Assemblea de Parlamentaris: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
|||
Línia 1:
{{confusió|text=l'assemblea de diputats catalans sortits de les primeres eleccions democràtiques el 1977, vegeu [[Assemblea de Parlamentaris (1977)]]}}
'''Assemblea de Parlamentaris''' fou el nom que va rebre un conjunt de diputats i senadors que s'ajuntaren en diverses ocasions en reunions a [[Barcelona]] i [[Madrid]] entre el juliol i l'octubre de [[1917]]. Els participants eren sobretot els catalans, però també diversos parlamentaris espanyols.<ref name="Diccionari">
== Precedents ==
Línia 13:
Aleshores els dirigents de la [[Lliga Regionalista]] van respondre fent una assemblea de parlamentaris catalans a [[Barcelona]] el dia [[5 de juliol]], en la qual hi van participar els lligaires, els republicans (tant reformistes com radicals) i alguns conservadors.<ref name="Diccionari"/> Van aprovar un text que exigia diverses reformes estructurals de l'estat: un règim autonòmic per a Catalunya, la convocatòria d'unes [[Corts Constituents]] per refundar l'estat, l'aprovació d'un sistema autonòmic per Espanya, i la resolució dels problemes de l'exèrcit i l'economia.{{Nota ref|La proposició fou signada per diverses personalitats de partits també diversos: [[Francesc Cambó]], [[Alejandro Lerroux]], [[Josep Roig i Bergadà|Josep Roig]], [[Pere Llosas i Badia|Pere Lloses]], [[Felip Rodés i Baldrich|Felip Rodés]], [[Josep Zulueta i Gomis|Josep Zulueta]], [[Julià Nougués i Subirà|Julià Nogués]] i [[Lluís Sedó i Guichard|Lluís A. Sedó]].<ref name="Diccionari"/>|grup=n.|nom=1}} En cas que el govern es negués a reunir de nou les Corts aquella primera assemblea va acordar que en convocarien una altra pel 19 de juliol, també a Barcelona.
La resposta del govern d'Eduardo Dato fou titllar l'assemblea de sediciosa i separatista, i va declarar a Barcelona la [[llei marcial]] i la [[censura]] de premsa,
===La segona reunió: 19 de juliol===
Línia 39:
Sentint-se assetjat pels nombrosos problemes estructurals espanyols i el creixement dels opositors al seu govern, Dato va dimitir pocs dies després, el [[27 d'octubre]] de 1917. Tot el sistema de la Restauració estava en perill d'ensulsiada.
Després de moltes consultes i negociacions, i després d'una quarta reunió de parlamentaris el dia [[30 d'octubre|30]], el rei [[Alfons XIII]] va proposar un inusual govern de concentració nacional que, presidit per [[Manuel García Prieto]], integraria no només els liberals i els conservadors sinó també els regionalistes catalans ([[Joan Ventosa i Calvell|Joan Ventosa]] com a ministre d'Hisenda i [[Felip Rodés i Baldrich|Felip Rodés]] com a ministre d'Instrucció Pública).<ref name="Diccionari"/> El nou govern es constituí immediatament el [[3 de novembre]], acabant amb la llarga tradició de l'alternança dels partits liberal i conservador que s'havia establert el 1874 amb la [[Restauració borbònica]]
Tot i que [[Francesc Cambó]] havia promès que no donaria suport a cap govern que no assumís els acords de l'Assemblea, els dirigents de la [[Lliga Regionalista]] finalment optaren per recolzar l'estat atemorits per una possible revolució obrerista. Cambó va entrevistar-se amb el rei [[Alfons XIII]] i conscient que l'exèrcit estava en contra de les reivindicacions de l'Assemblea, va acabar acceptant que la Lliga participés en aquell govern.<ref>[[#Ehrlich|Ehrlich, 2004]]: p. 300</ref>
{{Refbegin|2}}
{{Referències|group=n.}}
{{Refend}}
{{referències|2}}
==Bibliografia==
* {{Ref-llibre |cognom=Ehrlich |nom=Charles Edward |títol=Lliga regionalista: Lliga Catalana 1901-1936 |url=http://books.google.es/books?id=-OQM03tpRaUC&pg=PA235&dq=Assemblea+de+Parlamentaris+1917&hl=ca&sa=X&ei=ndV_T_vxBsuIhQfNw_CnBw&ved=0CDQQ6AEwAQ#v=onepage&q=Assemblea%20de%20Parlamentaris%201917&f=false |llengua= |editorial=Alpha |data=2004 |isbn=847225836X |ref=Ehrlich}}
* {{Ref-llibre |cognom=Mestre i Campi |nom=Jesús (director)|títol=Diccionari d'Història de Catalunya |url= |llengua= |editorial=Edicions 62|data=1998 |pàgines=p. 70, entrada: "Assemblea de Parlamentaris"|isbn=84-297-3521-6 |ref=Mestre}}
[[Categoria:Segle XX a Catalunya]]
| |||