Bartolomé Hidalgo: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 35:
Bartolomé Hidalgo pertany a la cultura popular. És un d'aquells autors que es poden definir com «essencials», és a dir, aquells que més enllà de la vestidura lírica o literària, tenen la seva importància en el que diuen.
Els seus ''[[Cielito]]s'', que parlen de la peripècia patriòtica, van esdevenint després en poemes en els quals s'incorporen les primeres denúncies que després continuaran la veu dels [[Trenta-tres Orientals|trenta-tres gautxos orientals]] i més tard la veu de ''Martín Fierro''; és a dir, a [[Antonio Lussich]] i José Hernández, successivament.<ref>{{citar web|url=http://www.oni.escuelas.edu.ar/olimpi97/literatura-argentina/autores/Hidalgo/Hidalgo.htm|títol=Biografia de Bartolomé Hidalgo|autor=oni.escuelas.edu.ar|consulta=28 d'abril de 2012|idioma=castellà}}</ref><ref>{{citar web|url=http://www.bibliotecasvirtuales.com/biblioteca/literaturalatinoamericana/hidalgo/index.asp|títol=Biografia de Bartolomé Hidalgo|autor=bibliotecasvirtuales.com|consulta=28 d'abril de 2012|idioma=castellà}}</ref>
És considerat a l'actual [[Uruguai]] el primer poeta que canta a la pàtria per ser l'autor de la primera cançó sobre els orientals, la ''Marcha Oriental'', la qual diu:
| |||