Quàdruple Aliança: diferència entre les revisions

Les condicions pactades en el [[tractat d'Utrecht]] de [[1713]], que va posar fi a la [[guerra de successió espanyola]], incloïen la cessió de diverses possessions espanyoles a Itàlia i els Països Baixos, una cosa que no va ser del grat dels reis d'Espanya [[Felip V d'Espanya|Felip V]] i [[Isabel de FarnesioFarnese]], qui ambicionaven la recuperació dels territoris cedits.

Al gener de [[1717]] les Províncies Unides, Gran Bretanya i França es van unir en la Triple Aliança <ref> [http://books.google.cat/books?id=exgR7bpc63QC&pg=PA287&output=html Tractat de formació de la Triple Aliança], 1717 (anglès). </ref> per enfrontar-se conjuntament a Espanya i obligar-la a acatar les resolucions d'Utrecht. A finals d'any Felip V va ordenar la invasió de les illes de [[Sardenya]] i [[Sicília]], cedides respectivament al Sacre Imperi Romà Germànic iai a la [[Casa de Savoia]], amb la intenció de recuperar per a Espanya.

== El tractat Termes==

L'El [[2 d'agost]] de [[1718]] <ref> El 22 de juliol segons el [[calendari julià]] encara en vigor a la Gran Bretanya en aquesta data. </Ref> els representants de [[Jordi I de Gran Bretanya]], [[Lluís XV de França]], els [[Estats Generals dels Països Baixos]] i [[Carles VI del Sacre Imperi Romà Germànic]], van signar a [[Londres]] un acord que basant-se en les resolucions del tractat d'Utrecht intentava organitzar un repartiment dels territoris en conflicte que evités una nova guerra a la península italiana. Els acords proposats incloïen: <ref> [http://books.google.cat/books?id=g5gNAAAAQAAJ&printsec=titlepage&source=gbs_summary_r&cad=0 # PPA1, M1 Accessió d'Espanya a la Quàdruple Aliança], inclou text del tractat de 1718. </ref>

* Espanya hauria de renunciar a les seves pretensions sobre les possessions del Sacre Imperi a Itàlia i els Països Baixos, que en el passat havien pertangut a Espanya, i al dret de reversió del [[regne de Sicília]] a la corona espanyola, pactat en l'acta de cessió de 10 juny 1713; <ref> [http://books.google.cat/books?id=ersCAAAAYAAJ&printsec=titlepage&source=gbs_summary_r&cad=0 # PPA110, M1 Acta de cessió de Sicília] </ref>
a canvi Espanya tindria dret a la reversió del regne de Sardenya;

* Sobre el [[Gran Ducat de Toscana]] i el [[Ducat de Parma]] i [[PlacenciaPiacenza]], sobre els quals tenien drets de successió tant la reina d'Espanya [[Isabel de FarnesioFarnese]] com l'emperador Carles VI: serien considerats feus masculins del Sacre Imperi Romà, i en cas que no hi hagués descendència masculina en aquesta família, passarien a la descendència masculina de la reina d'Espanya. Cap d'aquests territoris podria ser en cap temps posseït pel rei d'Espanya: si per manca de successió de l'emperador Carles VI passaran a la descendència dels reis d'Espanya, el titular del ducat hauria de renunciar al tron ​​espanyol;

* No podria haver tropes espanyoles ni franceses en les dites ducats, les tropes per a la defensa d'aquests territoris estaria a càrrec de les guarnicions dels [[Cantonscantons Suïssossuïssos]], pagats per la triple aliança

* [[LivornoLiorna]] seguiria sent [[port franc]];

Les condicions proposades en el tractat relatives al repartiment dels territoris a Itàlia no van ser del grat de Felip V, qui va seguir endavant amb les seves pretensions de recuperar els territoris italians. Com a conseqüència de la política bel·ligerant de Felip, el desembre de 1718 la Quàdruple Aliança va declarar la guerra a Espanya. Després de la derrota soferta per Espanya en la [[guerra de la Quàdruple Aliança]], Felip V va acceptar les condicions imposades per l'aliança [[Tractat de la Haia (1720)|adherint al tractat]] el [[17 de febrer]] de [[1720]] a La Haia.