Monisme: diferència entre les revisions

Defensa que l'home és un ésser físic i material. [[Demòcrit]] (el qual defensava que el principi constitutiu de l'univers, o arkhé, era l'[[àtom]]) sostenia que tota realitat és un compost material fruït de la unió d'àtoms. Per això l'ésser humà és pura matèria, i per tant no existeix immortalitat de l'ànima. El materialisme de Demòcrit es va enfortint al llarg dels segles XVII al XIX i XX, a través de filòsofs com [[Paul Henri Dietrich|D`Holbach]], [[Diderot]] i [[Julien Offray de La Mettrie|La Mettrie]], que va escriure l'''Home Màquina''. Per aquest, l'ànima és una part material del cos identificada amb el cervell. Així, som màquines molt complexes que no necessitem d'una direcció externa (ànima) per a realitzar les nostres funcions. El materialisme mecanicista de La Mettrie va ser substituït en el segle XIX pels de [[Marx]] i [[Charles Robert Darwin|Darwin]]. Dins del monisme materialista, es distingeixen diverses posicions com el [[conductisme]] i el [[reduccionisme fisicalista]]. La posició materialista que més importància ha tingut és el [[reduccionisme fiscalista]], que explica als estats mentals com a estats neurofisiològics del cervell. És a dir, la relació entre ment i cos no és una problemàtica, perquè els estats mentals passen a formar amb aquesta teoria a l'àmbit físic.