El desert polar es subdivideix en tres províncies florístiques: Barents, Sibèria i Canadà i dues bandes: banda nord i banda sud.
Alguns territoris amb clima i vegetació de desert polar són: La [[Terra de Peary]] La [[Terra de Francesc Josep]], L'illa Victòria, la part nord de [[Svalbard]] ([[Nordaustlandet]], Kong Karls Land) i l'illa nord de [[Nova Zembla]].
== Vegetació ==
En la banda nord la vegetació està molt empobrida i la flora també és pobra del tipus àrtic-alpí i estan absent les espècies hypàrtiques.<ref>Tolmachev 1932-1935 va proposar el terme hypoartic per definir les espècies que creixien tant en la tundra com en la taigà</ref>
La vegetació dels deserts polars està composada de comunitats i agregacions de [[Molsa|molses]] incloent [[Ditrichum flexicaule]], [[Polytrichum alpinum]], [[Bryum]] spp i [[líquen]]s com [[Pertusaria]] spp, [[Ochrolechia]] spp, [[Cetraria nivalis]], [[Stereocaulon rivulorum]] i plantes herbàcies àrtiques i artico-alpines com [[Phippsia algida]], [[Poa abreviata]] i [[Papaver radicatum]].
La productivitat biològica és encara més baixa que a la tundra típica l'escassa humitat és també un factor limitant.
== Sòls ==
A tots els deserts polars els sòls estan glaçats ([[permagel]]) fins fondàries de centenars de metres.
