Mesopotàmia: diferència entre les revisions

'''Mesopotàmia''' significa: ''(país) entre rius'', l'Antigaantiga Mesopotàmia localitzada a l'actual [[Iraq]] tenia una terra molt fèrtil a causa de la presència dels rius [[Tigris]] i [[Eufrates]] que desemboquen al [[Golf Pèrsic]], és un terriotoriterritori que està envoltat de deserts. Aquestes terres van ser ocupades fa més de 5000 anys aC. pels [[SumèriaSumer|sumeris]], que van construir les primeres ciutats com: [[Ur]] i [[Lagash]] sobre pujols i les van fortificar per defensar-les d'altres pobles que cercaven un millor lloc per a viure. Cada ciutat es governava a si mateixa, eren estats independents.

El semites eren nòmades que habitaven a les rodalies de Mesopotàmia i cap a la península aràbiga. Es van estendre per Mesopotàmia i Síria on donaren origen a grups regionals: els Beduinsbeduïns, els Arabiarabi, els Amurruamurru (Amoritesamorites o Amorreusamorreus) i elels Acadiansacadians. Sobre el grup dels Amurruamurru cal dir que varen fundar nombrosos estats, i van originar diversos grups regionals: els arameus, els canaanites, els hebreus i els fenicis. Sobre els acadians, que interessen pel seu paper a Mesopotàmia, cal parlar-ne mes detalladament

''Vegeu: [[Semitessemites de Mesopotàmia]] i [[Akkadakkad]]''

La [[Llistallista de reis sumeris]] esmenta gran quantitat de reis. Alguns dels primers tenen una durada de regnat impossible.

Podem suposar que la primera hegemonia va pertànyer a [[Kish]] però dels reis de la llista de la primera dinastia de Kish només [[Mebaragesi]] (o Enmebaragesi) i el seu fill '''Aka''' (Aga) tenen comprovació històrica, i la durada dels regnats de tots ells és impossible. Deu tractar-se doncs en general de figures mitològiques, amb un rerefons veritable que fou el fet que Kish tingués un cert poder regional, perquè se sap que Kish va gaudir del prestigi de primera monarquia durant segles. Mebagaresi de Kish governava cap el [[2700 aC]]. El seu nom és sumeri però d'altres reis de la dinastia ja porten noms semites i és possible que es tractés d'un semita sumeritzat o simplement que adoptés un nom sumeri pel prestigi que devia tenir encara la cultura sumèria. Les inscripcions de Mebagaresi apareixen a la regió al sud del [[Diyala]] a l'antic temple de '''Khafaji''' (de l'època de '''Jemdet Nasr'''). La llista parla de la seva conquesta del país d'[[Elam]], cosa que informa de l'antiguitat del conflicte entre [[SumèriaSumer]] i Elam i semblaria doncs que el seu poder s'estenia cap el riu Diyala i cap el sud de SumèriaSumer fins al Elam. Més tard, sobirans com Mesalim de d'Ur i Eannatum de Lagash utilitzaran el títol de rei de Kish pel prestigi potser guanyat per Mebagaresi. La regió de Diyala que dominava sembla que estava en procés de superposició de l'element semita però que abans no era sumèria, sinó potser irànica com semblen demostrar noms com Ishnun (convertit en Eshnunna, “Santuari del príncep” en sumeri) o Tutub . Inclòs Babilònia es deia llavor Babilla (que es va convertir en Babilim, en acadià semític “porta del déu”).

Es coneix també un rei de Kish (al menys es titulava això) que no figura a la llista de reis: [[Mesalim]]. El seu origen no està establert. El seu nom sembla semita i tenia com a deïtat tutelar a [[Ishtaran]], venerat a [[Der]], el que fa pensar que venia d'aquesta zona, però com que s'han trobat inscripcions a [[Adab]], a SumèriaSumer Central i a Lagash no pot assegurar-se res. Aquesta difusió de les inscripcions en tot cas correspon a un rei que governava en molts llocs. Se sap que al mateix temps a Lagash governava un [[Ensi]] (o millor dit, una sèrie d'ensis) i Mesalim va fer d'àrbitre a una disputa fronterera entre Lagash i [[Umma]] de la que es feren reso Eannatum i Entemena, mes tard ensis de Lagash. Cal preguntar-se si no seria el rei de '''Hamazi''' que esmenta la llista.

El poema èpic de [[Gilgamesh]] esmenta les lluites d'aquest rei de d'[[Uruk]] amb Mebaragesi de Kish. A Gilgamesh s'atribueix la construcció de la muralla de Uruk, la mes antiga muralla de SumèriaSumer (cosa que sembla corroborada per l'arqueologia), i el domini sobre [[Nippur]], un centre mes religiós que polític dedicat al culte al déu [[Enlil]]. La llista de reis esmenta dos antecessors, [[Lugalbanda]] i [[Enmerkar]]. A aquest darrer el fa el fundador d'Uruk, de la unió de dos ciutats, una d'elles [[Eanna]] o Eana, sobre la que devia governar. Cap d'aquestos reis te comprovació històrica, tot i que Gilgamesh figura a una llista de déus trobada a [[Shuruppak]] a la que es diu que el seu pare era Lugalbanda (les llistes diuen que el seu pare era un fantasma) i que foren herois que mes tard foren divinitzats. Aquestos reis de Uruk devien ser doncs contemporanis amb els darrers reis de Kish i anteriors probablement a Mesalim

La següent hegemonia sembla haver estat a [[Ur]]. Les tombes reials d'aquesta ciutat esmenten dos reis, '''Meskalamdug''' i '''Akalamdug''', que no son a la llista de reis, i a una reina, '''Puabi'''. Sembla que els reis a Ur eren enterrats amb membres del seu servei (es va trobar una tomba amb 80 servidors). Com que els reis son sumeris això devia ser unaun costum sumèriasumeri i no semita, tot i que es dona algun cas semblant a Kish. [[Mesanapeda]], cap el 2490 aC, si que es esmentat per la llista, i sembla que efectivament va voler exercir l'hegemonia ja que es va titular “rei de Kish". Ur estava situada a una llacuna comunicada amb el Golf Pèrsic en una posició estratègica excepcional per el comerç a la part sud de SumèriaSumer. Consta el seu comerç amb Tilmun o [[Dilmun]], que s'identifica amb la costa de Aràbia prop de [[Bahrain]], [[Magan]] (possiblement [[Oman]], per d'altres Makran al [[Pakistan]]) i [[Melukhkha]] (Makran, per altres s'ha de buscar a aquest nom un altra ubicació). '''Meskiangnana''' va ser el fill i successor de Mesanapeda, però després varen seguir dos reis de nom semita-acadià, '''Elulu''' i '''Balulu''', coincidint el seu regnant amb Eannatum i Entemena de Lagash

A diferencia de les hegemonies que em vist fins ara, [[Lagash]] no figura a la llista, però la successió de governants esta comprovada per les inscripcions, des [[Ekhengal]] i [[Urnanshe]] a [[Urukagina]], al haver-se trobat els arxius comercials de la ciutat. La disputa per un territori anomenat '''Gu-edena''' (vora del Edèn) entre Lagash i Umma es prolongava per molt temps i Mesalim (“rei de Kish”) que exercia l'hegemonia sobre ambdues ciutats, va exercir d'àrbitre i va fixar una línia fronterera. Però la rivalitat no es va esgotar i sovint ambdues ciutats intentaren resoldre el contenciós per les armes. Això va durar fins a l'època de [[Lugalzagesi]] de [[Umma]] que va ocupar i devastar Lagash i va destruir els seus temples. Tot i així encara va persistir l'hostilitat per una anys mes. A Lagash destaca la figura del rei [[Eannatum]] (cap el [[2460 aC]]) que també va prendre el títol de “Rei de Kish” juntament amb el de “Ensi de Lagash”, simbolitzant segurament la seva aspiració a una hegemonia de la que no estem assabentats dels detalls, però que el va portar a combatre a Ur, Uruk, Kish, [[Akshak]] i fins a [[Mari]] i [[Elam]]. El seu déu, en nom del que deia actuar, era [[Ningirsu]] i quant ho va aconseguir es va titular com “El que sotmet a tots els països”. Els seus successors ja nomes porten el títol de “[[Ensi]]” de Lagash lo que indica el fi de l'hegemonia, si be del seu successor [[Entemena]] encara s'han trobat inscripcions a Ur i [[Badtibira]] i es coneix un pacte d'agermanament amb '''Lugalkingeneshdudu''' de Uruk, que apareix a la llista de reis. Urukagina de Lagash va ser un legislador que va disminuir el poder econòmic - religiós de la monarquia i va alliberar als ciutadans de les deutes i altres servituds; va prohibir la diandradiàndria (una dona es casava amb dos homes) esmentant que l'antiga [[poliàndria]], de la que la diàndria era una resta, ja no podia acceptar-se; i es va proclamar defensor de vídues i orfes, amb reducció d'impostos.

===L'imperi Acadiàacadià ===

[[Sargon I]] rei de [[Akkad]] forma a partir del [[2338 aC]] el primer gran Imperi que serà continuat pels seus successors, especialment pel seu netnét [[Naramsin]], per esvair-se cap el [[2220 aC]]

===SumèriaSumer al final del Imperi Acadià ===

[[Imatge:Mesopotamia2150-2100.png|thumb|SumèriaSumer 2150 a 2100 aC, hegemonia dels Guti i d'Uruk]]

[[Imatge:Mesopotamia2100.png|thumb|SumèriaSumer 2100 aC, hegemonia de Lagash]]

Les ciutats sumèries van recuperar la independència. Es suposa una hegemonia de [[Uruk]] perquè així s'esmenta a la Llista de reis sumeris, però fora dels noms de la llista no hi ha cap mes dada per afirmar-ho o negar-ho. Les úniques dades venen de Lagash: primer es coneixen els [[Ensi]] vassalls del sargonides de Akkad: Kikuid contemporani de [[Rimush I]], Engilsa contemporani de [[Manishtushu]], Uru contemporani de [[Naramsin]], Lugalushumgal contemporani de Naramsin i [[Sharkalisharri]]. Després venen una sèrie d'ensis que podrien haver estat subordinats a Uruk: Puzurmama, Urutu, Urmama, Lubaba, Lugula i Kaku. Llavors ve l'ascens de la ciutat cap a l'hegemonia amb [[Urbaba]], [[Gudea]], Urningirsu, Pirigme, Urgar i Mammakhani, que representen una successió familiar continuada (de pare a fill o de sogre a gendre). En aquest temps [[Lagash]], que era el centre de tres ciutats (la pròpia ciutat, [[Girsu]] i '''Nina''' yi 14 ciutats mesmés de menys importància, i no menys de 40 poblets petits, amb 1600 km2) havia perdut el seu paper central en favor de Girsu, tot i que es continua esmentat l'estat com Lagash. Urbaba (2164 aC a 2144 aC) va ser el primer que va exercir l'hegemonia; la seva filla '''Enanepeda''' va ser nomenada sacerdotessa de la deessa [[Nanna]] a Ur, el que vol dir que dominava a aquesta ciutat i [[Eridu]] (Ur depenia en aquesta època de la ciutat estat de Eridu), cosa que està mes ben establerta al regnat de Gudea, del que consta el domini sobre [[Nippur]], [[Adab]], [[Uruk]] i [[Badtibira]]. Els reis de Lagash nomes es titulaven Ensi, però Gudea s'anomena una vegada al menys “déu de Lagash”. Es fa esment d'una expedició als regnes d'[[Elam]] (Susa) i d'[[Anshan]] però sembla que va ser una expedició de càstig per una expedició anterior elamita, mes que de conquesta. Es creu que Gudea va ser doncs un rei relativament pacífic que buscava mes el comerç que la dominació. Va comerciar amb [[Dilmun]], [[Melukhkha]] i [[Magan]] i un país anomenat [[Gubin]] que s'identifica amb el Djebel al-Akhdar al fons del Golf d'Oman. Altres llocs on va arribar el comerç de Lagash foren; la regió muntanyosa de Bakhtiar, Adamdun, Aratta, Kimash, Kalagad (al nord de Djebel al-Hamrin), Magda i Barme (al entorn de Kirkuk), de les regions del [[Eufrates]] mitja i [[Síria]], de Basalla o Basar, i de la veïna Tidan, de [[Urshu]], de [[Ebla]] al Alt Eufrates; del [[Taure]], de Menua, de Khakhkhum, i de la muntanya Uringeraz (cap a la zona del Taure). Consten al seu regnat la construcció de canals, sistemes de reg, treballs de sanejament , treballs d'urbanisme, construcció de santuaris, fabricació d'objectes d'art. Uns poemes esmenten la reconstrucció i la inauguració del santuari del Eninnu al déu nacional [[Ningirsu]]. La prosperitat va continuar amb els reis Urningirsu i Pirigme.

[[Imatge:Utukhengal.png|thumb|SumèriaSumer, hegemonia de Itukhengal d'Uruk]]

Després de la dominació dels Guti a Acadia, el seu penúltim rei '''Tiriqum''' sembla que va voler conquerir Lagash, que presentava signes de debilitat amb el rei Urgar ([[2117 aC]] a [[2113 aC]]) i amb el seu successor Nammakhani ([[2113 aC]] a [[2110 aC]]). El poder ascendent tornava a ser Uruk, amb [[Utukhengal]], que va derrotar als Guti al nord de SumèriaSumer i va exercir l'hegemonia però molt breument, perquè el seu general, Urnammu, al que havia encomanat el govern de Ur, el va enderrocar i va conquerir Lagash (on regnava Nammakhani, últim rei de la dinastia de Gudea) i va exercir l'hegemonia (renaixença sumèria, tercera dinastia d'Ur).

Els [[ensi]] de [[Ur]], que governaven sota dependència de [[Lagash]], foren eliminats. El general [[Urnammu]], va ser nomenat Shagin (governador militar o virrei) de Ur, i no va tardar a declarar-se independent. Es troben inscripcions de Urnammu a Ur, Eridu, Uruk, Lagash, Larsa, Adab i Nippur i fins i tot mes al nord d'aquesta ciutat. Una inscripció fou trobada també a la regió del alt [[Khabur]]. Les ciutats estaven governades per un ''Ensiensi'', i les mes llunyanes per un virrei o [[Shagin]] (governador civil - militar), els districtes estaven governats per [[Rabianum]] (alcaldes) i els poblets per [[Khazannum]] (corregidors). La llengua principal era el sumeri però com que la població semita - acadiana era majoritària la seva llengua (l'acadià)era emprada a les regions on es parlava.

[[Ibbisin]] va ser el darrer sobirà. Amb l'la invasió dels amurru i les revoltes, el seu regne es va ensorrar. [[Elam]] va ocupar Ur que fou destruïda. Ibbisin va ser fet presoner i portat a Elam i una guarnició elamita es va establir a Ur. Pocs anys després Ur va ser conquerida per Ishiberra d'[[Isin]] que per uns anys va tenir l'hegemonia

La guerra entre Isin i el nou poder emergent a [[Kish]] va començar amb el rei Ishmedagan, que va ser derrotat davant Kish. L'últim rei de la dinastia d'Isin fou Lipiteshtar (1934-1924 aC) del que se sap que va promulgar un important codi de lleis basat en el codi de Urnammu i que fou un precedent del de Hammurabi tot i que mes tolerant. La ciutat de Ur va ser conquerida per Gungunum de [[Larsa]], i amb ella el sud de [[SumèriaSumer]]. Després el tron va ser usurpat per Urninurta (1923-1896 aC)