Proclamació de la Segona República Espanyola: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
|||
Línia 46:
Després d'Eibar, al llarg del dimarts [[14 d'abril]] es va proclamar la República des de les balconades dels [[ajuntament]]s de les principals ciutats ocupats pels nous [[regidor]]s. Un exemple del que va ocórrer aquell dia pot ser [[València]].
Al llarg del matí del 14 d'abril els carrers de la ciutat es van ser omplint de gent que celebrava el triomf de la candidatura republicana-socialista, dita Aliança Antidinàstica, que estava liderada pel [[blasquisme|blasquista]] [[Partit d'Unió Republicana Autonomista]] (PURA) el màxim dirigent de la qual era [[Sigfrido Blasco-Ibáñez]], fill del fundador del partit, el conegut polític i escriptor [[Vicent Blasco Ibáñez]], que havia mort tres anys abans. Els altres partits que integraven l'Aliança Antidinàstica, que havia obtingut 36.738 vots i 32 regidors (enfront dels 12.420 vots i 18 regidors dels monàrquics), eren el [[PSOE]], la [[Dreta Liberal Republicana]], el [[Partit Reformista]], i el partit [[valencianisme|valencianista]] [[Agrupació Valencianista Republicana]]. Una novetat que s'apreciava aquell matí era que, a diferència del dia anterior en què la guàrdia civil havia dissolt als manifestants que cridaven “Visca la República!” causant diversos ferits, ara es limitava a mirar sense intervenir. Els partits de l'Aliança Antidinàstica, que van formar una Junta Provisional Republicana, van repartir octavetes anunciant que la República era ja un “''fet definitiu''” i demanant que si l'Exèrcit apareixia als carrers fos vitorejat, perquè “''ja no és la milícia de pretor, és l'Exèrcit de la Nació i mereix tots els respectes''”.<ref name=blasco>{{cita publicació |cognom=Blasco |nom=Ricard |enllaçautor= Ricard Blasco i Laguna|títol=La proclamació de la República a València |
A les quatre de la tarda la multitud es va concentrar enfront de la seu del diari del PURA [[El Pueblo]], al carrer Don Joan d'Àustria, on es trobaven reunits els regidors republicans electes i la Junta Provisional Republicana, esperant notícies de Madrid. A continuació la Junta Provisional Republicana i els regidors electes encapçalats per Sigfrido Blasco-Ibánez es van dirigir cap a l'Ajuntament per prendre possessió del govern de la ciutat. Allí Sigfrido Blasco-Ibáñez va proclamar la República davant la multitud que es congregava en la [[plaça de Castelar]] i eren hissades la [[senyera]] i la [[bandera republicana]]. Després es va formar una manifestació encapçalada per la Junta Provisional Republicana que es va dirigir, primer, a la seu del govern civil i, després, a la [[Capitania General]], per demanar que fos hissada la bandera republicana als dos edificis, al que tant el governador civil, [[Luis Amado]], com el capità general, [[Eladio Pin Ruano]], es van negar, mentre no rebessin ordres de Madrid. Durant aquesta tarda les funcions dels teatres i dels cinemes van ser interrompudes per sentir la [[Marsellesa]] i l'[[Himne de l'Exposició]], i alguns grups es van dedicar a pintar de morat les banderes dels estancs i les que assenyalaven les parades dels tramvies.<ref name=blasco/>
A les nou de la nit els regidors i els dirigents dels partits de l'Aliança Antidinàstica es van reunir a l'Ajuntament (envaït per la multitud que omplia les escales, els vestíbuls i els salons, i que també abarrotava la plaça de Castelar) i allí elegiren com a alcalde provisional de la ciutat [[Vicent Marco i Miranda]]. Així mateix es va redactar un bàndol “''Al poble valencià''” en el que es deia: “''La República ha estat implantada per la via legal, donant al món un exemple únic en la Història. Que la seua defensa i consolidació siguen també exemplars''”. Quan estaven reunits es va rebre un telegrama de salutació de [[Francesc Macià]] (el líder d'[[Esquerra Republicana de Catalunya]], que acabava de proclamar la [[República Catalana]] a Barcelona) dirigit al “''poble valencià, unit a Catalunya per gloriosos vincles històrics de sang i de llengua''”. La resposta del nou alcalde Marco Miranda va ser: “''València correspon alutació Catalunya admirable en una abraçada de germanor, cridant visca el poble català, visca Espanya republicana''”. L'endemà, 15 d'abril, va ser declarat festiu, i a la tarda va haver-hi una desfilada militar encapçalada pel propi capità general que davant de l'Ajuntament va retre homenatge a la nova bandera.<ref name=blasco/>
=== La proclamació de la [[República Catalana]] a Barcelona ===
[[Fitxer:Bundesarchiv Bild 102-11543, Madrid, Ausrufung der Zweiten Spanischen Republik.jpg|thumb|350px|Proclamació de la Segona República a Barcelona.]]
{{AP|República Catalana}}
Al voltant de dos quarts de dues de la tarda del 14 d'abril, [[Lluís Companys]], un dels líders d'[[Esquerra Republicana de Catalunya]] que havia obtingut una ressonant victòria en les eleccions municipals del 12 d'abril (25 regidors, enfront dels 12 de la [[Lliga Regionalista]] i a altres 12 de la candidatura republicana-socialista), va sortir a la balconada de l'Ajuntament de Barcelona, en la [[Plaça de Sant Jaume]] que en aquests moments no estava molt concorreguda, per proclamar la República i hissar la [[Bandera de la Segona República Espanyola|bandera republicana]]<ref name=albert>{{cita publicació |cognom=Balcells |nom=Albert |enllaçautor= Albert Balcells i González| títol=El reto de Cataluña |data=2006 |publicació=La Aventura de la Historia |volumen= |exemplar=15 |issn=1579-427X |url=}}</ref> Al voltant d'una hora després i des de la mateixa balconada, on ja onejava també la [[senyera]], el líder d'Esquerra [[Francesc Macià]] es va dirigir a la multitud concentrada a la plaça i va proclamar, en nom del poble de Catalunya, "''L'Estat Català, que amb tota la cordialitat procurarem intergrar a la Federació de Repúbliques Ibèriques''". Així doncs, abans que es proclamés la República a Madrid, Macià donava per constituït un ''Estat català'' i definia la [[forma d'Estat]] de la nova [[República]] "ibèrica" com [[Estat federal|federal]] o [[Estat confederal|confederal]]. A mitjan tarda Macià de nou es dirigia a la multitud però aquesta vegada des de la balconada de la [[Diputació de Barcelona]], situat enfront de l'Ajuntament a la mateixa plaça de Sant Jaume, per comunicar-los que havia pres possessió del govern de Catalunya, afirmant a continuació que "''d'aquí no ens trauran sinó morts''". A continuació va signar un manifest al palau de la Diputació en què proclamava de nou l'"''Estat Català''" sota la forma de "''una República Catalana''", que demanava als altres "pobles d'Espanya" la seva col·laboració per crear una "''Confederació de Pobles Ibèrics''"<ref>{{cita llibre |cognom=Juliá |nom=Santos |apellido2= |nombre2= |enllaçautor=Santos Juliá |títol=Ibid. |url= |fechaacceso= |idioma= |otros= |edición= |any=2009 |editor= |editorial= |ubicación= |isbn=|capítulo= |pàgines=31-32 |cita=}}</ref>Immediatament Macià va començar exercir el poder i va destituir al capità general Despujols, nomenant en el seu lloc al general [[Eduardo López Ochoa]] i va designar nou governador civil de Barcelona al seu company de partit Lluís Companys. Així mateix va nomenar als membres del seu govern, dominat per l'Esquerra Republicana de Catalunya, en el qual va incloure a un representant del [[Partit Republicà Radical]] i un altre del [[PSOE]], però cap de la [[Lliga Regionalista]] (al carrer alguns cridaven "''Visca Macià i mori [[Francesc Cambó|Cambó]]''!")<ref name=albert/>
Una tercera declaració de Macià, per escrit com la segona, es va produir a última hora de la tarda, quan es va saber que la República havia estat proclamada a Madrid i el rei Alfons XIII abandonava el país, en la qual, després de fer referència als suposats acords aconseguits en el "[[Pacte de Sant Sebastià]]", es va proclamar "''La República Catalana com Estat integrant de la Federació Ibèrica''".<ref>{{cita llibre |cognom=Juliá |nom=Santos |apellido2= |nombre2= |enllaçautor=Santos Juliá |títol=Ibid. |url= |fechaacceso= |idioma= |otros= |edición= |any=2009 |editor= |editorial= |ubicación= |isbn=|capítulo= |pàgines=31-32 |cita=Fueron tres declaraciones que mostraron la variedad de tendencias agrupadas en la coalición de izquierdas catalana... y un elevado nivel de improvisación acerca de qué se está proclamando...: si un Estado catalán independiente de una monarquía borbónica, que deja para el futuro la decisión de integrarse en una federación, o confederación, de pueblos ibéricos, como se dice a mediodía; o un Estado catalán que es parte integrante de una República federal española o, indistintamente, de una Federación ibérica, como se dice cuando ya ha caído la tarde }}</ref> La proclamació de la "República Catalana", diferenciada de la República Espanyola, serà el problema més urgent que haurà de resoldre el "Govern Provisional".<ref>[http://hemeroteca.lavanguardia.es/preview/1931/04/15/pagina-6/33162334/pdf.html Hemeroteca del diari La Vanguardia, edició del dimecres 15 d'abril de 1931: ''Proclamació de la República a Barcelona'']</ref> (Tres dies després diversos ministres del Govern Provisional republicà van viatjar ràpidament de [[Madrid]] a [[Barcelona]] per persuadir a Macià que abandonés la seva idea i es mostrés favorable a l'adopció d'un estatut d'autonomia promulgat per les Corts, cosa a la que va accedir).
=== Madrid: proclamació de la República i caiguda de la Monarquia ===
A primeres hores del matí del 14 d'abril el general [[José Sanjurjo]], director de la [[Guàrdia Civil]] es dirigeix a la casa de [[Miguel Maura]] on es troben reunits els membres del ''comitè revolucionari'' que no estaven exiliats a França, ni amagats: [[Niceto Alcalá-Zamora]], [[Francisco Largo Caballero]], [[Fernando de los Ríos Urruti]], [[Santiago Casares Quiroga]], i [[Álvaro de Albornoz]]. Res més entrar a la casa el general Sanjurjo es quadra davant Maura i li diu: "''A les seves ordres senyor ministre''". Immediatament avisen [[Manuel Azaña]] i [[Alejandro Lerroux]], que es trobaven amagats a Madrid des de feia mesos, perquè acudeixin a casa de Maura (els quatre membres del ''comitè'' que es trobaven a França, [[Diego Martínez Barrio]], [[Indalecio Prieto]], [[Marcel·lí Domingo]] i [[Lluís Nicolau d'Olwer]], iniciaran de seguida la seva tornada).<ref name=eduardo/>
== Referències ==
| |||