Agó: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
mCap resum de modificació
mCap resum de modificació
Línia 5:
*De forma més general designa una rivalitat o lluita, tant en el sentit dels esports de l'atletisme, les curses de cavalls o de carros, o bé en música o literatura, així com en el cas de festivals populars de l'antiga Grècia.
*Agon també era la [[personificació]] [[mitologia|mitològica]] d'aquest tipus de lluita.<ref>Schmitz, Leonhard (1867),[http://www.ancientlibrary.com/smith-bio/0083.html "Agon"], in Smith, William, ''Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology'', 1, Boston: Little, Brown and Company, pp. 74</ref> Aquesta divinitat era representada a [[Olímpia]] en forma d'estàtua que portava ''halteres'' (peses) a les mans. L'estàtua era obra de [[Dionís]], dedicada a Smicythus de [[Reggio de Calàbria|Rhegium]].<ref>[[Pausanias]], ''Description of Greece, book V'' (Elis), v. 26. § 3</ref>
*En el [[teatre de l'Antiga Grècia|teatre grec]], particularment en la [[comèdia antiga grega|comèdia antiga]] (del [[segle V aC]]) el terme ''agon'' fa referència a la convenció formal segons la qual la lluita entre els personatges s'ha de caracteritzar per tal de donar fonament a l'acció. L'agon és el debat formal que té lloc entre els personatges principals d'una obra de teatre, [[protagonista]] i [[antagonista]], habitualment amb el [[cor]] actuant com a jutge. [[Aristòfanes]] considera l'agon com l'element intermig entre la ''parados'' i la ''parabasi'', és a dir com un dels elements essencials de la [[comèdia]], en quant pressuposa la denúncia dels vicis de la societat, mentre que el seu ús en la [[tragèdia]] fa de mitjancer entre el crim i el sacrifici.<ref>"Le muse", De Agostini, Novara, 1964, Vol.1 p.79</ref> El significat del terme ha arribat a àmbits més amplis que els prevists en el seu context original, i actualment s'entèn en [[teoria literària]] el conflicte dins d'una obra.
*[[Gilles Deleuze]] i [[Félix Guattari]] fan referències a la idea de l'agon a la seva obra ''Què és la filosofia?''
*[[Harold Bloom]] fa servir el terme ''agon'' per referir-se a l'intent d'un escriptor de resoldre un conflicte d'ordre intel·lectual entre els seves idees i les d'un predecessor en el qual "el més gran s'empassa el menys gran", com en el capítol 18 de ''[[L'Ansietat de la Influència]], on tracta l'agon de [[James Joyce]] amb [[William Shakespeare]].