|
L'apogeu de la grua en èpoques antigues va arribar abans de l'Imperi Romà, quan es va incrementar el treball de construcció en edificis que van aconseguir dimensions enormes. Els romans van adoptar la grua grega i la van desenvolupar.
La grua romana més simple, el Trispastos, va consistir en una forca d'una sola biga, un torn, una corda, i un bloc que contenia tres politges. Tenint així un avantatge mecànic de 3:1,.<ref>{{Ref-llibre s'ha|cognom=Martino calculat|nom=Salvatore que|títol=Impact unof solthe homeRoman que treballava amb el torn podria aixecar 150 quilogramsArmy (3200 politgesBC-AD x 50 [[kg]]476) |capítol=Tecnologia 150),meccanica similitare s'assumeixe quecivile 50a quilogramsRoma representen|url=http://books.google.es/books?id=b63tuF88yoQC&pg=PA267&dq=trispastos&hl=ca&sa=X&ei=bc2eT_X6Keqa1AWKzdmQDw&ved=0CDgQ6AEwAQ#v=onepage&q=trispastos&f=false l'esforç|llengua=italià màxim|editorial=BRILL que|data=2007 un|pàgines=p.267 home pot exercir sobre un|isbn=9004160442 període més llarg.{{CC}}</ref> Tipus més pesats de grua oferir cinc politges (Pentaspastos) o, en el cas més gran, un sistema de tres per cinc politges (Polyspastos) amb dos, tres o quatre pals, depenent de la càrrega màxima. El Polyspastos, quan era operat per quatre homes en ambdós costats del torn, podria aixecar fins a 3000 [[kg]] (3 cordes x 5 politges x 4 homes x 50 quilograms = 3000 [[kg]]). En cas que el torn fos substituït per un acoblament, la càrrega màxima fins i tot va doblar a 6000 [[kg]] amb només la meitat de l'equip, ja que l'acoblament té un avantatge mecànic molt més gran a causa del seu diàmetre més gran. Això va significar que, pel que fa a la construcció de les piràmides egípcies, on eren necessaris prop de 50 homes per moure un bloc de pedra de 2,5 tones per sobre de la rampa (50 kg per persones), la capacitat d'elevació del Polyspastos romà va demostrar ser 60 vegades més alta (3000 kg per persona).
No obstant això, els edificis romans ofereixen nombrosos blocs de pedra molt més pesats que aquests. Dirigits pel Polyspastos indiquen que la capacitat d'elevació total dels Romans anava molt més enllà que la de qualsevol grua sola. En el temple de Júpiter en Baalbek, els blocs pesen fins a 60 [[tona (unitat)|t]] cada un, i les cornises de la cantonada bloquegen fins i tot sobre 100 [[tona (unitat)|t]], totes aixecades a una alçada de 19 m sobre la terra .{{CN}} A Roma, el bloc capital de la columna Trajana pesa 53,3 tones que van haver de ser aixecades a una alçada de 34 m.{{CN}}
|
