Revisió del 02:00, 14 març 2012 modifica Movses-bot (discussió \| contribucions) 3.511 edits m r2.7.2) (Robot afegeix: eu:Inauste ← Edició anterior		Revisió del 12:46, 29 març 2012 modifica desfés Bestiasonica (discussió \| contribucions) 244.771 edits Cap resum de modificació Edició següent →
Línia 1: [[Fitxer:Pruning.png\|thumb\|right\|250px\|Gràfic que mostra la forma d'~~esporgat~~esporgada .]] La '''poda''' o '''~~Esporgar~~esporgada''' és el procés de retallar un [[arbre]] o [[arbust]]. Fet amb cura i correctament, l'~~esporgat~~esporgada pot incrementar el rendiment del fruit; així, és una pràctica agrícola comuna. En producció [[silvicultura~~\|forestal~~]] s'empra per a obtenir troncs més rectes i sense nusos, per tant de major qualitat. En arbrat urbà la seua utilitat és, d'una banda, per prevenir el risc de caiguda de branques, i per altra controlar la grandària d'arbres la ubicació dels quals no permet el seu desenvolupament complet. Amb freqüència, en [[jardineria]], s'utilitza l'esporgada per aconseguir formes artificials en els arbres o arbustos. Ben executada i repetida amb la periodicitat adequada, en pot augmentar el valor ornamental. No obstant això amb freqüència es practica de forma inadequada, ocasionant podriment de la fusta que escurcen la vida dels arbres i incrementen el risc de trencament de branques. [[File:RetocatEsporga abansPICT1151-horz.jpg\|esquerra\|thumb\|Pomera de 10 anys d'edat que mai havia estat esporgada, a principi d'abril es van tallar del tot les branques de sota i lleugerament les altres.A la dreta la mateixa pomera que mostra que necessita una aclarida de pomes]]▼ Cada arbre exigeix un tipus d'~~esporgat~~esporgada diferent. Com a norma general les ~~esporgadesmés~~esporgades més importants són:▼ ~~[[Esporgat~~* '''Esporgada de copa]]:''' Es realitza en el primer any, consisteix en esporgar la branca principal de la copa per a afavorir la ramificació. ▼ ~~[[Esporgat~~* '''Esporgada de formació]]:''' Es realitza al cap de diversos anys, per a donar una forma adequada a l'arbre.▼ ~~[[Esporgat~~* '''Esporgada d'~~aclarit]]~~aclarida:''' Es tracta de tallar branques senceres, de vegades es fa alhora que la de formació. Ajuda a la formació de la copa.▼ ~~[[Esporgat~~* '''Esporgada d'hivern]]:''' Es realitza a l'hivern sobre arbres de creixement lent o poc vigorosos. Frena la formació de flors. ▼ ~~[[Esporgat~~* '''Esporgada d'estiu o ~~esporgat~~esporgada ~~verd]]~~verda:''' Té com a finalitat regular el creixement. ▼ L'~~esporgat~~esporgada de branques velles i seques es realitza per a prevenir que existisca una excessiva quantitat de fusta seca que permeta una gran combustió en cas d'incendi. Són ~~esporgats~~esporgades de neteja. ▼ Amb freqüència, en jardineria, s'utilitza l'esporgat per aconseguir formes artificials en els arbres o arbustos. Ben executada i repetida amb la periodicitat adequada, en pot augmentar el valor ornamental. No obstant això amb freqüència es practica de forma inadequada, ocasionant podriment de la fusta que escurcen la vida dels arbres i incrementen el risc de trencament de branques. El procés pel qual un arbre es protegeix de l'entrada d'organismes paràsits en els tall d'~~esporgat~~esporgada fou descrit en 1977 per Alex Shigo, denominant-se model CODIT (Compartimentation of decay in Trees).▼ ▲Cada arbre exigeix un tipus d'esporgat diferent. Com a norma general les esporgadesmés importants són: ==~~Esporga~~Esporgada forestal==▼ ▲[[Esporgat de copa]]: Es realitza en el primer any, consisteix en esporgar la branca principal de la copa per a afavorir la ramificació. [[Fitxer:Auró conformation pruning Prunus avium Catalonia.JPG\|thumb\|~~Esporga~~Esporgada de formació en exemplars de ''[[Prunus avium]]'' (cirerer) a la Garrotxa. Observar la guia central dels arbres]]▼ [[Fitxer:Auró trunk pruning in Acer pseudoplatanus.JPG\|esquerra\|thumb\|~~Esporga~~Esporgada de tronc en arbres d~~<nowiki>~~'~~</nowiki>~~''[[Acer pseudoplatanus]]'', a [[la Garrotxa]]]]▼ L'~~esporga~~esporgada es una pràctica bàsica per a la [[silvicultura]], i te dos objectius: obtenir un creixement de l'arbre en alçada, i un canó recte i sense nusos. El primer objectiu s’aconsegueix amb '''l'esporga de formació''', que en el cas de la silvicultura consisteix en el contrari de la pràctica amb fruiters, es a dir afavorir la ''guia central'' de l'arbre, escapçant les branques que l'hi fan concurrència. La absència de nusos del canó s'obté eliminant les branques inferiors de l'arbre, fins a una alçada aproximada d'un terç del total ('''~~esporga~~esporgada de tronc'''). ▼ La freqüència d'~~esporga~~esporgada depèn de l'espècie d'arbre. Hi arbres que tenen tendència natural a créixer rectes, com ara les [[coníferes]], mentre amb d'altres costa molt d'aconseguir-ho, per exemple el [[noguer]]. ▼ ▲[[Esporgat de formació]]: Es realitza al cap de diversos anys, per a donar una forma adequada a l'arbre. ▲[[File:RetocatEsporga abansPICT1151-horz.jpg\|thumb\|Pomera de 10 anys d'edat que mai havia estat esporgada, a principi d'abril es van tallar del tot les branques de sota i lleugerament les altres.A la dreta la mateixa pomera que mostra que necessita una aclarida de pomes]] ▲[[Esporgat d'aclarit]]: Es tracta de tallar branques senceres, de vegades es fa alhora que la de formació. Ajuda a la formació de la copa. La freqüència i volum de l'esporga depèn molt també de la densitat de la massa forestal. Normalment els boscos naturals solen ser prou densos per produir una '''~~esporga~~esporgada natural''' dels arbres. Per una banda l'arbre busca la llum, i sols pot aconseguir-la pujant a mont més de presa que els seus concurrents pròxims. Per altre banda les branques inferiors es moren quan deixen de rebre il·luminació. A les plantacions artificials la feina d'esporga es directament proporcional al marc de plantació.<ref>El marc de plantació es la distancia entre els arbres. Així podem tenir marcs de 12x12, 6x6, 4x4, 4x3, etc, metres</ref>▼ ▲[[Esporgat d'hivern]]: Es realitza a l'hivern sobre arbres de creixement lent o poc vigorosos. Frena la formació de flors. ▲[[Esporgat d'estiu o esporgat verd]]: Té com a finalitat regular el creixement. ▲L'esporgat de branques velles i seques es realitza per a prevenir que existisca una excessiva quantitat de fusta seca que permeta una gran combustió en cas d'incendi. Són esporgats de neteja. ▲El procés pel qual un arbre es protegeix de l'entrada d'organismes paràsits en els tall d'esporgat fou descrit en 1977 per Alex Shigo, denominant-se model CODIT (Compartimentation of decay in Trees). ▲==Esporga forestal== ▲[[Fitxer:Auró trunk pruning in Acer pseudoplatanus.JPG\|thumb\|Esporga de tronc en arbres d<nowiki>'</nowiki>''[[Acer pseudoplatanus]]'', a [[la Garrotxa]]]] ▲[[Fitxer:Auró conformation pruning Prunus avium Catalonia.JPG\|thumb\|Esporga de formació en exemplars de ''[[Prunus avium]]'' (cirerer) a la Garrotxa. Observar la guia central dels arbres]] ▲L'esporga es una pràctica bàsica per a la [[silvicultura]], i te dos objectius: obtenir un creixement de l'arbre en alçada, i un canó recte i sense nusos. El primer objectiu s’aconsegueix amb '''l'esporga de formació''', que en el cas de la silvicultura consisteix en el contrari de la pràctica amb fruiters, es a dir afavorir la ''guia central'' de l'arbre, escapçant les branques que l'hi fan concurrència. La absència de nusos del canó s'obté eliminant les branques inferiors de l'arbre, fins a una alçada aproximada d'un terç del total ('''esporga de tronc'''). ▲La freqüència d'esporga depèn de l'espècie d'arbre. Hi arbres que tenen tendència natural a créixer rectes, com ara les [[coníferes]], mentre amb d'altres costa molt d'aconseguir-ho, per exemple el [[noguer]]. ▲La freqüència i volum de l'esporga depèn molt també de la densitat de la massa forestal. Normalment els boscos naturals solen ser prou densos per produir una '''esporga natural''' dels arbres. Per una banda l'arbre busca la llum, i sols pot aconseguir-la pujant a mont més de presa que els seus concurrents pròxims. Per altre banda les branques inferiors es moren quan deixen de rebre il·luminació. A les plantacions artificials la feina d'esporga es directament proporcional al marc de plantació.<ref>El marc de plantació es la distancia entre els arbres. Així podem tenir marcs de 12x12, 6x6, 4x4, 4x3, etc, metres</ref> ==Referències== Linha 36 ⟶ 26: [[Categoria:Agronomia]] [[Categoria:Silvicultura]] [[Categoria:Jardineria]] [[ar:تقليم]]

Esporgada: diferència entre les revisions