Abbas I el Gran: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m al menys > almenys |
mCap resum de modificació |
||
Línia 16:
Un golam, Allahverdi Khan, va acceptar matar a Murshid Kuli Khan, que havia esdevingut massa poderós. Progressivament els golams van substituir als kizilbaixis. El nou exèrcit plantejava però problemes: els kizilbaixis estaven manats per caps tribals que eren governadors de província i utilitzaven les taxes i recursos provincials per mantenir als seus homes; el xa va crear noves províncies com a terres de la corona per mantenir al seu exèrcit. La influència dels golams es va accentuar: el ''qollar-aqasi'' (comandant dels regiments de golams), i el ''tofangci-aqasi'' (comandant dels regiments de mosqueters) van arribar a ser dels principals càrrecs de l'estat; el ''amir al-omara'' (comandant en cap dels kizilbaixis) en canvi, va perdre importància fins a desaparèixer, quedant nomes el ''qurci-basi'', el comandant de les forces kizilbaixis que restaven. Abbas va crear el càrrec de ''sardar-i lashkar'' (comandant en cap de l'exèrcit) que va donar al georgià Allahverdī Khan. Després es va crear el títol de ''sepahsalar'' (comandant en cap de les forces armades) que va ser per l'armeni Qarshaqay Khan. El càrrec de ''wakil'' va desaparèixer mentre es reforçava el de visir (cap de l'administració).
Al començament del seu regnat els uzbeks es van apoderar de [[Mashad]] i [[Herat]] i van saquejar [[Sistan]] ([[1588]]). Poc després, el [[1590]]/[[1591]] els
[[Fitxer:Shah Abbas and Wine Boy.jpg|thumb|left|225px|''Xa Abbās i el patge''. Muhammad Qasim, 1627; El Louvre, París.]] El [[1598]] Reorganitzat l'exèrcit sota la direcció d'Allahvardi khan, i amb els consells del britànic Robert Sherley, va iniciar la ofensiva contra els otomans: el [[1603]]/[[1604]] va atacar als otomans a [[Azerbaidjan]] i va ocupar [[Nakhitxevan]] i [[Erevan]]. Després ([[1605]]/[[1606]]) va vèncer al otomà Cigalazade Pasha a Sis o Sufian, prop de [[Tabriz]] i va ocupar [[Gandja]] i [[Tbilisi]]; els otomans van contraatacar però la política persa de la terra cremada a Cukhur Sad i Nakhitxevan i l'evacuació dels habitants, va fer l'ofensiva poc eficaç. La campanya va continuar, ocupant [[Shirvan]] ([[1607]]/[[1608]]) i recuperant els perses totes les posicions perdudes feia anys fins als límits dels tractat d'[[Amàsia]] del [[1555]]. La pau es va signar a Sarab el [[1618]]. El [[1614]]/[[1615]] Abbas I va enviar un fort exèrcit a [[Kakhètia]] sota comandament d'Isa Khan que va ocupar el país; el rei [[Teimuraz I de Kartli|Teimuraz]] va fugir a [[Imerètia]] ([[1616]]), però assassinat Isa Khan va retornar, i va demanar ajuda a [[Rússia]] i [[Polònia]] i ell mateix va anar a l'[[imperi Otomà]] a demanar ajuda. Abbas va enviar un altre exèrcit ([[1617]]) i va fer milers de presoners i va repoblar el país amb turcmans i tàtars (uns 130.000 habitants de Kakhètia foren portats a Pèrsia el 1617).
|