Juan Antonio Llorente: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Pàgina nova, amb el contingut: «thumb|200px|right|Retrat de Llorente fet per [[Francisco de Goya entre 1810 i 1811, usant la Creu de ...». |
Cap resum de modificació |
||
Línia 1:
[[Fitxer:Francisco de Goya y Lucientes 074.jpg|thumb|200px|right|Retrat de Llorente fet per [[Francisco de Goya]] entre [[1810]] i [[1811]], usant la Creu de cavaller comendador de l'[[Orde Reial d'Espanya]].]]
'''Juan Antonio Llorente''' ([[Rincón de Soto]], [[La Rioja (Espanya)|La Rioja]], [[30 de març]] de [[1756]] - [[Madrid]], [[7 de febrer]] de [[1823]]) va ser un [[erudit]], [[polític]] i [[Ordre religiosa|eclesiàstic]] [[apostasia|apóstata]] [[Espanya|espanyol]], un dels principals historiadors antics de la [[Inquisició espanyola|Inquisició]], no obstant això ell mateix va confessar que va cremar totes les dades oficials que va fer servir per a la seva obra.
==Biografia==
Va ser ordenat sacerdot en 1779, i es doctora en [[Dret canònic]] l'any següent. En 1782 es desplaça a [[Calahorra]]. En 1785 s'estableix a Madrid com a marmessor testamentari de la Duquessa de Sotomayor, dama primera i vicecambrera de la Reina. Gràcies a ella serà nomenat Comissari del Sant Ofici i Secretari supernumerari de la Inquisició de Cort. En 1790 serà nomenat canonge de [[Calahorra]], si bé segueix a la Cort treballant com a censor literari pel [[Consell de Castella]]. En 1791 muda la seva residència a Calahorra. En 1793 l'Inquisidor General [[Manuel Abad y Lasierra]] li va encarregar un informe sobre la manera d'actuar en els processaments del Sant Ofici. En aquest informe va criticar la forma d'actuar de la [[Inquisició]], suggerint-ne una reforma. Però com el seu destinatari va dimitir, Llorente va haver d'abandonar el seu projecte, si bé va enviar el seu manuscrit a [[Melchor Gaspar de Jovellanos]] el 1797, qui el va utilitzar com a font per a la seva ''Representación al Rey sobre el tribunal de la Inquisición'' i li va costar empresonament al [[castell de Bellver]], Mallorca. Partidari de [[Mariano Luis de Urquijo|Urquijo]] i per tant dels [[Jansenisme|jansenistes]], a la seva caiguda el 1801 va haver-hi una gran repressió contra els jansenistes que l'afectà directament. L'Inquisidor General [[Ramón de Arce]] l'acusà de trair al Sant Ofici i va ser condemnat a un mes de retir forçós i a la pèrdua dels seus títols de Comissari i Secretari de la Inquisició de Cort.
El 1808, durant les [[abdicacions de Baiona]], envià a Napoleó un ''Reglamento para la Iglesia Española'' on proposava una organització del clergat secular d'acord a la divisió administrativa, així com la supressió de les ordres monàstiques. Això va impulsar la seva carrera política, ja que per aquest motiu serà nomenat membre de la Junta Nacional que va reconèixer [[Josep I d'Espanya|Josep I]] i va acatar la [[Constitució de Baiona]]. Va destacar entre els [[afrancesat]]s i defensors la dinastia bonapartista, sent nomenat Conseller d'Estat per a Afers Eclesiàstics, i [[cavaller]] [[comendador (orde de cavalleria)|comendador]] de l'[[Orde Reial d'Espanya]] el [[1809]], amb una pensió de 30.000 [[ral]]s a l'any. Va defensar el [[Regalisme]] del nou règim en la seva ''Colección diplomática sobre las dispensas matrimoniales y otros puntos de disciplina eclesiástica'' (1809) i en ''DDisertación sobre el poder que los reyes españoles ejercieron hasta el siglo duodécimo en la división de obispados y otros puntos conexos de disciplina eclesiástica'' (1810). Al juliol de 1813 va haver de fugir a França; va residir a [[Leitora]] i després a [[Bordeus]], per establir-se per fi a París el 1814, ja en l'ocàs
Va intentar llavors aconseguir l'indult de [[Ferran VII]], però no ho va aconseguir. Entre 1817 i 1818 va publicar l'obra per que és fonamentalment conegut, la seva ''Istoire critique de l'Inquisition espagnole'' en quatre volums, per la qual s'havia documentat rigorosament durant la seva època en el tribunal. L'obra va donar lloc tant a grans crítiques per part dels ultrareialistes com a ressenyes elogioses per part dels [[liberalisme espanyol|liberals]] i els principals historiadors d'Europa. Amb l'arribada de la [[Constitució de 1812]] gràcies al [[pronunciament]] de [[Rafael del Riego]] el 1820, Llorente es va posar de part del nou estat liberal espanyol; això, al costat de les seves activitats com carbonari, descobertes per l'estat francès, van motivar la seva expulsió de França. Per això es va traslladar a Madrid. La seva activitat regalista va redundar en l'expulsió d'Espanya del nunci apostòlic del Papa el 22 de febrer de 1822 i l'aprovació per les corts el 3 de febrer de 1823 d'un text que intentava arreglar definitivament la situació del clergat.
| |||
