Kabardí: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
Línia 18:
== Característiques ==
Té 47 o 48 fonemes consonàntics dels quals 22 o 23 sóm [[fricatiu]]s, depenent si hom considera {{IPA|[h]}} un fonema, però això contrasta amb només dos fonemes vocàlics. És una de les poques llengües que posseeix una clara distinció entre africades ejectives i fricatives ejectives.
El kabardí s'escriu en [[alfabet ciríl·lic]], i com totes les [[Llengües caucasianes del nord-oest]], té un complex sistema verbal. És una [[llengua ergativa]].
== Dialectes ==
El kabardí té dos dialectes, Besleney i Terek (aquest últim base de la llengua literària). Alguns lingüistes afirmen que el kabardí és només un dialecte de l’[[adigué]] o [[Llengües circassianes|circassià]] que consta de tots els dialectes de l’adigue i del kabardí plegats, i els kabardins mateixos anomenen la seva llengua '''adighabze''' ("llengua adigué"). Molts lingüistes, inclòs [[Georges Dumézil]], han usat els termes ''circassià oriental'' (kabardí) i ''circassià occidental'' (adigué) per a evitar confusions, però els termes "circassià" i "kabardí" es poden trobar en literatura lingüyística. Hi ha moltes claus fonètiques i lèxiques diferents que crean una raonablement ben definida separació entre els dos dialectes circassians, però el grau en què són mútuament
Des de [[2004]], la televisió pública turca [[Corporació Ràdio i Televisió Turcda|TRT]] fa un programa de mitja hora a la setmana en el dialecte Terek del kabardí.
== Literatura ==
[[Kazi Atazhukin]] va composar el primer llibre el [[1864]], però la literatura pròpiament dita no es faria fins després de la [[Revolució russa]] del 1917. Hi destacaren [[Beqmurza Patxev]] (1854-1936) amb ''Qeberdey'' (1925) i ''La daga'' (1910); [[Adam Xogentsukov]] (1916) amb ''Madina'' (1961) i ''La primavera de Sufiat'' (1956); [[Ali Xogentsukov]] (1900-1941) amb ''Madina'' (1931) i ''Kambot i Liatsa'' (1938); [[Amirkhan Xomakhov]] (1910) amb ''Zaranshu'' (Sota el foc, 1958) i ''Maledicció sobre el Terek'' (1968); [[Askerbi Xortanov]] (1916) amb ''Betal Kalmykov'' (Sempre en la sella, 1970) i ''Aul batyr'' (1939)); P. D. Xelikhatxev (1879-1937), A. A. Khaupatxev (1882-1972), B. Kuaxev (1920-1957) i A. Kieshokov amb ''Tarvo'' (1919), ''Tejo'' (1954) i ''Terra de joventut'' (1948).
==Enllaços externs==
*[http://www.ethnologue.com/show_language.asp?code=kbd Ethnologue: Kabardí]
|