Proclamació de la Segona República Espanyola: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 29:
En la reunió del Govern el ministre de Foment [[Juan de la Cierva y Peñafiel]] defensa la resistència: "''Cal constituir un govern de força, implantar la censura i resistir''". Rep el suport de dos altres ministres, [[Gabino Bugallal Araujo]], comte de Bugallal, i [[Manuel García Prieto]], marquès d'Alhucemas. La resta de ministres, encapçalats pel [[comte de Romanones]], pensen que està tot perdut, sobretot quan es van rebent les respostes vacil·lants dels [[capità general|capitans generals]] al telegrama que els ha enviat hores abans el ministre de la guerra, el general [[Dámaso Berenguer]], i en el qual els ha aconsellat seguir "''el curs que els imposi la suprema voluntat nacional''".<ref name=eduardo/>
En acabar el Consell de Ministres el rei Alfons XIII flama al seu despatx al ministre [[Gabriel Maura Gamazo]], [[duc de Maura]], perquè intenti contactar amb el seu germà [[Miguel Maura]], que és membre de ''comitè revolucionari'' republicà-socialista, per saber quins són les pretensions exactes dels republicans. El [[marquès de la
Aquesta mateixa tarda el ''comitè revolucionari'' republicà-socialista fa públic un comunicat en el qual diu que el resultat de les eleccions ha estat "''desfavorable a la Monarquia'' [i] ''favorable a la República''" i anuncia el seu propòsit d' "''actuar amb energia i prestesa a fi de donar immediata efectivitat a''[els] ''afanys'' [d'aquesta Espanya, majoritària, anhelant i juvenil] ''implantant la República''".<ref>{{cita llibre |cognom=Juliá |nom=Santos |apellido2= |nombre2= |enllaçautor=Santos Juliá |títol=Ibid. |url= |fechaacceso= |idioma= |otros= |edición= |any=2009 |editor= |editorial= |ubicación= |isbn=|capítulo= |pàgines=28 |cita= }}</ref>
A la nit corre el rumor per Madrid que Alfons XIII havia abandonat la capital per dirigir-se a la frontera i es formen algunes manifestacions espontànies per festejar la marxa del rei. En la matinada del dilluns al dimarts el comte de Romanones envia una nota al rei en la qual li demana que al matí reunixi al Consell de ministres i "''rebi la renúncia del Rei''". Aquesta mateixa matinada el rei telefona al sotssecretari del [[Ministeri de l'Interior d'Espanya|Ministeri de la Governació]], [[Mariano Marfil]] i li exigeix que dissolgui la concentració que s'ha format en la [[Puerta del Sol]] però aquest li contesta que el capità al comandament li ha dit que no "''pot ordenar per força que surti, perquè els soldats no li obeirien''". "''És el que em quedava per saber''", li respon el rei. A l'estona el torna a cridar perquè li busqui una ruta de sortida segura per abandonar Espanya (que serà la de Cartagena) i li prepari un cotxe d'escorta per a la tarda. A continuació Marfil parla amb el general [[José Sanjurjo]], director general de la [[Guàrdia Civil]].<ref name=eduardo/>
== El dimarts 14 d'abril ==
=== La proclamació de la República a Eibar ===
[[Eibar]] va ser la primera ciutat a alçar la bandera tricolor, la matinada del dimarts 14 d'abril de 1931, a dos quarts de set del matí. La corporació municipal recentment escollida en les eleccions del diumenge (10 regidors socialistes, 8 republicans i 1 del PNB) va proclamar a [[Eibar]] la [[Segona República Espanyola]]. La bandera tricolor va ser hissada pel regidor més jove de la nova corporació, [[Mateo Careaga]], que era militant d'[[Acció Republicana]]. Aquest fet suposava una profunda transformació de la distribució del poder ja que per primera vegada van accedir-hi les classes mitjanes i els treballadors. Quan es va confirmar la proclamació a [[Barcelona]], el poble es va concentrar enfront de l'ajuntament per retirar la placa amb el nom de Plaça d'Alfons XIII i col·locar la nova placa de Plaça de la República, improvisada en cartró.
L'escriptor eibarrés [[Toribio Echeverría]] redacta, en el seu llibre ''Viaje por el país de los recuerdos'' la proclamació de la [[Segona República Espanyola]] a [[Eibar]] d'aquesta forma:<ref>{{cita llibre |cognom=Echeverría |nom=Toribio |apellido2= |nombre2= |enllaçautor=Toribio Echeverría |títol=Viaje por el país de los recuerdos |url= |fechaacceso= |idioma= |otros= |edición= |any=1990 |editor= |editorial=Sociedad Guipuzcoana de Ediciones y Publicaciones |ubicación= |isbn=84-8969-638-1|capítulo= |páginas= |cita= }}</ref>
{{cita|...i abans de les sis del matí el poble s'havia congregat a la plaça que s'anava a anomenar de la República, i els regidors electes del diumenge, per la seva banda, havent-se presentat a la Casa Consistorial amb la intenció de fer valer la seva investidura des d'aquell instant, es van constituir en sessió solemne, acordant per unanimitat proclamar la República. Tot seguit va ser hissada la bandera tricolor en la balconada central de l'ajuntament, i Juan de los Toyos va adonar des d'ell al poble congregat, que a partir d'aquella hora els espanyols estàvem vivint en República.|}}
=== La proclamació de la República a València ===
Després d'Eibar, al llarg del dimarts [[14 d'abril]] es va proclamar la República des de les balconades dels [[ajuntament]]s de les principals ciutats ocupats pels nous [[regidor]]s. Un exemple del que va ocórrer aquell dia pot ser [[València]].
Al llarg del matí del 14 d'abril els carrers de la ciutat es van ser omplint de gent que celebrava el triomf de la candidatura republicana-socialista, dita Aliança Antidinàstica, que estava liderada pel [[blasquisme|blasquista]] [[Partit d'Unió Republicana Autonomista]] (PURA) el màxim dirigent de la qual era [[Sigfrido Blasco-Ibáñez]], fill del fundador del partit, el conegut polític i escriptor [[Vicent Blasco Ibañez]], que havia mort tres anys abans. Els altres partits que integraven l'Aliança Antidinàstica, que havia obtingut 36.738 vots i 32 regidors (enfront dels 12.420 vots i 18 regidors dels monàrquics), eren el [[PSOE]], la [[Dreta Liberal Republicana]], el [[Partit Reformista]], i el partit [[valencianisme|valencianista]] [[Agrupació Valencianista Republicana]]. Una novetat que s'apreciava aquell matí era que, a diferència del dia anterior en què la guàrdia civil havia dissolt als manifestants que cridaven “Visca la República!” causant diversos ferits, ara es limitava a mirar sense intervenir. Els partits de l'Aliança Antidinàstica, que van formar una Junta Provisional Republicana, van repartir octavetes anunciant que la República era ja un “''fet definitiu''” i demanant que si l'Exèrcit apareixia als carrers fos vitorejat, perquè “''ja no és la milícia de pretor, és l'Exèrcit de la Nació i mereix tots els respectes''”.<ref name=blasco>{{cita publicació |cognom=Blasco |nom=Ricard |enllaçautor= Ricard Blasco|títol=La proclamació de la República a València |any=1979 |publicació=L'Avenç |volumen= |número=15 |issn= |url=}}</ref>
== Referències ==
| |||