Llibre dels Salms: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m r2.7.1) (Robot modifica: uk:Книга Псалмів |
Cap resum de modificació |
||
Línia 1:
[[Fitxer:Psałterz florianski1.jpg|thumb|Una pàgina medieval del Salm I, escrita en [[alemany]]]]
El '''Llibre dels Salms''' o “Salteri” de [[David]] és un llibre de [[poesia]] [[religiosa]] que forma part de la [[Tanakh]] [[judaisme|jueva]] i de l'[[Antic Testament]] [[cristià]]
El “ Llibre dels Salms “ o “Salteri” inicia la tercera part de la Bíblia hebrea. Col•locats després de la Llei , és a dir del “Pentateuc” i dels “Profetes”. Sol encloure’s entre els llibres [[Llibre de Job|de Job]] i [[Llibre dels Proverbis|dels Proverbis]], dins dels anomenats ''[[Llibres sapiencials]]''
El nom prové de l’antiga versió grega (psalmoi) que inicia la col•lecció de poemes per cantar, molts d’aquest poemes tenen indicacions de com s’han de cantar o tocar; també van acompanyats per anotacions litúrgiques i musicals. En molts d’ells s’hi afegeixen noms propis referits als suposats autor del salm o bé el recull que se li atribueix a ell. Els noms citats són els de Moisès, Salomó, Assaf, els fills de Corè, Eman, Etan, Jedutun i sobretot David, considerat per la tradició com l’autor de totes els salms.
És probable que la majoria dels salms fossin escrits en l’època monàrquica (s.X-VI aC), posteriorment en l’època hel•lenística , haurien estat retocats o reagrupats en l’ordre actual.
==Estructura del llibre==
El llibre dels Salms està format per 150 poemes. Aquest es poden agrupar en cinc blocs o llibres. Cadascun d’aquest bloc acaba amb una doxologia o una benedicció.
El salms 1-2 i 150 pràcticament fan d’introducció o bé de conclusió respectivament de tot el salteri.
*1er bloc del Salm 1 fins al Salm 41
*2er bloc del Salm 42 fins al Salm 72
*3er bloc del Salm 73 fins al Salm 89
*4rt bloc del Salm 90 fins al Salm 106
*5è bloc del Salm 107 fins al Salm 150
==La teologia dels salms==
No és una teologia unitària , es centraran en temes com : el (re)coneixement de Déu, l’amor, la misericòrdia i la bondat del Senyor, les seves intervencions salvífiques en la història, l’elecció del seu poble. Aquests elements eren reviscuts en el marc del culte i la litúrgia. Alguns dels encapçalaments dels salms contenen indicacions precises que provenen del seu context cultual: Per la dedicació del Temple ( Sl 30), per a la diada del dissabte (Sl 92), lloança ( Sl 100), per una ofrena memorial ( Sl 38 i 70). Altres salms només tenen indicis que ens permeten intuir l’àmbit en el qual podien haver nascut o eren recitats ( vots i promeses, benediccions sacerdotals, lletanies, oracles de salvació, pelegrinatges, processons, intervencions de l’assemblea amb respostes...)
==El món simbòlic del Salm==
El món simbòlic és molt variat. Emmarquen múltiples camps de realitat de l’univers i de l’experiència de l’home. Serà constant la referència a tota mena de situacions de la vida humana.
==Grups dels salms==
Malgrat la seva diversitat es poden agrupar en tres grups o famílies. Els cants de lloança, les pregàries, i els poemes didàctics. Aquesta delimitació no es fàcil ja que els salms poden tenir més d’un element, quant un salm es diu que pertany a un grup es farà notar el seu gènera literari predominant.
#Els cants o càntics de lloança
Formen un conjunt de textos de temes molt variats.
*Els cants de lloança pròpiament dir ( 8; 19; 33; 65; 100; 103; 104; 111; 113-114; 117;134-136; 145-150). Desenvolupen elements concrets de fe en el Déu únic, creador i Senyor de l’univers i de la història
*Cants d’aclamació al Senyor, rei de tot el món ( 29; 47; 93; 95-99), amb connotacions universalistes i plens d’esperança.
*Cants a l’Ungit del Senyor ( 2; 18; 20; 21; 45; 72; 89; 101; 110; 132) en el seu origen eren destinats a glorificar els reis d’Israel, però aviat van ser interpretats en sentit messiànic.
*Càntics a Sió ( 46; 48; 76; 84; 87; 122; 137) exalcen la ciutat de Jerusalem i el seu temple.
*Cants de pelegrinatge ( 10-134) que segurament eren usats pels qui pujaven a Jerusalem en ocasió de les festes principals.
#Les pregàries
Aquest neixen d’una situació de necessitat, ja sigui present o passada.
Pregàries de súplica, aquestes poden ser individuals o col•lectives. solen tenir un esquema semblant: una invocació aDéu, una descripció de la situació de necessitat, la petició i una expressió de confiança.
*Les pregàries de súplica sota la forma de pregària individual són els salms més freqüents en el Salteri ( 5-7; 13; 17; 22; 25; 26; 28; 31; 35; 38; 39;41-43; 51; 54-57; 59; 61; 64; 69; 70; 71; 86; 88; 102; 109; 120; 130; 140-143)
*Les pregàries de súplica del poble ( 12; 44; 58; 60; 74; 77; 79; 80; 82; 83; 85; 90;94; 106; 108; 123; 126; 137) aquest intenten implicar el Senyor en els esdeveniments de la vida col•lectiva.
*Les pregàries de confiança en el Senyor ( 3; 4; 11; 16; 23; 27; 36; 62; 63; 91; 115; 121; 125; 129; 131) on els temes principals són la pau, l’alegria i la felicitat que vénen de Déu.
*Pregàries d’acció de gràcies ( 9-10; 30; 32; 40; 66-68; 92; 107; 116; 118; 124; 138; 144).
#Poemes didàctics
Aquest exalcen les qualitats de la saviesa segons Déu, la seva Llei i els seus camins, amb una orientació bàsicament pedagògica. Alguns d’aquest poemes aprofiten certes circumstàncies per a insistir en punts importants
*Crida a la fidelitat, on remarcaran la història del poble ( patriarques, èxode, desert, terra promesa) i fan una crida a la fidelitat del poble ( 78; 105; 106)
*El model de persona íntegra, es ficaran en comportaments de les persones i tenen finalitats didàctiques com a presentar la veritable innocència o puresa i el model de persona íntegra ( 15; 24; 95; 134).
*Exhortacions profètiques, on accentuen les exigències de l’aliança de Déu amb Israel i en denuncien les infidelitats pel cantó del poble ( 14; 50; 53; 58; 75; 81; 82; 95).
*Diversos temes, com el tema de la Llei o bé la sort contraposada entre el just i l’injust ( 1; 34; 37; 49; 52; 73; 112; 119; 127; 128; 133; 139)
Salms de tècniques de memorització, com són els salms alfabètics ( 37; 112; 119).
==Lectura cristiana dels salms==
Els salms a part de ser la pregària d’Israel ( Esd 3, 10-11; Ne 11,17) ben aviat també ho fossin per les primers comunitats cristianes ( Ef 5,19; Col 3,16). Alguns salms van servir per explicar en un primer moment la fe en Jesucrist i alhora , en la fe en el Crist ressuscitat provocant la relectura i reinterpretació d’aquest salms.
*Els evangelis utilitzen els salms per a il•luminar els relats de la passió i explicar el sentit de la mort salvadora de Jesús . Així el Sl 8,3 és citat en Mt 21,16 ; Sl 110,1 és citat en Mt 22,44.
*El Llibre dels Fets dels Apòstols fa un ús abundant del salms referits a l’Ungit o Messies del Senyor, com també interpreta la resurrecció de Jesucrist com la victòria sobre la mort. Déu fa seure el Fill a la seva dreta : Ac 2,34 ( Sl 110,1); Ac 4,25-26 ( Sl 2, 1-2).
*La carta als Hebreus, tindrà un gran nombre de citacions als salms, insistint en la condició de Crist, que ha volgut fer-se solidari dels homes i n’ha esdevingut el salvador. Continuant intercedint pels seus germans i com a únics sacerdots de la nova aliança : He 1,5 ( Sl 2,7); He 2,6-8 ( Sl 8,5-7).
{{commons|Psalms}}
| |||