Turquestan (ciutat): diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m r2.7.1) (Robot afegeix: mn:Түркистан хот |
Cap resum de modificació |
||
Línia 1:
'''Turkistan''' (en [[kazakh]]: Түркістан, en [[uzbek]]: '''Turkiston'''), anteriorment '''Turkestan''' (
▲'''Turkistan''' ([[kazakh]]: Түркістан, [[uzbek]]: '''Turkiston'''), anteriorment '''Turkestan''' (Rus: Туркестан), és una ciutat del sud del [[Kazakhstan]] prop del [[Sir Darya]] (a uns 30 kms). La seva població al cens del 1999 era de 85.600 habitants amb un increment del 10% en els deu ants darrers (1989-1999) la segona de creixement més ràpid després d'[[Astana]].
==Història==
{{millorar estructura}}
Existia al segle IV i durant la [[dinastia Han]] podria haver estat Beitan, la capital d'estiu de l'antic Kangju (康居), esmentat al ''Hanshu''. La ciutat s'identifica amb l'antiga [[Shawghar]] (Shavgar o Shaugar) de la que no s'ha trobat cap rastre. El 903 els turcs foren atacats a la regió pel [[samànida]] [[Ismail ibn Ahmad]] (892-907). Els geògrafs àrabs i perses com [[al-Mukaddasi]] i [[Ibn Hawkal]], l'esmenten al segle X; el segon diu que el príncep samànida [[Nasr II ibn
El nom de '''Yasi''' o '''Yassi''' ('''Yasy''' o '''Yassy''') ja s'utilitzava al segle XII. Al segle XIII Yasi era un poble petit que va adquirir un gran desenvolupament mercès al xeic [[Ahmad Yasawi]] (Ata Yasevi en turc) que va fundar la confraria sufita dels Yasawiyya i va morir allí el 1666/1667; la tradició li atribueix la conversió dels turcs al islam. Tamerlà hi va fer construir un mausoleu al final del segle XIV. En aquest segle l'esmenta el ''Zafar-nama'' de [[Yazdi]].
Al segle XV va canviar el nom de Yasi pel de Turkistan mentre el mausoleu era anomenat Hadrat-i Turkistan (o Hazrat-i Turkistan, que vol dir "El sant o el Beneit de Turkistan) i era lloc de pelegrinatge i s'hi enterraven els ''sahykhs'' musulmans i després els khans uzbeks [[shibànides]] i els khans [[kazakhs]]. Al final del segle XV se la disputaven els darrers [[timúrides]] de [[Transoxiana]], els khans [[txagataïdes]] de [[Mogolistan]] ([[Yunas Khan]] i [[Mahmud Khan]]), els khans [[kazakhs]] i els khan uzbek [[Muhammad Xaibani]]. Era possessió del timúrida [[Sultan Ahmad Mirza]] però en un conflicte amb el khan de Mogolistan, Mahmud Khan, aquest va conquerir la ciutat (vers 1489). Xibani que havia passat al seu servei el 1488 va rebre el govern de Yasi com a recompensa pels seus serveis. Això va molestar molt a [[Djanibek Khan]] i [[Karai Khan]], els khans kazakhs,<ref> apareixen esmentats a partir del 1451, però després del 1488 no tornen a ser citats i no se sap si van morir i com van deixar de governar</ref> ja que Yasi havia estat part del seu patrimoni originari; els dos khans van iniciar la guerra per recuperar-la. Mahmud va ajudar a Xibani amb tropes i també li van donar suport antics servidors del seu avi; va tenir diversos xocs amb els kazakhs. Xaibani després d'assegurar totes les fortaleses de la zona va marxar a [[Sighnak]] on va lluitar amb [[Burunduk Khan]], el nou khan dels kazakhs.<ref> Burunduk Khan fou khan dels kazakhs, fill de Karai Khan i successor del seu pare i de Djanibek Khan vers 1488. Va governar fins vers 1509/1510 </ref> Finalment Mahmud va recuperar Yasi i va cedir a Xibani la ciutat de [[Otrar]]; just llavors la població de [[Sabran
El 1511 Turkistan fou refugi dels prínceps uzbeks després de la mort de Xibani a mans del xa [[safàvida]] [[Ismail I]] a la batalla de [[Merv]] ([[2 de desembre]] de [[1510]]). El khan kazakh [[Tagir Khan]] hi hauria mort vers el 1533 però altres fonts diuen que va morir més tard miserablement entre els [[quirguisos]]. Turkistan va restar en mans dels uzbeks [[shibànides]] i després del 1598 dels [[astrakhànides]]. El 1583 la va atacar el kazakh [[Tevkel Khan]]; no se sap quan va passar a mans dels kazakhs però fou probablement sota [[Ishim Khan]] en la victòria d'aquest del [[1621]] si es que no la van conquerir abans. A la mort del khan [[Yahangir Khan]] (1652 en combat contra els [[dungars]] o [[sungars]] o [[dzungars]] segons unes fonts; vers 1680 segons unes altres) fou enterrat a la ciutat en la que hauria residit habitualment; el va succeir el seu fill [[Tiavka Khan]] (Tawke Khan) que va seguir residint a Turkistan. El 1694 una ambaixada russa procedent de Tobolsk va arribar a Turkistan (els russos l'anomenaven Turkestan) dirigida pels cosacs Fedor Skibin i Matvej Tročin i quatre anys després va rebre una ambaixada dels sungars, dzungars o dungars ([[oirats]] o [[calmucs]]). Al segle XVII Tiavka Khan ja no era reconegut com autoritat suprema dels kazakhs; el 1717 el seu successor [[Kaip Khan]] es va sotmetre a Rússia. El 1723 els oirats van ocupar la ciutat al mateix temps de [[Sayram]] i [[Taixkent]]; després de la derrota dels oirast o dzungars el 1758, Turkestan va ser ocupada pels xinesos fins el 1760; quatre seccions independents de kazakhs es van apoderar del territori i una d'ellds, la de Shaykantawr, dominava el territori el 1780. Yunus Khan Khoja que fou khan dels Shaykantawr i de [[Taixkent]] (vers 1784) va governar fins vers 1799 i llavors va seguir el seu fill Sultan Khoja (vers 1799 - 1809); els dos es van reconèixer vassalls de [[Khanat de Bukharà|Bukharà]]; [[Alim Khan]] es va apoderar de Taixkent el 1809, però el khanat kazakh va subsistir a Turkestan amb Tozay Khan fins la conquesta per [[Muhammad Umar Khan]] de [[Khanat de Kokand|Kokand]] el 1814 o 1815.
Línia 16:
==Notes==
{{
==
*Hill, John E. (2009) ''Through the Jade Gate to Rome: A Study of the Silk Routes during the Later Han Dynasty, 1st to 2nd Centuries CE''. BookSurge, Charleston, South Carolina. ISBN 978-1-4392-2134-1.
*Hulsewé, A. F. P. and Loewe, M. A. N. 1979. ''China in Central Asia: The Early Stage 125 BC – AD 23: an annotated translation of chapters 61 and 96 of the History of the Former Han Dynasty''. E. J. Brill, Leiden. ISBN 90 04 05884 2.
Línia 26:
{{commonscat|Hazrat-e Turkestan}}
*[http://www.natcom.unesco.kz/turkestan/e08_arch_monuments.htm Description of archaeological investigations]
{{cal coor}}
[[Categoria:Ciutats del Kazakhstan]]
|