Canonge: diferència entre les revisions

[[Fitxer:Canons Bruges; Sint-Salvatorskapittel 50.JPG|thumb|Canonges en l'uniforme festiu del càrrec amb muceta negra sobre el [[roquet]]]]Un '''canonge''' és un eclesiàsticdignitari dins l'[[església catòlica]], membre d'un [[capítol (catolicisme)|capítol]], d'una [[catedral]] o d'una [[col·legiata]]. Cal diferenciar entre els canonges seculars i els [[canonge regular|canonges regulars]], com ara els [[canonges agustinians]], els [[premonstratencs]] o els del [[Sant Sepulcre]]. La funció dels canonges d'un capítol està regulada pels cànons 503 a 510 del codex del [[dret canònic]].<ref>[http://www.vatican.va/archive/cod-iuris-canonici/latin/documents/cic_liberII_lt.html#sec2%20tit3 Caput IV: de canonicorum capitulis] al ''Codex Iuris Canonici'' al web del [[Vaticà]] (consultat el 14 de març de 2012) {{la}}</ref> Les antigues dignitats que corresponien als canonges [[Catalunya|catalans]] ja al [[segle X]] eren l'[[ardiaca]], l'[[arxiprest]], el [[sagristà]] i el [[cabiscol]]. LaAmb contínuael evoluciócàrrec d'aquestaconcorrien sovint [[institució]]benefici haeclesiàstic|beneficis anat creant noves canongies fins al punt que, segons el [[concordateclesiàstics]] decom l'anyla [[1851prebenda]], el nombre de canonges de les seus metropolitanes era de 24 i el de les sufragànies, de 16.