Ideologia: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot posa l'article correcte a l'emancipació |
Cap resum de modificació |
||
Línia 1:
[[Fitxer: Photograph_of_President_Reagan_giving_a_speech_at_the_Berlin_Wall,_Brandenburg_Gate,_Federal_Republic_of_Germany_-_NARA_-_198585.jpg|thumb|right|400px|Ideologies enfrontades: [[Ronald Reagan]] dóna un discurs flanquejat per banderes davant del [[mur de Berlín]], 1987. La [[porta de
Una '''ideologia''' és un conjunt d'[[idea|idees]] sobre un [[sistema]] ([[economia|econòmic]], [[sociologia|social]], [[política|polític]]...) i que pretén la seva conservació (ideologies conservadores), la seva transformació (radical, sobtada i violenta - ideologies revolucionàries - o lenta i pacífica - ideologies reformistes -) o la restauració del sistema prèviament existent (ideologies reaccionàries).
Línia 19:
La seva [[etimologia]] ve del grec ("eidos", [[idea]], aparença + "logos" ciència, paraula).
La paraula va ser creada per [[Destutt de Tracy]] al [[segle XVIII]]. (''Mémoire sur la faculté de penser'', 1796), i originalment denominava a la «ciència que estudia les idees, seu caràcter, origen i les lleis que les regeixen, així com les relacions amb els
Mig segle més tard, el concepte es dota d'un contingut combatiu per [[Karl Marx]], per a qui la ideologia és el conjunt d'idees (errònies en la seva major part) la relació amb la [[realitat]] és menys important que el seu objectiu, que és evitar que els oprimits percebin el seu estat d'opressió.
[[Friedrich Engels]], proper a Marx, va escriure:
{{cita|La ideologia és un procés realitzat conscientment per l'així anomenat pensador, en efecte, però amb una [[consciència falsa]]|Carta de Engels a Mehring <ref> La data de la carta és, per a aquesta font, de 14 de juny de 1893 [http://www.filosofia.org/filomat/df297.htm''Falsa consciència, Ideologies, Consciència: definicions tautològiques, metafísiques i místiques''], segons la qual seguiria així:''per això el seu caràcter ideològic no es manifesta immediatament, sinó a través d'un esforç analític i en el llindar d'una nova conjuntura històrica que permet comprendre la naturalesa il·lusòria de l'univers mental del període precedent''. Per a aquesta altra font, que la reprodueix de manera més completa, la data és de 14 de juliol de 1893, i seria així ''La ideologia és un procés que s'opera per l'anomenat pensador conscientment, en efecte, però amb una consciència falsa . Les veritables forces propulsores que el mouen, romanen ignorades per a ell; d'una altra manera, no seria tal procés ideològic. S'imaginen, doncs, forces propulsors falses o aparents. Com es tracta d'un procés discursiu, dedueix el seu contingut i la seva forma del pensar pur, sigui el seu propi o el dels seus predecessors. Treballa exclusivament amb material discursiu, que accepta sense mirar, com a creació, sense buscar una altra font més allunyada i independent del pensament; per a ell, això és l'evidència mateixa, ja que per a ell tots els actes, quant els serveixi de mediador el pensament, tenen també en aquest el seu fonament últim. ''[http://www.lainsignia.org/2005/octubre/cul_050.htm] </ref>}}
Línia 45:
Saint-Simon presenta la seva exclusiva confiança en el progrés industrial. El seu sistema era molt ple de religiositat, especialment en els darrers anys.
===
La preocupació de la recerca d'un ''sistema coherent'' que es trobava ja a l'escola dels ideòlegs, un mica oblidada per les guerres de l'Imperi i per la Restauració, ressorgeix cap a
<Ref>Aquest any era la de la mort de [[Claude Henri de Rouvroy, comte de Saint-Simon]] (19 de maig), del qual el sistema va trobar una posteritat per l'intermediari dels seus parents i els seus antics alumnes.</ref>, en el context del començament del regnat de [[Carles X de França|Carles X]].
La fi de l'any [[1825]] i l'any [[1826]] van ser així, a França, un moment de reflexió sobre un sistema filosòfic global. Es pot considerar que és un període frontissa en la història de les idees. Els pensadors que van participar en aquesta reflexió van ser principalment [[August Comte]], [[Barthélemy Prosper Enfantin]], [[Charles Fourier|Fourier]]... i probablement [[Félicité Robert de Lamennais|Lamennais]], qui va ser contractat en la reflexió dels catòlics.
Línia 55:
=== Saint-Simonisme : continuació ===
A la mort de [[Claude-Henri de Rouvroy, Comte de Saint-Simon|Saint-Simon]] ([[1825]]), un politècnic [[Barthélemy Prosper Enfantin]] reprèn la seva doctrina.
Linha 61 ⟶ 60:
* en [[1831]], [[Saint-Amand Bazard]] es desvincula del grup liberal d'Enfantin ("cisma") i funda una branca de sensibilitat socialista, que influencia sobretot [[Karl Marx|Marx]];
* [[Lazare Hippolyte Carnot]], segon fill de [[Lazare Nicolas Marguerite Carnot|Lazare Carnot]], col·labora en un dels diaris;
* [[Michel Chevalier]], saint-simonià de sensibilitat liberal, és un proper conseller de [[Napoléon III]];
* les idees saint-simonistes es desenvolupen en certs cercles de l'escola politècnica.
Linha 94 ⟶ 90:
El [[positivisme]] tindrà una influència determinant a partir de mitjans del [[segle XIX]] sobre nombroses personalitats i a nombrosos àmbits:
* el [[positivisme lògic]],
* el [[positivisme jurídic]], que es fonamenta en el sistema de política positiva de la fase religiosa,
* el [[neopositivisme]].
==
L'origen de la majoria de les ideologies es troba en una [[filosofia|corrent filosòfica]], essent una versió molt simplificada, i de vegades distorsionada, de la filosofia original, el que es produeix, de manera general, quan un pensament original es converteix en "
▲L'origen de la majoria de les ideologies es troba en una [[filosofia|corrent filosòfica]], essent una versió molt simplificada, i de vegades distorsionada, de la filosofia original, el que es produeix, de manera general, quan un pensament original es converteix en ".... isme ".<ref> Plató-platonisme; Marx-marxisme, etc. </ref>
Sol situar-se l'origen d'acord amb les necessitats que sustenten socialment un determinat pensament. Els primers filòsofs que van estudiar la "ideologia" els [[psicologisme|psicologistes]] francesos, ([[Condillac]], [[Cabanis]], [[Destutt de Tracy]]) van situar aquesta necessitat en el "jo interior", interpretat de diverses formes (psicologisme i psicofisiològics).
Linha 135 ⟶ 128:
* '''Ideologies revolucionàries:''' recolzen canvis qualitatius en l'ordre econòmic, polític i social. Pretenen una transformació radical, sobtada i violenta.
* '''Ideologies reformistes:''' afavoreixen el canvi d'una manera lenta i pacífica.
Segons l'àmbit central que cobreixen, es parla d'ideologia social, econòmica, política, religiosa... Sovint es barregen, ja que un pensament coherent tendeix a buscar els mateixos trets en els diferents camps d'acció del sistema.
== Concepte marxista d'ideologia ==
Tal com el [[materialisme històric]] defineix el concepte, la '''ideologia''' forma part de la [[superestructura (marxisme)|superestructura]], juntament amb el [[sistema polític]], la [[religió]], el [[art]] i el [[Dret|camp jurídic]]. Segons la interpretació clàssica, està determinada per les condicions materials de les relacions de producció o [[estructura]] econòmica i social i el reflex que produeix és anomenat "falsa consciència".
Linha 149 ⟶ 140:
Malgrat que normalment s'acostuma a parlar d'una teoria de la ideologia homogènia del marxisme, lligada a l'esquema base-superestructura, existeixen nombroses variacions teòriques que tracten aquest tema. Alguns analistes de la teoria de la ideologia marxista, per exemple [[Terry Eagleton]], han arribat a afirmar que en els escrits del propi Marx existeixen teories diferents sobre el punt.
Durant l'etapa estalinista de la [[URSS]], el marxisme va quedar reduït al [[materialisme dialèctic]] (o ''diamat'') i a l'anomenada ''concepció materialista de la història''. Aquestes doctrines, codificades i poc qüestionables, eren ensenyades acadèmicament, amb una secció fins i tot en
==Segle de les ideologies ==
Linha 164 ⟶ 155:
* posseeix un conjunt de solucions preestablertes per als problemes que volgués superar.
* és '''dogmàtica''', produint en l'enfrontament partidista (posicions polítiques o religioses).
* s'acompanya del '''proselitisme''' i, en graus extrems, del '''adoctrinament'''.
Linha 172 ⟶ 161:
=== Dogmatisme de les ideologies ===
Les ideologies veuen el món com quelcom estàtic. És per aquest fet que qualsevol ideologia es veu a si mateixa com la dipositària de les idees que poden resoldre qualsevol problema de la societat, ja sigui present o futur.
Linha 178 ⟶ 166:
=== Ideologies camí al totalitarisme ===
Segons allò assenyalat en el paràgraf anterior, en casos extrems, una ideologia pot portar a negar la possibilitat de dissentir, donant per veritat irrefutable els seus postulats.
Linha 206 ⟶ 193:
* [http://agora.qc.ca/mot.nsf/Dossiers/Ideologie dossier de l'Àgora sobre la ideologia]{{fr}}
* [http://www.ideologieforschung.de Ideologieforschung] {{de}}
{{1000 Societat}}
[[Categoria:Creences]]
[[Categoria:Sociologia]]
| |||