Msila: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot posa descripció a la imatge M'Sila in Tifinagh.svg a partir del peu de foto |
m Robot posa l'article correcte a l'ofensiva |
||
Línia 15:
Els fatimites el [[962]] estaven progressant cap al Magreb occidental i els omeies només conservaven [[Ceuta]] i [[Tànger]], però mercès a l'acció de Muhammad ibn al-Khayr ibn Muhammad, el nou cap dels [[maghrawes]], grup dels zenetes, els fatimites van haver de retrocedir cap a l'est. Muhammad es va apoderar del Magreb central i va crear un gran estat maghrawa sota protectorat omeia; aquest estat va durant en total uns 15 anys; fou posat en perill fins que el ara governador fatimita d'[[Ifriquiya (província del Califat)|Ifriquiya]], [[Ziri ibn Manad]], l'emir del gran grup berber [[sanhadja]], tradicionalment hostil als zenetes en general i especialment als maghrawes, va rebre orde del califa fatimita (que el 969 havia conquerit Egipte) d'aturar l'expansió d'aquestos i apoderar-se dels seus territoris. Va reunir un exèrcit ([[971]]) i la primera batalla es va lliurar el [[15 de febrer]] del [[971]] probablement prop de [[Tlemcen]], i els maghrawes i aliats zenates van ser derrotats de manera decisiva. Muhammad es va suïcidar i altres disset emirs maghrawes i zenates van quedar morts sobre el camp de batalla. Però els maghrawes es van reagrupar sota al-Khayr ibn Muhammad ibn al-Khayr, el fill de l'emir que s'havia suïcidat, i van poder formar aliança amb Djafar ibn Ali ibn Hamdun el governador fatimita del [[Zab]], revoltat; els rebels van reconèixer la sobirania omeia cordovesa; tres mesos més tard foren atacats prop de [[Tahert]], i van infringir una derrota important a l'exèrcit fatimita ([[zírida]]).
Ziri ibn Manad va morir en lluita contra Djafar al començament de l'estiu del [[971]], i el seu fill [[Bulugguín ibn Ziri]], fou designat nou governador fatimita de l'Ifriquiya com a successor del seu pare i el [[2 d'octubre]] del [[972]] el califa el va investir com a governador de tot el [[Magreb]] sota sobirania fatimita a l'oest de [[Tripolitana]]. Ibn khaldun esmenta com a caps dels maghrawes en aquest temps, apart de al-Khayr ibn Muhammad ibn al-Khayr, a Ziri ibn Khazar, Ziri ibn Atiyya, Mukatil ibn Atiyya -germà de l'anterior-, Khazrun ibn Muhammad i Falful ibn Said, tots els quals apareixen entre els principals col·laboradors de Djafar ibn Ali ibn Hamdun, designat vers 975/976 per [[al-Hàkam II]] (califa omeia del [[961]] al [[976]]) com a governador omeia del Magreb. Djafar va esdevenir també comandant en cap de les forces col·ligades (vers [[975]]/[[976]]), però al cap d'un temps van haver d'evacuar el Magreb central davant
Eliminats els Banu Hamdun, Msila va començar a perdre importància en profit d'Ashir. La guerra contra els zenetes va seguir i sota l'emir [[Nàssir-ad-Dawla Badis ibn al-Mansur]] (996-1016) el oncle d'aquest, [[Hammad ibn Buluggin]], va fundar una nova ciutat a uns 20 km al nord-est de Msila coneguda com la [[Kala dels Banu Hammad]], que seria la nova capital provincial i la base militar des de on dominar als zenetes. Segons [[Ibn Khaldun]] la població fou construïda en dos anys i després embellida pels successor d'Hammad, que va fundar la dinastia [[hammàdida]], especialment [[al-Nasir ibn Alannas]] (1062-1089) i [[al-Mansur ibn al-Nasir]] (1089-1105). Msila va perdre importància al deixar de ser capital mentre la Kala augmentava.
| |||