Àsia (província romana): diferència entre les revisions

'''Àsia''' fou una província romana que abraçava la part occidental d'[[Anatòlia]]. La província va sorgir pel testament del rei [[Àtal III de Pèrgam]] el [[133 aC]] que va deixar el seu regne a Roma. El bastard [[Aristònic de Pèrgam]] es va revoltar i es va proclamar rei ([[131 aC]]) però el [[129 aC]], ja derrotat, es va crear la província pel cònsol ''[[Mani Aquil·li|M. Aquillius]]'' assistit pels seus comissionats. [[Ciceró]] diu que en feien part [[Regió de Frígia|Frígia]], [[Mísia (regió)|Mísia]], [[Cària]] i [[Satrapia de Lídia|Lídia]], així com les ciutats gregues d'[[Eòlia (regió grega)|Eòlia]] i [[Jònia]] i les ciutats dòriques. En realitat Frígia no en formà part perquè era en mans de [[Mitridates VI Eupator]] del [[regne del Pont|Pont]] i quant fou ocupada es va constituir en entitat separada.

Durant el període republicà fou governada per un [[propetor]] anomenat generalment [[pretor]] i de vegades [[procònsol]]. En temps d'[[August]] la província va correspondre al [[Senat romà|Senat]] i fou governada per un procònsol.

[[Luci Corneli Sul·la]], després de les [[guerres mitridàtiques]] va dividir Àsia en 40 districtes ([[84 aC]]). La província tenia unes 500 ciutats si bé menys de cent eren importants. La [[vectigàlia]] d'aquestes ciutats era recollida a la capital regional però les extorsions dels [[publicans]] van fer que [[Juli Cèsar]] no els permetés recollir les taxes i va permetre que algunes ciutats es quedessin amb un terç del que havien de pagar als publicans i que poguessin recollir el ''decumae'' dels pagesos. Les ciutats petites van quedar llavors dependents de les grans a efectes fiscals i polítics. A les 40 seus regionals hi havia les oficines ([[Arqueia]], [[Gramateia]] i [[Grammatofulàquia]]) que arxivaven els documents relatius a les taxes, títols de les terres i contractes. Al mateix temps que políticament i fiscalment existien 40 districtes, judicialment Sul·la va crear 10 convents jurídics o diòcesis: [[Efes]], [[Talles]], [[Alabanda]], [[Laodicea]] ([[convent]] de [[Cibarítica]] amb 25 ciutats), [[Apamea]] Cibotus, [[Sinnada]], [[Sardes]] (convent de Lídia que al segle II es va dividir en els convents de Sardes i de [[Filadèlfia]]), [[Esmirna]], [[Adramitium]] i [[Pèrgam]]. Mes tard la divisió de regions va desaparèixer i només va restar la dels convents.

Amb l'imperi les ciutats es van classificar segons el rang: [[metròpolis (capital romana)|metròpolisMetròpolis]] eren les principals capitals ([[Efes]], [[Esmirna]], [[Sardes]], [[Pèrgam]], [[Làmpsac]] i [[Cízic]]). Efes era la capital provincial. Les ciutats autònomes disposaven d'un notable autogovern i estaven exemptes de taxes ([[Alabanda]], [[Apollonis]], [[Aphrodisias]], l'illa [[Astypalaea]], [[Caunos]], [[Quios]], [[Cnidos]], [[Kos|Cos]], [[Cízic]], [[Ílium]], [[Magnèsia del Sipilos]], [[Mitilene]], [[Milasa]], [[Focea]], [[Samos]], [[Stratonicea]], [[Termera]] i [[Teos]], i potser també [[Halicarnàs]]). I les [[colònia romana|colònies romanes]] ([[Alexandria Troas]], ''[[Parium]]'' i [[Tral·les]]).

* [[Lídia]], capital [[Sardes]].

* [[Frígia Salutaris]], la part nord-est de la regió, capital [[Eucàrpia]].

* '''Frígia Pacatiana''', la part occidental de Frígia des [[Ancyra Abasitis]] a [[Azani]], capital [[Laodicea]].