Oleguer de Barcelona: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Cap resum de modificació
Línia 30:
 
Fou una personalitat cabdal del moment, amb gran influència en la política, bon conseller i col·laborador de [[Ramon Berenguer III]] i [[Ramon Berenguer IV]], als qui va aconsellar en els respectius enllaços matrimonials amb [[Dolça de Provença]] i [[Peronella d’Aragó]]. Va participar activament en la renovació que l'Església de Roma realitzà en aquest temps, per tal de tenir més independència del poder civil. Va tenir conflictes amb el [[comte de Tarragona]] [[Robert d'Aguiló]]. Li ha estat atribuït un paper preponderant el desembre de [[1134]] quan, juntament amb d'altres personatges civils i eclesiàstics, anà a Saragossa per posar pau entre el rei [[Ramir II d'Aragó]] i [[Alfons VII de Castella]].
[[Fitxer:Catedral de Barcelona - Sepulcre de Sant Oleguer - 001.jpg|thumb|250px|left|Sepulcre del sant a la [[Catedral de Barcelona]]]]
 
En la vida eclesiàstica, va afavorir activament la reforma gregoriana, gràcies a la qual l’Església llatina es volia deslliurar del poder dels senyors feudals i de la [[simonia]]. Va assistir als concilis de [[Tolosa]], [[Reims]], i al Laterà I, novè dels ecumènics. Enviat pel papa [[Innocenci II]] al concili de [[Clarmont d'Alvèrnia]], va coincidir allí amb sant [[Bernat de Claravall]]. L'eloqüència dels seus arguments va aconseguir l'excomunió de l'antipapa [[Anaclet]]. Se'l considera un dels bisbes més eminents de l’[[Edat mitjana]], amb una gran influència sobre tota L'Església llatina.
 
==Veneració==
 
[[Fitxer:Catedral de Barcelona - Sepulcre de Sant Oleguer - 001.jpg|thumb|250px|left|Sepulcre del sant a la [[Catedral de Barcelona]]]]
Venerat a Barcelona des de la seva mort, per haver estat una persona pietosa i de vida modèlica, fortament arrelat al poble i als estaments eclesiàstics. Va ser canonitzat oficialment el [[1675]]. Arran d'això, es decidí de dedicar l'antiga sala capitular a capella del sant, traslladant-s'hi el seu sepulcre. Sota l'escultura jacent gòtica, feta per [[Pere Sanglada]] el 1406, i reubicada sobre el sagrari de la capella, es construí un nou sepulcre barroc, amb un cambril intern, esculpit per [[Francesc Grau]] i [[Domènec Rovira II]]. L'entrada i escales del cambril estan decorades amb pintures barroques. La seva despulla reposa a la capella del Crist de Lepant, a la [[catedral de Barcelona]].