Revisió del 10:19, 27 des 2011 modifica Beussonbot (discussió \| contribucions) Bots 32.274 edits m Bot:Desambiguació assistida: Gneu Pompeu - Canviant enllaç(s) per Gneu Pompeu Magne ← Edició anterior		Revisió del 20:28, 8 maig 2012 modifica desfés Bestiasonica (discussió \| contribucions) 244.771 edits Cap resum de modificació Edició següent →
Línia 1: '''Luci Afrani''' (''Lucius Afranius'') fou un militar romà d'origen fosc (Ciceró diu que "era fill d'Aulus" expressió que vol dir "persona de la que ningú sap res"). Fou partidari de [[Gneu Pompeu Magne\|Gneu Pompeu]] i el [[77 aC]] fou un dels llegats d'aquest en la [[guerra ~~contra~~de [[Sertori]], i mes tard oficial de Pompeu a la guerra contra [[Mitridates VI Eupator]]. AlEn tornar Pompeu a Roma va voler obtenir el consolat per Afrani, i ho va aconseguir tot i fer front a una gran oposició. ~~Afranius~~Afrani fou cònsol probablement el [[60 aC]], però no va poder fer res per Pompeu i el seu consolat fou ineficaç ja que no estava dotat per les coses ~~politiques~~polítiques tot i que tenia una bona predisposició pels afers militars; el [[59 aC]] va rebre la província de la [[Gàl·lia Cisalpina]] i sembla que va obtenir algunes victòries sobre els gals perquè va obtenir els honors del triomf. Quant Pompeu va rebre l'[[Hispània Citerior]] i l'[[Hispània Ulterior]] durant el seu segon consolat ([[55 aC]]) va enviar ~~coms~~com a governadors a ''Afranius'' i ''Petreius'' (Afrani i [[Petreu]]) en nom seu com a llegats, mentre ell va restar a Roma. Al esclatar la guerra civil el [[49 aC]] Afrani era encara a Hispània amb tres legions, i es va unir a Petreu per oposar-se a [[Juli Cèsar]] que s'acostava a Hispània després de dominar Itàlia. Si be al principi obtingueren alguna victòria finalment foren derrotats i van haver de demanar el perdó de Cèsar, que els hi fou concedit a canvi de llicenciar les seves tropes i de no servir mai mes contra ell. Afrani no va acomplir la seva paraula i una vegada alliberat es va unir a Pompeu a [[Dirraquium]] ''(Dyrrhachium)'', on alguns aristòcrates el van acusar de traïció, però va mantenir la confiança de Pompeu. Després de la [[batalla de Dyrrhacium]] Afrànius va recomanar tornar a Itàlia ara que Pompeu era l'amo de la mar, però el seu consell no fou seguit. A la [[batalla de [[Farsàlia]] Afrani va tenir el comandament d'un sector del camp. Després de la derrota, en no poder esperar perdó, va fugir a [[província romana d'Àfrica\|Àfrica]], on es va unir a l'exèrcit pompeià dirigit per [[Marc Porci Cató Uticense\|Cató]] i [[Quint Cecili Metel Escipió]], i després de la derrota final de [[Batalla de Thapsus \|Thapsus]] ([[46 aC]]) va intentar fugir a [[Província romana de Mauritània\|Mauritània]] amb [[Faust Sul·la]] i mil cinc-cents cavallers, però fou fet presoner per [[Publi Sitti]] i assassinat pocs dies després, segons uns per ordre de Cèsar i segons altres durant un motí. El seu fill '''Luci Afrani''' (''Lucius Afranius'') va negociar amb Cèsar a Hispània a través de Sulpici, per salvar la vida pròpia i la del seu pare. Després fou hostatge de Cèsar. La seva sort final és desconeguda.

Luci Afrani (cònsol 60 aC): diferència entre les revisions