Segle V aC: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
Línia 1:
{{taula del segle|-5}}
El '''segle V aC''' és un dels períodes de l'[[edat antiga]] de més desenvolupament cultural, gràcies especialment al lideratge grec i els seus avenços en filosofia, art, literatura i política. Comprèn els anys inclosos entre el 500 aC i el 401 aC i constitueix una època de consolidació de la Mediterrània com a centre polític, desplaçant els pobles orientals. El model grec influiria durant segles a diverses civilitzacions asiàtiques i europees, essent considerat un paradigma de [[civilització]].
==Política==
Linha 16 ⟶ 15:
==Invencions i descobriments==
A Grècia es va introduir el concepte d'[[àtom]], cabdal en la química posterior, en considerar que tota la matèria estava composta pels mateixos elements que es repetien a la natura. Això va permetre analitzar el món físic des d'un punt de vista científic, amb lleis que expliquessin el seu funcionament general i no relats o explicacions aplicables a cada fenòmen o cos en particular.
També dins de l'àmbit hel·lènic van sorgir [[Filolau]], qui va proposar per primer cop que la Terra no era el centre de l'univers, o [[Hipòcrates]], un dels metges més rellevants de la història, del qual deriva el jurament hipocràtic que lliga els professionals de la medicina al benestar dels pacients, la importància de la dieta en la salut i la [[teoria dels humors]].
Aryabhata introdueix conceptes matemàtics clàssics a l´Índia i funda una escola que barreja matemàtiques i astronomia de gran influència posterior.▼
==Art, cultura i pensament==▼
▲[[Aryabhata]] introdueix conceptes matemàtics clàssics a l´Índia i funda una escola que barreja matemàtiques i astronomia de gran influència posterior. Al camp de la tècnica cal remarcar la invenció de l'[[escala de cargol]] i l'ús de [[ferro colat]] a la Xina amb noves tècniques de modelatge.
▲==Art, cultura i pensament==
És l'època de màxim esplendor cultural de la [[Grècia]] clàssica, que lidera l'esfera artística i filosòfica durant tot el segle. Es construeix el [[Partenó]], ja que es dóna gran importància a l'art religiós i a les obres públiques. L'escultor [[Fídies]] s'allibera de l'estil arcaic i crea figures humanes dotades de més realisme i moviment, com l'[[estàtua de Zeus a Olímpia]], considerada una de les meravelles del món al seu temps.
La filosofia combina dos corrents diferents. D'una banda es continua amb la preocupació per explicar la natura, amb els filòsofs pluralistes com [[Demòcrit]], [[Leucip]] i [[Empèdocles]]. També es perfecciona la manera de raonar, fugint del mite i explicitant els mecanismes del pensament, com proven les paradoxes de [[Zenó d'Elea]]. D'altra banda, sorgeixen escoles filosòfiques molt més lligades a l'ètica i la política, a explicar com funciona i ha de comportar-se l'ésser humà. Els sofistes i el seu adversari [[Sòcrates]] pertanyen a aquest segon grup de pensadors.
Dins de la literatura, triomfa el teatre, especialment la tragèdia, amb les obres clàssiques d'[[Èsquil]] o [[Sòfocles]], amb els seus cicles temàtics que competeixen a les festivitats nacionals. En aquestes representacions sorgeixen arquetips universals, com el personatge d'[[Èdip]] i conceptes claus de la [[teoria de la literatura]] com ara l'estructura teatral o el motor de l'acció, usualment l'enfrontament entre els protagonistes i el destí. Al camp de la historiografia cal fer esment d'[[Heròdot]], qui amb els seus escrits resulta una de les fonts principals per estudiar el període.
A Orient [[Panini]] va començar a teoritzar sobre la gramàtica, essent un dels primers lingüistes coneguts i aportant models prescriptius que després serien imitats per totes les llengües occidentals. També es va iniciar la fixació de la tradició budista a través de concilis.
{{ORDENA:Segle V Ac}}
| |||