Marina romana d'Orient: diferència entre les revisions

== Història operacional ==

La marina bizantina, com el mateix [[Imperi Romà d'Orient]] o el l'[[Imperi Bizantí]], van ser la continuació delde l'[[Imperi romàRomà]] i les seves institucions. Després de la [[batalla d'AccioActium]] el [[31 a. C.]], i a causa de l'absència de qualsevol tractat extern a la [[Mediterrània]], l'armadala [[marina romana]] va realitzar gran quantitat de funcions de vigilància i escorta. Massives batalles navals, com les ocorregudes durant les [[Guerres PúnicasPúniques]], ja no es van produir, i la flota romana es va compondre llavors de [[vaixells]] relativament petits, que es van adaptar millor a les seves noves tasques. Al voltant del [[segle IV]], les flotes permanents dels romans havien disminuït, de manera que quan les flotes dels emperadors rivals [[Constantí el Gran]] i [[LicinioLicini]] [[Batalla de Helesponto | es van enfrontar enel 324]], es trobaven compostos en gran mesura dels vaixells de nova construcció o confiscats de les ciutats portuàries del [[Mediterrani]] oriental]]. < No obstant això, les guerres civils dels segle IV i V, van impulsar una reactivació de l'activitat naval, amb flotes que es van emprar principalment per al transport dels exèrcits. Gran part de les forces navals van seguir sent emprades ena ella Mediterrània occidental durant el primer quart del segle V, especialment en el Nord d'Àfrica, però el domini de Roma a la Mediterrània va ser impugnat quan Àfrica va ser envaït pels [[vàndals]] en un període de quinze anys.

El nou [[Vàndalsregne | Regne vandàlicvàndal]] de [[Cartago]], sota el poderós rei [[GensericoGenseric]], immediatament va llançar atacs contra les costes de d'[[Itàlia]] i [[Grècia]], fins i tot va saquejar i va agafarconquerir [[Roma]] enel 455. Els atacs vàndals van continuar sense parar les següents dues dècades, tot i els repetits intents romans per derrotar-los. L'Imperi Occidental es trobava impotent, la seva marina de guerra es va reduir a gairebé res, però els emperadors d'orient podrien recórrer als recursos i coneixements navals de la Mediterrània oriental. No obstant això, la primera expedició oriental adel 448, no va anar més enllà de [[Sicília]], i enel 460, els vàndals van destruir una flota de l'armada occidental ena [[Cartagena (Espanya) | Cartagena]], [[Espanya]]. Finalment, enel 486, una gran expedició de l'orient va ser feta sota els [[Basilisc (emperador) | Basilisc]], suposadament ennumeraronformada 1113per 1.113 vaixells i 100.000 homes, però va fallar estrepitosament. Prop de 600 vaixells es van perdre a causa dels incendis dels [[Brulote (vaixell) | brulotesvaixells]], i el cost financer de 130.000 quilos d'or i 700 lliures de plata van posar prop de la fallida a l'imperi. Això va obligar als romans a arribar a un acord amb GensericoGenseric i a signar un tractat de pau. No obstant això, després de la mort de GensericoGenseric enel 477, l'amenaça dedels vandalismevàndals va retrocedir.

Durant l'any 640 la [[Expansió de l'islam|conquesta musulmana]] de [[Síria]] i [[Egipte]] va crear una nova amenaça per a l'Imperi Bizantí. No només va provocar que els àrabs conquerissin significatives àrees productores d'ingressos i reclutament, sinó que, després de la utilitat d'una marina forta demostrat en el curt període de reconquesta d'[[Alexandria]] el 644, van optar per la creació pròpia d'una marina de guerra. En aquest esforç la nova elit musulmana, provinent de la part nord a l'interior de la [[península aràbiga]], van basar els seus recursos i la mà d'obra de la conquesta del llevant mediterrani (sobretot els [[Copte|coptes]] d'Egipte), que fins fa uns pocs anys havien proporcionat vaixells i tripulacions als bizantins. Hi ha, però, evidència que en les noves bases navals de Palestina també es van emprar fusters provinents de [[Pèrsia]] i de l'[[Iraq]]. La manca tant de fonts com d'il·lustracions anteriors al [[segle XIV]] impedeix el coneixement amb detall dels primers vaixells de guerra musulmans, encara que se sol creure que per a crear-les es van basar en l'existent tradició marítima mediterrània. Tenint en compte l'àmplia nomenclatura nàutica que compartien, i la interacció secular entre les dues cultures, ja que els vaixells bizantins i àrabs compartien múltiples similituds. Aquestes similituds també es van estendre pel que fa a les tàctiques i l'organització de la flota en general, de fet les traduccions de manuals militars bizantins estaven a càrrec dels propis almiralls àrabs.