Marina romana d'Orient: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot insereix {{ORDENA:Marina Bizantina}} |
m Bot:Desambiguació assistida: Corfú - Canviant enllaç(s) per Corfú (ciutat) |
||
Línia 22:
El 533, prenent avantatge de l'absència de la flota vandàlica, va enviar per suprimir una rebel·lió a [[Sardenya]], un exèrcit de 15.000 soldats sota [[Belisari]] que van ser transportats a l'[[Àfrica]] per una flota d'invasió de 92 dromons i 500 transports, començant la [[Guerra vandàlica]], la primera de les guerres de reconquesta de l'emperador [[Justinià I]] (527-565). Aquestes van ser en gran mesura les operacions amfíbies, fetes possible pel control de les vies navegables de la Mediterrània, on les flotes van jugar un paper important en el transport de subministraments i reforços a la gran dispersió de les forces i guarnicions expedicionàries bizantines. Aquest fet no va passar desapercebut pels enemics dels bizantins. Ja al 520, Teodoric va planejar construir una flota massiva dirigida contra els bizantins i els vàndals, però la seva mort el 526 va limitar en gran mesura que aquests plans es portessin a terme. El 535, la [[guerra gòtica]] va començar amb un doble atac bizantí, amb una flota, de nou, implicant a l'exèrcit de Belisari cap a Sicília i després cap a Itàlia, i un altre exèrcit envaint [[Dalmàcia]]. El control bizantí del mar va ser de gran importància estratègica, permetent als navilis més petits de l'armada bizantina ocupar amb èxit la península el 540.
No obstant això, el 541, el nou rei ostrogot, [[Tòtila]], va crear una flota de 400 vaixells de guerra que van impedir navegar les aigües d'Itàlia a l'Imperi. Dues flotes bizantines van ser destruïdes a prop de Nàpols el 542, i el 546, Belisari personalment va comandar 200 vaixells contra les flotes gòtiques que bloquejaven les entrades del [[Tíber]], en un esforç fallit per alliberar Roma. El 550, Tòtila va envair Sicília, i l'any sebgüent, la seva flota de 300 vaixells capturats a [[Sardenya]] i [[Còrsega]], van atacar [[Corfú (ciutat)|Corfú]] i la costa de l'[[Epir]]. No obstant això, una derrota a la batalla naval de Sena Gallica va marcar l'inici del final de l'ascens imperial. Amb la conquesta final d'Itàlia i el [[Espanya|sud d'Espanya]] sota Justinià, el Mediterrani va tornar a ser un "llac romà".
Tot i la conseqüent pèrdua de gran part d'Itàlia pels [[llombards]], els bizantins van mantenir el control dels mars, ja que rares vegades els llombards s'aventuraven a la mar, pel que així van poder mantenir diverses franges costaneres del territori italià per segles. L'única gran acció naval dels propers 80 anys va passar durant el setge de [[Constantinoble]] per l'[[Imperi Sassànida]], [[àvars]] i [[eslaus]] del 626. Durant aquest setge, la flota dels eslaus va ser interceptada i destruïda per la flota bizantina, negant el pas de l'exèrcit persa per l'[[estret del Bòsfor]] i, eventualment, forçant als [[àvars]] a retirar-se.
| |||