Valentinià II: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m r2.7.1) (Robot afegeix: no:Valentinian II |
mCap resum de modificació |
||
Línia 17:
El [[391]] el cònsol [[Quint Aureli Simmac (orador i magistrat)|Quint Aureli Simmac]] (el seu col·lega es deia Tatià) va encapçalar una delegació del senat que demanava la restauració dels privilegis que Gracià havia arrabassat als temples pagans; l'emperador va refusar. Arbogast havia recçar aquesta petició.
En aquest temps grups de bàrbars operaven a la zona dels Alps Il·liris i Valentinià va voler tornar a Itàlia, concretament a Milà, i quan era a [[Viena del Delfinat]] va enviar a buscar al bisbe milanès [[Sant Ambròs]] per batejar-lo perquè fins llavors només era un catecumen. Llavors va destituir a Arbogast, que va rebutjar al seu torn la destitució, al·legant que no havia rebut la seva investidura, dignitat i honors de Valentinià, i poc després se suposa que va ordenar matar a l'Emperador ([[15 de maig]] del [[392]]), i va fer circular el rumor que s'havia suïcidat (fou trobat penjat a la seva residència a [[Viena del Delfinat]]), portant al tron al retòric [[Eugeni (emperador)|Eugeni]]. A Valentinià II li faltava poc per tenir 20 anys d'edat.
Teodosi, malgrat les peticions de Gal·la, va haver d'assumir de moment els fets consumats. Sant Ambròs, durant els funerals del emperador, va fer una velada acusació contra Arbogast, però essent part interesada cal afagar amb cura el seu testimoni. Justa i [[Grata]] les seves germanes solteres, el van plorar com la seva germana Gal·la; la seva mare Justina ja havia mort abans i Gal·la la va seguir el 394 (de part).
| |||