Dret d'asil: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m r2.7.1) (Robot afegeix: ro:Drept de azil |
Cap resum de modificació |
||
Línia 1:
[[Fitxer:Asylum-seekers-by-country-of-origin.svg|thumb|upright=1.5|Demandants d'asil segons el país d'orígen.]]
El '''dret d'asil''' es la potestat que tenen els estats per a oferir protecció a determinades persones (nacionals d'altres estats), les vides dels quals, llibertats o drets fonamentals siguin objecte de persecució o violència, o es trobin amenaçats en el seu país d'origen o tercers països. L'asil comporta els efectes de no devolució, no expulsió i no extradició de la persona que gaudeix d'aquest estatut. ▼
==Definició==
Els seus orígens es remunten a Grècia, on el terme "asylía" tenia un doble sentit. En el seu aspecte polític suposava la garantia que una ciutat oferia a la vida i propietats d'un individu durant la seva estada en ella. En l'aspecte religiós, constituïa el dret de certs temples a oferir inviolabilitat a qualsevol que busqués protecció dintre dels seus murs.▼
▲El '''dret d'asil''' es la potestat que tenen els estats per a oferir protecció a determinades persones (nacionals d'altres estats), les vides dels quals, llibertats o drets fonamentals siguin objecte de persecució o violència, o es trobin amenaçats en el seu país d'origen o tercers països. L'asil comporta els efectes de no devolució, no expulsió i no extradició de la persona que gaudeix d'aquest estatut.
Amb la "tesi d'extraterritorialitat de les ambaixades i legacions" de [[Grotius]], es considerava que l'[[asil diplomàtic]] era un corol·lari de l'asil brindat per un estat estranger, pel qual el delinqüent quedava asilat no només si aconseguia escapar a territori estranger, sinó també si obtenia asil en la legació o ambaixada d'un país estranger. Avui pot dir-se que el dret d'asil diplomàtic per als delinqüents polítics no és una institució reconeguda pel dret internacional general de base consuetudinària: és un pràctica de base convencional i consuetudinària que lliga gairebé exclusivament als països d'Amèrica Llatina, un costum regional.
==Orígens històrics==
La institució del '''dret d'asil''' la trobem ja a en diverses civilitzacions clàssiques com ara l'[[Antic Egipte]], l'[[Antiga Grècia]], la [[Roma imperial|Roma Imperial]], i també s'observa en diverses parts del llibre de l'[[Antic Testament]].<ref name="Diccionari">{{Ref-llibre |cognom=Mestre i Campi |nom=Jesús (director)|títol=Diccionari d'Història de Catalunya |url= |llengua= |editorial=Edicions 62|data=1998 |pàgines=p. 68, entrada: "asil, dret d' "|isbn=84-297-3521-6}}</ref>
▲
El [[catolicisme]] va universalitzar-lo durant el [[segle IV]] a partir de les prèdiques de [[sant Ambròs]] i [[sant Gregori Nazianzè]], i es va formalitzar al [[concili de Cartago]] del 399.<ref name="Diccionari"/> Encara s'estableix al [[Codi de Dret Canònic]] de [[1917]] (cànons 1160 i 1179) però rarament s'aplica a la pràctica.<ref name="Diccionari"/>
==Referències==
{{referències}}
{{ORDENA:Dret D'Asil}} <!--ORDENA generat per bot-->
| |||