Cincona: diferència entre les revisions

''[[Cinchona rugosa]]'' Pav. in Howard, 1859<br />

''[[Cinchona scrobiculata]]'' [[Alexander von Humboldt|Humb.]] & [[Aimé Bonpland|Bonpl.]], 1808<br />

}}

'''Cincona''' o '''arbre de la quina'''<ref name="diec">[http://dlc.iec.cat/results.asp?txtEntrada=Cincona&operEntrada=0 Cincona] al [[DIEC]]</ref> és el nom de diverses espècies del gènere ''Cinchona'' principalment ''[[Cinchona calisaya]]'', ''[[Cinchona officinalis]]'' i ''[[Cinchona succirubra]]''. Són plantes productores de diversos alcaloides medicinals principalment la [[quinina]] usada contra el [[paludisme]] o usats en l'elaboració de begudes refrescants com l'[[aigua tònica]]. El seu origen és tropical sud-americà, dels Andes, especialment del Perú, Equador, Bolívia i d'algunes zones de Colòmbia. Però el seu conreu actualment s'ha estès gràcies al seu èxit per combatre fortes febres, produïdes per la malària. Fou en el s. XVII, quan l'esposa del [[virrei del Perú]], [[Ana de Osorio]] Comtessa de Chinchón agafà una febre molt persistent i es decidí en fer ús de la planta que els indis usaven. En 1632 portà aquest remei a Europa, i a través del Cardenal Lugo l'exportaren a Roma, en 1649. I ja finalment foren els jesuïtes els que la portaren a Indonèsia, d'on avui en dia principalment se l'obté de l'Illa de Java, com també de nombroses parts d'Àfrica ([[Ruanda]], [[Camerun]], [[Congo (regió) |Congo]], [[Tanzània]]), de [[Jamaica]] i del sud-est asiàtic ([[Ceilan]], [[Índia]], [[Borneo]]...).<ref name="Enciclopedia Espasa">Chinchón a l'[[Enciclopèdia Espasa Calpe]]</ref> El seu cultiu es degut a la seva escorça, coneguda com a 'quina', de la qual se n'extreu principalment la [[quinina]], important [[principi actiu]], a partir d'arbres d'uns 15-25 anys.