Editorial Empúries: diferència entre les revisions

 

Va néixer amb l'objectiu de contribuir a la normalització de la llengua i cultura catalanes. Va entrar a formar part del [[Grup 62]] el [[1996]], aportant d'aquesta manera un catàleg que combina grans autors catalans i traduccions, tant en el camp de la narrativa com en el de la poesia i l'assaig.

 

Les dues col·leccions de ficció, ''Narrativa'' i ''Anagrama-Empúries'', mostren el treball de l'editorial en el camp de la narrativa, tant catalana com estrangera, des dels inicis de l'editorial i durant els més de vint anys de la història de l'editorial, publica obres d'autors nacionals com [[Biel Mesquida]], [[Josep Maria Fonalleras]], [[Eduard Márquez]], [[Gemma Lienas]], [[Joan Daniel Bezsonoff]], [[Lolita Bosch]] o [[Xavier Moret]], i autors internacionals com [[Michel Houellebecq]], [[Haruki Murakami]], [[Ian McEwan]], [[Arundhati Roy]], [[Amélie Nothomb]], [[Dino Buzzati]], [[Sándor Márai]], [[Niccolò Ammaniti]], [[Daniel Pennac]], [[J.K. Rowling]] o [[Dan Brown]], entre d'altres.

La narrativa juvenil, també central en la construcció del catàleg editorial, engloba sota la col·lecció ''Odissea'' autors catalans i estrangers com [[Roald Dahl]], [[Pau Joan Hernández]], [[Jostein Gaarder]], [[Gianni Rodari]], [[David Cirici]] i [[S.E. Hinton]].

 

Al juny del 2007, pocs mesos després de la constitució de l'actual Grup 62, amb l'entrada de l'[[Editorial Planeta]] i [[Enciclopèdia Catalana]] en l'accionariat, es llançava al mercat labutxaca, un nou segell editorial de llibres de butxaca que constituïa el primer projecte transversal del Grup.

 

Com és habitual en els grans projectes editorials contemporanis de llibre de butxaca d'arreu del món, el segell del [[Grup 62]] no parteix de zero, sinó que troba les seves arrels en una llarga trajectòria de temptatives, potser menys ambicioses però essencials com a antecedents de l'estratègia de butxaca actual (any 2009) del grup.

 

El [[1974]], naixia la pionera col·lecció El Cangur (Edicions 62), primera col·lecció de butxaca universal i moderna feta íntegrament en català, que va mantenir un ritme regular de publicació d'uns set o vuit títols l'any durant dues dècades. El 1995, amb més de 160 títols al catàleg, El Cangur va fer un gir transcendental, que havia de marcar profundament el futur del segell: va incorporar tres noves sèries, una de diccionaris, una d'atles i una tercera anomenada Cangur Plus que adequava els llibres al món de l'ensenyament afegint introduccions i materials didàctics als textos literaris. D'aquesta manera atorgava a la col·lecció, en conjunt, un caràcter paraescolar.

 

L'any 2001, amb 291 títols al seu catàleg, es tanca definitivament la col·lecció El Cangur, i a partir d'aquesta data els títols reeditats passen majoritàriament a una nova col·lecció de butxaca, BU, en la qual es van arribar a publicar més de 220 títols en sis anys.

 

A primers de 2007, es constitueix definitivament el nou Grup 62, amb la integració de segells amb llarga tradició en l'edició en català com Proa, Destino o Columna, permetent un enriquiment notable del fons editorial. Aquest creixement del fons, unit als canvis que s'han produït arreu del món en el sector de les edicions de butxaca, serà el punt de partida de la futura estratègia del Grup 62 en el terreny de la butxaca.