Arquebisbat de Cambrai: diferència entre les revisions

El L'''bisbat'arquebisbat de Cambrai''' foués una jurisdiccióde eclesiàsticales divisions administratives de l'església catòlica centrada en la ciutat de [[FrancaCambrai]] ([[Departament del Nord]], [[França]]). Nasqué com a [[bisbat]] del [[Regne Franc]], que va pertànyer ala l'[[imperi carolingi]] i després al [[Sacre Imperi Romanogermànic]]. [[Otó I del Sacre Imperi Romano-Germànic]] va concedir al bisbe el govern de la ciutat el [[948]]; el bisbe va obtenir els drets comtals al [[Cambresis]] des de [[1007]]. El [[1094]] es va segregar el [[bisbat d'Arràs]] de la jurisdicció eclesiàstica de Cambrai. El comtat fou elevat a ducat a [[1510]]. El [[1543]] l'emperador [[Carles V]] va incorporar el territori dins el govern dels [[Països Baixos]]. El [[12 de maig]] de [[1559]] fou elevat a [[arquebisbat]] amb les diòcesis[[diòcesi]]s sufragànies d'[[Arràs]], [[Tournai]], [[Namur]] i [[Saint-Omer]]. El bisbe va perdre el poder secular el [[1595]]. Després de la reorganització dels bisbes dels Països Baixos va quedar amb quatre arxidiaconats ([[Cambrai]], [[Brabant]], [[Hainaut]] i [[Valenciennes]]). La regió va passar a França el [[1678]] pel [[tractat de Nimega]]. El [[1686]] el capítol va perdre el dret a elegir al bisbe i en endavant fou nomenat pel rei de França (el primer François III de Salignac de La Mothe-Fénelon). El [[15 de juliol]] de [[1801]] amb el concordat, va retornar a ser un bisbat, i la diòcesi va perdre la seva part belga i es va concretar al departament del Nord, creat el [[1790]]. El 1841 va recuperar la seva condició d'arquebisbat. El [[25 d'octubre]] de [[1913]] es va segregar la nova diòcesi de [[LilleLilla]]. Fins el [[29 de març]] del [[2008]] Cambrai fou metropolitana de les diòcesis d'Arràs i LilleLilla però en aquesta data LilleLilla va ocupar la posició de metropolitana sobre les altres dues.

* [[Vaast d'Arras|Sant DominicVaast]], vers [[540500]] - † vers [[540]]

* Sant Dominic, vers [[540]]
* Sant Vedulf, vers [[545]] - † vers [[580]]

* Sant [[Vindicià d'Arras|Vindicià]] [[669]] - † [[693]] / [[712]]

* Hunald † [[717]]

* Sant Hadulf, abat de Saint-Vaast, [[717]] - † 19 de maig de [[728]] / [[729]]

* Treuvard [[728]] / [[730]] - † vers [[752]] :

* Gaufrid, o Gunfrid o Gaufreu o Godofred [[750]] / [[752]] - † vers [[763]]

* Hildeguard o Hildoard o Hildoward vers [[790]] - † 4 de juliol de [[816]]

* Hilduí, Gontbert i Tetbold, designats per Lotari II i refusats per l'arquebisbe metropolità [[Hincmar de Reims]], 863-866

* Rutard I 879-886

* Gerard de Rumigny-Florines 1013-1048

* Walter 1093-1095/1106 nomenat per l'emperador Enric IV, es va mantenir com arquebisbe contre Manassès, tot i haver estat deposat pel papa al concili de Clermont el novembre de 1095

* [[Odó de Torunai|sant Odó]] 1105-1113

* Guillem I 1237

* Ingelram II de Créqui (Enguerrand II) 1273-1292, transferit a Thérouanne

* Guillem II d'Hainault 1292-1296

* Guillem III de Auxonne 1336-1342 traslladat a Autun

* Pere V d'Ailly 1398-1411 abans bisbe de Lo Puèi de Velai, cardenal el 6 de juny de 1411; † 1420

* Joan de Baviera-Hainaut anomenat Liedekercke, comte d'Holanda i de Zelanda, bisbe de Lieja, ''Administrador'' 1411-1414

* Maximilià de Berghes o Bergen op Zoom 1556-1570 (primer '''arquebisbe''' el 1559)

* Francesc I Buisseret 6 de gener a 2 de maig de 1615, abans de Namur

* Ferdinand-Maximilien-Mériadec de Rohan-Guémené 1781-1801, abans de Bordeus, renuncia a petició del papa el desembre de 1801

* François Charles Garnier 2000- , abans de Luçon

==ReferènciaBibliografia==