Orde Gilbertí: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
mCap resum de modificació |
|||
Línia 1:
{{
|nom=Gilbertins
|imatge=SegellSempringham.jpg
Línia 27:
|fundacions destacades=Haverholme, Mattersey, Malton
|fundacions a terres catalanes=No n'hi hagué
|persones destacades=Robert Mannying
}} L''''Orde Gilbertí''' va ser un [[orde religiós]] doble, compost per comunitats [[orde monàstic|monàstiques]] femenines sota la regla [[cistercenca]] i comunitats de [[canonges regulars]], sota la
==Fundació==
Linha 38 ⟶ 37:
Sant Gilbert, fascinat per l'ideal monàstic que promovia [[Bernat de Claravall]], va pensar de fundar una comunitat masculina de monjos. El [[1131]], va canviar d'idea en fundar una comunitat amb set dones que ell mateix havia educat a l'escola parroquial que havia fundat a Sempringham: seguien la regla [[cistercenca]] i va ser el primer nucli del futur orde.
De mica en mica, hi va admetre [[germans llecs|germanes llegues]], que s'encarregaven de fer les tasques quotidianes de manteniment, i [[germans llecs]] que llauraven els camps, la qual cosa permetia a les monges dedicar-se a la pregària i la vida contemplativa. El [[1139]] l'orde va rebre del bisbe de [[Lincoln (Anglaterra)]], Alexander, uns terrenys a Haverholme, on s'assentà la primera fundació gilbertina. Anys després, quan ja havia fundat altres monestirs, i veient que no podia garantir l'assistència espiritual a les monges, Gilbert va demanar ajut als cistercencs.
==Desenvolupament==
El [[1147]] anà a l'abadia de [[Citeaux]] per demanar a Bernat de Claravall i al capítol general de l'orde que admetessin els seus monestirs a l'[[Orde del Císter]]. Aquest orde, però, encara no tenia intencions de crear-ne una branca femenina i van rebutjar la proposta. [[Eugeni III]], que havia estat monjo cistercenc, va concedir a Gilbert una gran autonomia perquè reorganitzés els seus monestirs com millor pogués resultar.
En tornar a Sempringham, i possiblement influït pel coneixement que havia tingut de l'[[orde de Fontevraud]], orde doble amb homes i dones, que [[Robert d'Arbrissel]] havia fundat a l'[[Abadia de Fontevrault]], Gilbert decidí de fundar, per complementar les comunitats femenines, un [[orde de canonges regulars]] que proveiria els priors, capellans i directors espirituals a les monges. Els canonges serien set per a cada casa i seguirien la ''[[Regla de Sant Agustí]]''. Així, cada comunitat comptava amb quatre tipus de religiosos: monges, germanes llegues, canonges regulars i germans llecs.<ref>El gilbertí fou un dels pocs ordes que van adoptar comunitats dobles; les altres van ésser l'[[Orde de Fontevrault]] (1100), [[Orde de Sant Sulpici]] (1112) i l'[[Orde de Santa Brígida]], fundat el 1344. Els monestirs [[premonstratencs]], només entre 1120 i 1140, també tingueren comunitats dobles, i l'[[Orde de Montevergine]] comptà només amb un monestir doble.</ref>
Els estatuts del nou orde van ser aprovats per [[Eugeni III]] en [[1148]] i confirmats per [[Adrià IV]] i [[Papa Alexandre III|Alexandre III]].
==Vida quotidiana==
L'hàbit dels canonges gilbertins consistia en una túnica negra i una capa i caputxa de llana blanca. Les [[monges gilbertines]], a imitiació dels cistercencs, vestien un hàbit blanc amb vel negre. Les abadies tenien al seu centre l'església, on un mur separava les religioses dels canonges; al nord hi havia el monestir de monges, i al sud la zona dels canonges. Malgrat la segregació, no mancaren episodis escandalosos. Totes les comunitats estaven sota l'autoritat d'un prior general que residia a Sempringham, anomenat '''Mestre de Sempringham''' i que era elegit pel capítol general, composat pels priors, priores i ''cellari'' (ecònoms) de cada casa. El capítol es reunia un cop l'any i podia deposar el prior general.▼
▲Les abadies tenien al seu centre l'església, on un mur separava les religioses dels canonges; al nord hi havia el monestir de monges, i al sud la zona dels canonges. Malgrat la segregació, no mancaren episodis escandalosos. Totes les comunitats estaven sota l'autoritat d'un prior general que residia a Sempringham, anomenat '''Mestre de Sempringham''' i que era elegit pel capítol general, composat pels priors, priores i ''cellari'' (ecònoms) de cada casa. El capítol es reunia un cop l'any i podia deposar el prior general.
==Difusió==
Els gilbertins van tenir una ràpida difusió en Anglaterra i [[Irlanda]]: en [[1189]], en morir el fundador, hi havia 13 monestirs (nou de dobles i quatre masculins) amb 1.200 religioses i 700 religiosos. Hi ingressaren molt fills de famílies nobles i d'entre les seves files van sortir bisbes de seus importants. En [[1282]], en conquerir els anglesos [[Gal·les]], van obligar les grans famílies del país a destinar alguns dels seus fills a l'orde gilbertí. En el moment de màxima expansió, va haver-n'hi 26 monestirs.
==Declivi i supressió==
En acabar el segle XV, [[Enric VI d'Anglaterra]] va revocar els privilegis fiscals que tenien els monestirs gilbertins, amb la qual cosa començà el declivi econòmic de l'orde, que continuà fins que el [[1538]], [[Enric VIII d'Anglaterra|Enric VIII]] va decretar la disolució de tots els monestirs d'Anglaterra, Irlanda i Gal·les. L'orde mai més va revifar. Els últims monjos es van refugiar a [[Roma]], on van portar les relíquies del fundador.
==Notes==
| |||