So estereofònic: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot-assisted disambiguation: CD - Changed link(s) to CD (disc) |
mCap resum de modificació |
||
Línia 4:
El terme estèreo ve del grec ''stéreos'', que significa 'sòlid', i -encara que es refereix exclusivament a sistemes de dos canals- el terme es pot aplicar a qualsevol sistema d'àudio que usi més d'un canal, així com l'àudio de 5.1 canals i als sistemes de 6.1 que s'usen en [[pel·lícules]] i produccions [[televisió|televisives]].
Encara que el so estèreo pugui tenir dos canals [[So monoaural|monoaurals]] independents, usualment el senyal en un canal està relacionada amb el senyal de l'altre canal. Per exemple, si es gravés exactament el mateix senyal en ambdós canals, llavors s'escoltaria com un so central «fantasma» quan fos reproduït en els altaveus. És a dir, el so sembla provenir del punt mig entre els dos altaveus.
[[Clément Ader]] va dissenyar el primer sistema estereofònic al [[1881]] pels cinemes (teatres).
L'enregistrament en estèreo va ser introduït en els negocis musicals durant la tardor de 1957, substituint a l'enregistrament [[So monoaural|monoaural]] (d'un sol canal).
{{ORDENA:So Estereo}} <!--ORDENA generat per bot-->
| |||