Kabardí: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Cap resum de modificació
Línia 18:
== Característiques ==
Té 47 o 48 fonemes consonàntics dels quals 22 o 23 sóm [[fricatiu]]s, depenent si hom considera {{IPA|[h]}} un fonema, però això contrasta amb només dos fonemes vocàlics. És una de les poques llengües que posseeix una clara distinció entre africades ejectives i fricatives ejectives.
 
El kabardí s'escriu en [[alfabet ciríl·lic]], i com totes les [[Llengües caucasianes del nord-oest]], té un complex sistema verbal. És una [[llengua ergativa]].
== Dialectes ==
El kabardí té dos dialectes, Besleney i Terek (aquest últim base de la llengua literària). Alguns lingüistes afirmen que el kabardí és només un dialecte de l’[[adigué]] o [[Llengües circassianes|circassià]] que consta de tots els dialectes de l’adigue i del kabardí plegats, i els kabardins mateixos anomenen la seva llengua '''adighabze''' ("llengua adigué"). Molts lingüistes, inclòs [[Georges Dumézil]], han usat els termes ''circassià oriental'' (kabardí) i ''circassià occidental'' (adigué) per a evitar confusions, però els termes "circassià" i "kabardí" es poden trobar en literatura lingüyística. Hi ha moltes claus fonètiques i lèxiques diferents que crean una raonablement ben definida separació entre els dos dialectes circassians, però el grau en què són mútuament intel•liblesintel·ligibles encara no és determinat. L’afer es complica per l’existència del [[besleney]], que sovint és considerat un dialecte del kabardí, però que té molts trets en comú amb alguns dialectes de l’adigué.
 
Des de [[2004]], la televisió pública turca [[Corporació Ràdio i Televisió Turcda|TRT]] fa un programa de mitja hora a la setmana en el dialecte Terek del kabardí.
 
== Literatura ==
[[Kazi Atazhukin]] va composar el primer llibre el [[1864]], però la literatura pròpiament dita no es faria fins després de la [[Revolució russa]] del 1917. Hi destacaren [[Beqmurza Patxev]] (1854-1936) amb ''Qeberdey'' (1925) i ''La daga'' (1910); [[Adam Xogentsukov]] (1916) amb ''Madina'' (1961) i ''La primavera de Sufiat'' (1956); [[Ali Xogentsukov]] (1900-1941) amb ''Madina'' (1931) i ''Kambot i Liatsa'' (1938); [[Amirkhan Xomakhov]] (1910) amb ''Zaranshu'' (Sota el foc, 1958) i ''Maledicció sobre el Terek'' (1968); [[Askerbi Xortanov]] (1916) amb ''Betal Kalmykov'' (Sempre en la sella, 1970) i ''Aul batyr'' (1939)); P. D. Xelikhatxev (1879-1937), A. A. Khaupatxev (1882-1972), B. Kuaxev (1920-1957) i A. Kieshokov amb ''Tarvo'' (1919), ''Tejo'' (1954) i ''Terra de joventut'' (1948).
 
==Enllaços externs==
*[http://www.ethnologue.com/show_language.asp?code=kbd Ethnologue: Kabardí]