Sindicat Vertical: diferència entre les revisions

En aquell context, al començament dels anys 60, el [[Partit Comunista d'Espanya]] (llavors clandestí) va decidir una política d'infiltració a l'OSE, en teoria, per a arribar als augments pràctics per a les condicions dels treballadors. En realitat es tractava d'aprofitar les estructures del règim per a propiciar la seva caiguda. D'aquí van sorgir les [[Comissions Obreres]], en el naixement de les quals van tenir molt a veure no només comunistes com [[Marcelino Camacho]], sinó també nombrosos falangistes rellevants com Ceferino Maestú o Diego Márquez (posteriorment Cap Nacional de [[Falange Española de las JONS]]. La situació es manté fins a la [[llei Sindical 2/1971]], de [[17 de febrer]], que estructura l'[[Organització Sindical Espanyola]] atorgant-li naturalesa institucional i caràcter representatiu. L'activitat sindical torna a dependre del [[Ministeri de Relacions Sindicals]].

Al final del règim de [[Francisco Franco|Franco]], l'OSE va perdre la seva energia, sempre limitada i els sindicats il·legals van guanyar la força ([[CCOO]], [[UGT]], [[Unió Sindical Obrera|USO]], [[Confederació Nacional del Treball|CNT]],...etc). De fet, una vegada mort Franco i fins a la supressió de l'OSE, la majoria dels empresaris preferien acordar convenis i pactes d'empresa amb la representació de l'organitzacions sindicals clandestines que amb els representants de l'OSE.

== Transició ==
En aquest context, i davant la pressió dels treballadors que demandaven una representació lliure i democràtica, el Sindicat Vertical va ser abolit pel governGovern de d'[[Adolfo Suárez]] elen [[1976]], i els sindicats de classe van ser legalitzats definitivament el [[30 d'abril]] de [[1977]].