Dobrudja Meridional: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Pàgina nova, amb el contingut: «'''Dobrudja Meridional''' (''Южна Добруджа, Yuzhna Dobrudzha'' en búlgar, ''Dobrogea de sud'' o ''Cadrilater'' en romanès) és una zona...». |
Cap resum de modificació |
||
Línia 4:
[[Image:Dobrogea-cadrilater.png|frame|Mapa de Romania i Bulgària amb el [[Cadrilater]] o Dobrudja Meridional assenyalada en groc. ]]
Al començament de l'era moderna, la Dobrudja Meridional tenia una població mixta de [[búlgars]] i [[Pobles turcs|turcs]] amb petites minories de [[gagaús]], [[tàtar de Crimea (poble)|tàtars de Crimea]] i [[romanesos]]. El 1910, dels 282,007 habitants de Dobrudja Meridional, 134,355 (47.6%) eren búlgars, 106,568 (37.8%) turcs, 12,192 (4.3%) [[gitano]]s, 11,718 (4.1%) tàtars i 6,484 (2.4%) romanesos.
Dobrudja Meridional formà part del principat autònom búlgar en l'època de la independència de [[Bulàaria]] de l'[[Imperi Otomà]] del [[1878]] fins a les [[Guerres Balcàniques]]. Després de la derrota de Bulgària en la [[Segona Guerra Balcànica]], la regió fou incorporada a [[Romania]] el [[1913]] pel [[Tractat de Bucarest, 1913|Tractat de Bucarest]]. Romania dominà Dobrudja Meridional fins el [1940]] i hi assentà milers d'[[aromanesos]] de [[Macedònia]] i del nord de [[Grècia]], aixó com romanesos de [[Valàquia]].
El 7 de setembre de [[1940]] la Dobrudja Meridional fou retornada a Bulgària pel [[Tractat eCraiova]]. El tractat contenia l'obligació d'[[intercanvi de població]]: uns 110,000 romanesos (gairebé el 95% d'ells assentats després de 1913) foren obligats a marxar de Dobrudja Meridional, mentre que 77,000 búlgars foren obligats a marxar de Dobrudja Septentrional. Només hi restaren uns centenars de romanesos i aromanesos, que encara hi romanen avui dia.
== Veure també ==
* [[Dobrudja Septentrional]]
| |||