Guerra dels Mercenaris: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m r2.7.1) (Robot afegeix: oc:Guèrra dei Mercenaris |
Cap resum de modificació |
||
Línia 1:
{{FixHTML|begin}}
{{
|nom=
|Imatge = [[Fitxer:Guerra mercenaria.png|334px|Teatre d'operacions]]
|Descripción_imagen = Teatre d'operacions
|dates=[[241 aC]] - [[238 aC]]
Línia 19:
{{Guerra dels mercenaris}}
{{FixHTML|end}}
La '''Guerra dels mercenaris''' o '''Guerra líbia'''<ref>
Quan [[Amílcar Barca]] va tornar a l'[[Àfrica]] després de la [[Primera Guerra Púnica]], les seves tropes, 20.000 mercenaris europeus (hispans, gals, ligurs, balears i grecs), la major part antics esclaus o desertors,<ref>{{en}} Charles Rollin, ''[http://books.google.cat/books?id=a0wrAAAAYAAJ&pg=PP15&dq=lybian+war+240&hl=ca&ei=IHGMTKv7McOMOKPM-JIL&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=2&ved=0CCsQ6AEwAQ#v=onepage&q&f=false The antient history of the Egyptians, Carthaginians, Assyrians, Babylonians]'', p.220</ref> 70.000 africans i 2.000 númides que s'havien mantingut fidels només pel seu carisma i per la promesa d'una bona paga, es van revoltar quan les recompenses per la campanya van ser retingudes pels opositors polítics d'Amílcar dins l'aristocràcia. Aquesta guerra va representar un gran perill per a l'Imperi cartaginès, ja que va ser una campanya molt violenta i destructiva. Aquest perill ja l'havia advertit Amílcar als generals de l'aristocràcia.
Els amotinats, uns 20.000 que estaven dirigits per [[Espendi]] i [[Mató (cap mercenari)|Mató]], van ocupar [[Tunis]] a uns 15 km de [[Cartago]] i el senat cartaginès va enviar a parlamentar a [[Giscó (general)|Giscó]], que havia d'oferir tot el que demanaven, però les concessions van arribar tard, car els líders de la revolta van témer per la seva seguretat una vegada acabada, i no van acceptar, presentant noves demandes. Els mercenaris van capturar Giscó,<ref>{{en}} [[Polibi]], ''[http://penelope.uchicago.edu/Thayer/E/Roman/Texts/Polybius/1*.html#70 Les històries 1:70.1-71.7]''</ref><ref>
i van aconseguir convèncer els pobles de Líbia i els númides per unir-se a la revolta contra Cartago. Les forces líbies, que dominaven tot l'interior del país, tenien aïllada [[Cartago]] i disposaven de tres exèrcits, dos amb els que assetjaven [[Útica]] i [[Hippo]], les dos úniques ciutat lleials a que no va aconseguir res. ==
[[Amílcar Barca]] només disposava de 10.000 homes i 70 elefants però va forçar el pas del [[riu Bagrades]], derrotant als mercenaris en una batalla amb gran mortaldat i va recuperar les comunicacions amb l'interior del país, sometent moltes ciutats, cosa que va impressionar el cap númida [[Naraves]], que es va posar del seu costat,<ref>Alfred J. Church i Arthur Gilman, ''[http://books.google.cat/books?id=pup44wMCoeoC&pg=PA146&dq=battle+of+the+saw+carthaginian&hl=ca&ei=9HaQTKiwC4OQjAfaq938DA&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=5&ved=0CDoQ6AEwBDgK#v=onepage&q=battle%20of%20the%20saw%20carthaginian&f=false The Story of Carthage]'', p.172 {{en}} </ref>
Un petit grup rebel va prendre el control de [[Sardenya]], i quan el conflicte a l'Àfrica va passar a ser favorable a Cartago, els rebels sards van cridar a Roma per protecció, però amb interès d'aconseguir l'estabilitat i el pagament de les indemnitzacions imposades després de la Primera Guerra Púnica, Roma va rebutjar,<ref>{{en}} William Vernon Harris, ''[http://books.google.cat/books?id=tSE8PW5Eq1wC&pg=PA191&dq=mercenary+war+240&hl=ca&ei=NyyOTNnVBcubOO3rsIkL&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=1&ved=0CCcQ6AEwAA#v=onepage&q=mercenary%20war%20240&f=false War and imperialism in Republican Rome, 327-70 B.C.]'', p.191</ref> i va recolzat indirectament el seu adversari cartaginès alliberant presos i prohibint el comerç amb els mercenaris.
Linha 36 ⟶ 37:
[[Hannó el Gran]] fou designat associat a Amílcar Barca en el comandament i les dissensions entre els dos generals van fer que no es podes obtenir cap bon resultat a la guerra; finalment el govern cartaginès va deixar que l'exèrcit triés el seu cap entre els dos generals, i els soldats van escollir a Amílcar que va romandre com a comandant, encara que es va nomenar un nou comandant associat, que fou Anníbal, probablement en posició subordinada.
==
[[Espendi]] i [[Mató (cap mercenari)|Mató]] havien fet progressos i es van decidir a [[Setge de Cartago|assetjar Cartago]]. [[Amílcar Barca]] llavors va practicar una política de terra cremada darrera les línees dels mercenaris i els va interceptar els seus subministraments, de manera que les forces assetjadores aviat van quedar desabastides i van haver d'aixecar el setge.
==
[[Espendi]], que tenia un exèrcit superior al d'[[Amílcar Barca]], va decidir enfrontar-se al general cartaginès, però aquest era millor estrateg i va conduir al seu enemic a
▲[[Espendi]], que tenia un exèrcit superior al d'[[Amílcar Barca]], va decidir enfrontar-se al general cartaginès, però aquest era millor estrateg i va conduir al seu enemic a un lloc posicionalment avantatjós per a ell i el va derrotar a la [[batalla de la Serra]] deixant als mercenaris sense escapatòria.
El mateix Espendi i nou més van anar a veure a Amílcar per demanar perdó; Amílcar va acceptar deixar sortir a l'exèrcit de mercenaris sa i estalvi però sense armes, i reservar-se el dret de castigar a deu caps. El pacte fou signat i Espendi i els seus nou acompanyants foren detinguts com a líders; els mercenaris en saber l'empresonament dels deu caps van tornar a agafar les armes però rodejats pels cartaginesos foren massacrats. [[Polibi]] parla de 40.000 morts.
==
Tot i la matança de després de la [[Batalla de la Serra]], la guerra no havia acabat ja que un important exèrcit sota comandament de [[Mató (cap mercenari)|Mató]] encara era operatiu i dominava la ciutat de [[Tunis]]. [[Amílcar Barca]] la va assetjar però Mató es va aprofitar de la negligència del general [[Anníbal (240 aC)|Anníbal]] per
▲Tot i la matança de després de la [[Batalla de la Serra]], la guerra no havia acabat ja que un important exèrcit sota comandament de [[Mató (cap mercenari)|Mató]] encara era operatiu i dominava la ciutat de [[Tunis]]. [[Amílcar Barca]] la va assetjar però Mató es va aprofitar de la negligència del general [[Anníbal (240 aC)|Anníbal]] per [[Setge de Tunis (238 aC)|sorprendre el camp]] cartaginès i matar a una gran part del seu exèrcit; el mateix Anníbal fou fet presoner; Amílcar va haver d'aixecar el setge i retirar-se cap al riu Bagrades.
El senat cartaginès alarmat va imposar la reconciliació entre Hannó i Amílcar i va obligar a incorporar-se a files a tots els homes en disposició d'usar armes,<ref>
i els dos general actuant en comú van aconseguir l'avantatge fins que en una batalla decisiva Mató fou derrotat i fet presoner; després d'això motes ciutat rebel·lades es van sotmetre. [[Útica]] i [[Hippo]] van resistir un temps però Amílcar va sotmetre la primera i Hannó la segona i la guerra es va donar per acabada el [[237 aC]] després de tres anys i quatre mesos de combats. == Referències
{{referències|2}}
[[Categoria:Guerres de Cartago]]▼
{{Enllaç AD|es}}
{{Link GA|fr}}
▲[[Categoria:Guerres de Cartago|Mercenaris]]
[[Categoria:Guerres civils|Mercenaris]]
[[bg:Въстание на наемниците на Картаген]]
| |||