Silvà: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
mCap resum de modificació |
mCap resum de modificació |
||
Línia 5:
Higini Gromàtic<ref>Hyginus Gromaticus, ''De limitibus constituendi'' prefacio</ref> compte que Silvà va ser el primer en posar pedres per assenyalar els límits dels camps i que cada estat tenia tres Silvans:
* ''Silvanus domesticus'', anomenat en algunes inscripcions com ''Silvanus Larum'' i ''Silvanus sanctus sacer Larum''
* ''Silvanus agrestis'', també anomenat ''salutaris'', que era adorat pels pastors
* ''Silvanus orientalis'', això és, el déu que vetllava el punt en el qual començava l'estat. Per això sovint s'al·ludia als Silvans en plural, ''Silvani''. En relació amb els boscos, ''sylvestris deus'', presidia especialment sobre les plantacions i gaudia dels arbres que creixien salvajes<ref>[[Tibul]] ii.5.30; [[Lucà]], ''[[La Farsàlia]]'' iii.402; [[Plini el Vell|Plini]], ''[[Naturalis Historia|Història natural]]'' xii.2; [[Ovidi]], ''[[Les metamorfosis]]'' i.193</ref>, pel que se li representa portant el tronc d'un xiprer (δενδροφόρος)<ref>Virgili, ''[[Geòrgiques]]'' i.20</ref>. Respecte al s'explica la següent història: Silvà, o segons d'altres fonts Apolo<ref>[[Servi Honorat]], ''Comentari sobre l'Eneida de Virgili'' iii.680; Ovidi, ''Les metamorfosis'' x.160 i ss.</ref>, estava enamorat del jove Cipariso; una vegada va matar per accident un cérvol que pertanyia a aquest. Cipariso va morir de pena per això i va ser transformat en ciprés<ref>Servi Honorat, ''Comentari sobre les Geòrgiques de Virgili'' i.20, ''Èglogues'' x.26, ''Eneida'' iii.680</ref>.
| |||