxstyle_4=background-color: #bfc;
|boxstyle_5=background-color: #9fe;
|1= 1. Robert Ier de Flandre
|2= 2. [[Baudouin V de Flandre]]
|3= 3. [[Adèle de France (1009-1079)|Adèle de France]]
|4= 4. [[Baudouin IV de Flandre]]
|5= 5. Ogive de Luxembourg
|6= 6. [[Robert II de France]]
|7= 7. [[Constance d’Arles]]
|8= 8. [[Arnoul II de Flandre]]
|9= 9. [[Rozala d'Italie]]
|10= 10. [[Frédéric de Luxembourg]]
|12= 12. [[Hugues Capet]]
|13= 13. [[Adélaïde d'Aquitaine]]
|14= 14. [[Guillaume Ier de Provence|Guillaume {{Ier}} de Provence]]
|15= 15. [[Adélaïde d'Anjou]]
|16= 16. [[Baudouin III de Flandre]]
|17= 17. [[Mathilde de Saxe]]
|18= 18. [[Bérenger II|Bérenger II d'Ivrée]]
|19= 19. Willa d'Arles
|20= 20. [[Sigefroid de Luxembourg]]
|21= 21. Hedwige de Norgau
|24= 24. [[Hugues le Grand (Robertien)|Hugues le Grand]]
|25= 25. [[Hedwige de Saxe]]
|26= 26. [[Guillaume III de Poitiers]]
|27= 27. [[Adèle de Normandie (morte el 962)|Adèle de Normandie]]
|28= 28. [[Boson II d'Arles]]
|29= 29. [[Constance de Provence]]
|30= 30. [[Foulque II d'Anjou]]
|31= 31. Gerberge ?
}}</center>
{{boîte déroulante fin}}
 
{{boîte déroulante fin}}
 
 
 
== Descendance ==
 
== Descendència ==
De son mariage avec [[Gertrude de Saxe]], il eut cinq enfants :
 
Del seu matrimoni amb [[GertrudeGertruda Dede SaxeSaxònia]], va tenir cinc nensfills:
* [[Robert II de Flandre]], fut comte de Flandre.
 
* [[Robert II de Flandes|Robert Ii De Flandre]], va ser comte de FlandreFlandes.
* [[AdèleAdela de FlandreFlandes]] († 1115), mariéecasada uneuna premièreprimera foisvegada avecamb leel roirei [[KnutCanut IV de DanemarkDinamarca]], mèremare de [[CharlesCarles IerI de FlandreFlandes|CharlesCarles leel BonBo]], quique futva ser comte de FlandreFlandes. MariéeCasada en secondessegones noces àamb [[Roger Borsa]], duc desde Pouillesla Pulla i Calàbria (a vegades de les Pulles).
* [[Gertrudis de Flandes]] (1080 - † 1117), casada amb [[Enric III]] († 1095) [[comtat de Lovaina|Comte de Lovaina i de Brussel·les]], i després el 1096 amb [[Teodoric II de Lorena]] († 1115).
 
* Felip de Loo, del qual el fill il·legítim [[Guillem d'Ypres]] fou pretendent al comtat de Flandes
* [[Adela de Flandes|Adèle De Flandre]] ( ? 1115), casada una primera vegada amb el rei [[Canut IV de Dinamarca|Knut Iv De Dinamarca]], mare de [[Carles I de Flandes|Charles El Bo]], que va ser comte de Flandre. Casada en segons casaments amb [[Roger Borsa]], duc dels Pouilles.
* Ogiva, abbadessa de [[Mesen|Messines]].
* [[Gertrude de Flandre]] (1080 - † 1117), mariée à [[Henri III de Louvain|Henri III]] († 1095) [[Liste des comtes de Louvain|comte de Louvain et de Bruxelles]], puis en 1096 [[Thierry II de Lorraine]] († 1115).
 
* [[Gertrude De Flandre]] (1080 - ? 1117), casada amb [[Henri Iii]] ( ? 1095) [[Comte De Louvain I De Brussel·les]], després el 1096 [[Thierry Ii De Lorraine]] ( ? 1115).
* [[Philippe de Loo]], dont le fils illégitime [[Guillaume d'Ypres]] fut prétendant au comté de Flandre.
 
* [[Philippe De Loo]], del qual el fill il·legítim [[Guillaume de ypres]] va ser pretendent al comtat de Flandre.
* Ogive, abbesse de [[Messines]].
 
* Ogiva, abadessa de [[Mesen|Messines]].
 
 
 
== Notes et références ==
 
== Notes i referències ==
{{références}}
 
{{Referències}}
 
{{Comtes de Flandes}}
 
 
 
 
 
{{Palette Comtes de Flandre}}
 
{{Palette Comtes de Flandre}}
{{Portail|Flandre|Moyen Âge central|Histoire militaire}}
 
{{Portal|Flandre|Edat mitjana central|Història militar}}
 
 
 
 
[[Categoria:Comtes de Flandes]]
[[Categoria:Nissagues franques]]
[[Categoria:Nord – Pas-de-Calais]]
[[Categoria:Categories massa plenes]]
[[Categoria:Monarquia]]
[[Catégorie:Comte de Flandre|Robert 1]]
[[Catégorie:Maison de Flandre|Robert 1]]
[[Catégorie:Comte du Moyen Âge]]
 
[[cs:Robert I. Flanderský]]