Persèfone: diferència entre les revisions

Tanmateix, Persèfone no tenia una posició estable a l'Olimp. Solia viure molt lluny dels altres déus, essent una deessa de la natura anterior a plantar llavors i conrear plantes. En la tradició olímpica fou afalagada per [[Hermes]], [[Ares]], [[Apol·lo]] i [[Hefest]], però ella rebutjà tots llurs regals i allunyà la seva filla de la companyia dels déus. Així doncs, duia una vida pacífica fins que esdevingué en la deessa de l'[[inframón]], que segons els mitògrafs olímpics, no va succeir fins que [[Hades]] la segrestà i se l'endugués. Persèfone collia flors innocentment amb algunes [[nimfa|nimfes]] (i [[Atena]] i [[Àrtemis]], segons l'[[himne homèric]]) en un camp d'[[Enna]] quan Hades va aparèixer-hi, emergint d'una esquerda del terra. La vida quedà paral·litzada mentre la pobre Demèter (deessa de la terra) cercava pertot la seva filla perduda. [[Hèlios]], que tot ho veveia, va acabar explicant-li què havia passat.

Finalment, [[Zeus]] no pogué suportar més l'agonia de la terra i obligà Hades a tornar Persèfone, enviant [[Hermes]] perquè la rescatés. L'única condició que va posar per alliberar Persèfone fou que no mengés res en tot el trajecte, però Hades l'enganyà perquè mengés sis llavors d'una magrana, que l'obligaven a tornar cada any un mes per cada llavor. En algunes versions, [[Ascàlaf (fill d'Ares)|Ascàlaf]] deia als altres déus que Persèfone havia menjat voluntàriament les llavors de la magrana. Quan Demèter i la seva filla eren juntes, la terra floria de vegetació. Fou durant el seu viatge per rescatar Persèfone dels inferns quan Demèter va revelar els [[misteris d'Eleusis]]