Societat Vril: diferència entre les revisions

La '''Vril Gesellschaft''' (Societat Vril) era una comunitat secreta d'ocultistes de [[Berlín]] durant el període pre-[[Nazi]]. La Societat Vril era en realitat un cercle dins de la més extensa [[Societat Thule]]. Es creu que mantingué una estreta relació amb un grup anglès conegut com "[[Hermetic Order of the Golden Dawn]]". Fins ara encara no s'ha publicat cap prova verificable que demostri l'existència de la societat.

 

Només hi ha una font primària d'informació sobre la Societat Vril: [[Willi Ley]], un enginyer de coets alemany que es traslladà als [[Estats Units]] el [[1933]]. L'any [[1947]] publicà un article titulat ''Pseudoscience in Naziland'' (Pseudociència a Nazilàndia). Seguint una descripció de l'[[Ariosofia]], Ley escriu: "El següent grup es va fundar literalment basant-se en una novel·la. El grup, crec que s'autoanomenava Wahrheitsgesellschaft - [[Societat per a la Veritat]] - i es trobava més o menys localitzat a [[Berlín]]. Es dedicava a la recerca del [[Vril]]".

 

El llibre de [[1967]] "Aufbruch ins dritte Jahrtausend: von der Zukunft der phantastischen Vernunft" de [[L. Pauwels]] i [[J. Bergier]], publicat a [[Suïssa]], inclou una secció sobre la Societat Vril. L'informació ocupa una desena part del volum, juntament amb altres especulacions esotèriques, però els autors no acaben d'explicar clarament si aquesta secció és una realitat o ficció. Durant els anys noranta aparegueren noves publicacions per part de l'autor alemany [[Jan Udo Holey]], sota el pseudònim [[Jan van Helsing]].

 

Segons les descripcions de la Societat Vril proporcionades per aquests autors hi han diversos elements en comú:

 

 

Es creu que [[Karl Haushofer]] era el cap de la Societat Vril.

 

== Projectes ==

 

El [[1922]] Thule i Vril construïren el primer disc volador d'[[Alemanya]]: el JFM ([[Jenseitsflugmaschine]]) o "màquina voladora de l'altre món" a [[Munic]], passant per un període de proves de 2 anys.

 

El projecte fou dirigit per [[W.O. Schumann]] de la [[Universitat Tècnica de Munic]], però fou aturat el [[1924]], quan es desmantellà la màquina i es traslladà a les instal·lacions de [[Messerschmitt]] a [[Augsburg]]. Allà la màquina fou emmagatzemada per a futures investigacions. El profesor Schumann desenvolupà una unitat de [[levitació]] a partir de les seves recerques, que s'anomenà "[[Levitador SM]]".

 

El desenvolupament del nou RFZ ([[Rundflugzeug]]) o "aeronau circular" començà el [[1937]] després que Vril comprés terrenys pròxims a les instal·lacions aeronàutiques d'[[Arado-Brandenburg]]. Els discs 1, 2, 3, 4 i 6 de RFZ es van provar allà sota la supervisió de Vril mentre que Thule rebia ajut d'una branca tècnica especial de les [[SS]]: la unitat [[E-IV]]. La seva tasca fou el desenvolupament d'[[energies alternatives]]. Thule també treballà en la creació per separat d'un disc a un indret secret del nord-oest d'[[Alemanya]], que a partir de [[1935]] s'anomenà [[Hauneburg]]. El disc en qüestió fou conegut com a H-Gerät (aparell Hauneburg) però es va reduïr al mot [[Haunebu ]] el [[1939]] un cop el motor del disc va ser perfeccionat. El [[Haunebu I]] també era conegut com a RFZ-5 durant el període en el que Thule es traslladà de [[Hauneburg]] a [[Arado-Brandemburg]].

El motor electromagnètic-gravitatori (EMG) dissenyat per Thule fou revolucionari; també era conegut com a [[Tachyonator 7]]. Per al seu funcionament utilitzava un [[Hans Coler Magnetstromapparat]] (una bateria d'energia gravitatòria) modificat, conjuntament amb un generador [[Van De Graaf]] i una [[dinamo]] [[Marconi]]. Un cop activat, el motor produïa forts camps d'EMG que afectaven la gravetat, i que a més també feien girar la dinamo.

 

Vril també dissenyà el seu propi motor el [[1941]] amb el RFZ-7, el qual fou batejat com a [[Vril-1]] Jäger (caçador).

 

Amb [[Hitler]] al poder el [[1933]] tant la Societat Thule com la Societat Vril pressumptament reberen suport per part del règim pel desenvolupament constant de programes d'investigació orientats tant al vol espacial com al desenvolupament d'una màquina de guerra. Després que el [[1941]] [[Hitler]] prohibís les societats secretes, tant Thule com Vril constaren com a subordinades a la unitat E-IV de les SS. Vril tenia bons contactes amb [[Canaris]] de l'[[Abwehr]], [[Ahnenerbe]] (secció [[ocultista]] de les SS) i treballava amb els enginyers d'Arado.

 

== Evolució de les investigacions ==

 

Tant el disc creat per Thule com el de Vril van ser construïts durant el període [[1939]]-[[1945]]. Thule produí els discs de grans dimensions Haunebu I - III mentre que Vril construí el 1944 el Vril 7 Geist (Esperit) i l'enorme nau [[Andromeda-Gerät]] (aparell Andròmeda), de 139 metres de llargada i forma cilíndrica.

 

Una unitat especial anomenada Sonderbüro (oficina especial) 13 va ser creada per la [[Luftwaffe]] per a investigar "oficialment" els misteriosos fenòmens aeris als cels del [[Tercer Reich|Reich]] però en realitat la seva tasca principal va ser encobrir els informes sobre els discs voladors. Al setembre de [[1944]] un pilot de [[ME262]] de la Luftwaffe tingué contacte visual amb un Andromeda-Gerät i n'informà al respecte. El Sonderbüro 13 negà tenir cap coneixement respecte l'aparell.

 

Sembla ser que el 1945 es desenvolupà un aparell de reconeixement i espionatge anomenat "Ull màgic de Vril". Segons es diu en el misticisme Nazi, [[Rolf Engel]], de la Vril Gesellschaft hauria desenvolupat un motor EMG en miniatura i l'hauria instal·lat en un cos metàl·lic amb forma de meló, d'uns 30 centímetres de diàmetre. El cos tenia una antena receptora, una càmera de televisió en miniatura, una arma i un braç telescòpic que sostenia una altra càmera en miniatura i un micròfon. L'aparell estava pensat per a tenir l'habilitat d'aparèixer i desaparèixer. Les seves funcions eren tant militars com d'espionatge. Mentre que el cos principal de l'aparell es mantindria invisible, el braç telescòpic baixaria la càmera i el micròfon a la nostra dimensió per espiar.

 

La història segueix: el [[1945]] Rolf Engel hauria fet proves al seu laboratori i s'estava aconseguint amb èxit la miniaturització de l'equipament televisiu. El [[míssil]] [[Hs-293D]] tenia guiatge per televisió. El vehicle Argus [[As-292]] havia estat convertit en un vehicle pilotat remotament, equipat amb càmeres. Aquests no eren detectats pels Aliats i cap d'ells fou abatut. La dificultat hauria estat l'habilitat de viatjar interdimensionalment i l'invisibilitat. No hi ha cap prova que demostri que es va completar amb èxit un prototip.

 

Mentre que els [[Aliats]] avançaven cap a l'interior del Reich, Vril planejava evacuar la seva tecnologia fora d'[[Europa]], especialment a una base Antàrtica secreta - [[Base 211]]; també planejaren evacuar els mèdiums de la Societat a les estrelles amb l'ajut de l'Andromeda-Gerät. Desaparegueren el [[Març]] de [[1945]] i mai més han sigut trobats.

 

*[[Societat Thule]]