Les '''terres amortitzades''' eren terres que no es podien comprar ni vendre i s'havien de transmetre en herència. Aquest tipus de propietats eren molt freqüents durant l'[[Edat Mitjana]], ja que l'economia es basava en l'[[agricultura]].
La '''terra amortitzada''' era aquell [[Carlesterreny]] IIIde [[propietat privada]] que no es pot comprar ni vendre i s'havien de transmetre en [[herència]]. Aquest tipus de propietats eren molt freqüents durant l'[[Edat Mitjana]], ja que l'economia es basava en l'[[agricultura]]. Degut a la falta d'Espanya|interès dels propietaris d'aquestes terres, es trobaven desmillorades, endarrerides i sense produir el necessari. [[Carles III d'Espanya]] ([[1759]]-[[1788]]) va fer unes reformes per tal de vendre aquestes terres, és a dir, de [[desamortització]]. Aquesta nova reforma va ser un llarg procés històric-econòmic iniciat a [[Espanya]] a finals del [[segle XVIII]] per [[Manuel Godoy]] ([[1798]]) i tancat ja molt entrat el [[segle XX]] ([[16 de desembre]] de [[1924]])<ref>{{ref-llibre|Títol =La desamortización en España: un balance, 1766-1924|Autor =Germán Rueda Hernánz |Editor =Arco Libros|data= 1997 |ISBN =9788476352700}}</ref>, i va consistir a posar al mercat, mitjançant [[subhasta]] pública, les terres i béns no productius en poder de les anomenades ''mans“mans mortes''mortes” que no les conreaven, gairebé sempre l'[[Església Catòlica]] o els ordes religiosos, que els havien acumulats com a habituals beneficiàries de donacions, testaments i abintestats, a fi d'augmentar la riquesa nacional i crear una [[burgesia]] i [[classe mitjana]] de llauradors propietaris. A més, l'[[erari]] obtenia uns ingressos extraordinaris amb els que es pretenien amortitzar els títols de [[deute públic]].▼
Degut a la falta d'interès dels propietaris d'aquestes terres, es trobaven desmillorades, endarrerides i sense produir el necessari.
▲[[Carles III d'Espanya|Carles III]] ([[1759]]-[[1788]]) va fer unes reformes per tal de vendre aquestes terres, és a dir, de desamortització. Aquesta nova reforma va ser un llarg procés històric-econòmic iniciat a [[Espanya]] a finals del [[segle XVIII]] per [[Manuel Godoy]] ([[1798]]) i tancat ja molt entrat el [[segle XX]] ([[16 de desembre]] de [[1924]])<ref>{{ref-llibre|Títol =La desamortización en España: un balance, 1766-1924|Autor =Germán Rueda Hernánz |Editor =Arco Libros|data= 1997 |ISBN =9788476352700}}</ref>, i va consistir a posar al mercat, mitjançant subhasta pública, les terres i béns no productius en poder de les anomenades ''mans mortes'' que no les conreaven, gairebé sempre l'[[Església Catòlica]] o els ordes religiosos, que els havien acumulats com a habituals beneficiàries de donacions, testaments i abintestats, a fi d'augmentar la riquesa nacional i crear una [[burgesia]] i classe mitjana de llauradors propietaris. A més, l'erari obtenia uns ingressos extraordinaris amb els que es pretenien amortitzar els títols de [[deute públic]].
== Referencies ==
<references/>
{{esborrany d'economia}}
{{ORDENA:Terres Amortitzades}} <!--ORDENA generat per bot-->
