Segle III: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot afegeix: zh-yue:3世紀 |
Cap resum de modificació |
||
Línia 1:
'''El segle III''' comprèn els anys inclosos entre el 201 i el 300 i suposa un període de gran inestabilitat per a Roma, per això tota l'època es coneix com a [[crisi del segle III]]. La crisi va afectar a la política, l'economia i la demografia de l'hemisferi oriental del món i va suposar el principi de la decadència romana.
{{Taula del segle|3}}
[[Fitxer:Roman_Empire.png|thumb|Mapa de l'[[imperi romà]] a l'any 133 AC (vermell), 44 AC (taronja), [[14]] DC (groc), and [[117]] D (verd).]]
==Política==
L'[[Imperi Romà]] es va trobar assetjat per enemics per totes les seves fronteres. Al nord van començar els pillatges i incursions sistemàtiques dels anomenats bàrbars, especialment els francs, els gots i els [[alamans]]. Al sud es va aturar l'expansió per Àfrica, amb l'excepció de Numídia, que en convertir-se en província imperial va esdevenir un dels grans èxits militars del període. La gran amenaça, però, es trobava a Orient, on els perses eren una potència consolidada. El nou [[Imperi Sassànida]] (que ocuparia les terres de Pèrsia fins a la conquesta musulmana segles després) va recuperar part dels territoris perduts pels seus antecessors [[arsàcides]]. Després va millorar les defenses i va atacar posicions dels romans, els quals van haver d'invertir creixents sumes de diners i homes en mantenir el seu imperi, que va quedar dividit en dues meitats, de govern independent, al final del segle III.
Es va entrar el període dels [[Tres Regnes]] a la Xina, després de la [[Batalla dels Penya-segats Rojos]], una època de gran inestabilitat i guerres internes després de segles sota el poder dels Han. El Japó va iniciar l'anomenat [[període Kofun]] mentre els pobles mesoamericans començaven la seva era clàssica.
==Economia i societat==
La crisi romana té en part el seu origen a l'economia. Cada cop resultava més costós mantenir un exèrcit ocupat en diverses campanyes simultànies contra els bàrbars i una xarxa de províncies governades de manera ineficient, al temps que calia mantenir content el poble de la capital a base de nous jocs i luxes. La crisi va comportar la devaluació de la moneda, que cada cop contenia menys plata. Dioclecià va intentar racionalitzar l'administració, augmentant el nombre i el control sobre les províncies per regular els impostos i el comerç i així fer front a les diverses despeses. Aquesta reforma va contribuir a alleujar la pressió sobre el govern però va empitjorar les condicions de vida dels camperols, gravats amb més tributs. Aquests es van veure obligats en nombroses ocasions a vendre les seves terres a famílies adinerades que acumulaven terrenys, creant així els precedents del feudalisme.
El canvi social més rellevant del segle és l'extensió de la ciutadania romana a tots els homes lliures de l'imperi des del 212. Això els permetia votar i ser escollits per a diversos càrrecs polítics, decidir sobre el comerç a les seves terres, estar exempt de determinades càrregues fiscals i trasnemttre aquests drets als fills.
Es va produir la difusió del [[blat de moro]] per tota [[Amèrica]], essent un dels aliments més usuals del continent durant segles. La població americana va incrementar-se, ajudant a assolir els 257 milions de persones que vivien a tot el món i compensar així el dèficit demogràfic causat per la crisi romana i les guerres frontereres.
[[Fitxer:Hispania_3a_division_provincial.PNG|thumb|Divisió provincial de [[Dioclecià]].]]
==Invencions i descobriments==
[[Pappos d'Alexandria]] va perfeccionar algunes de les fórmules de geometria en relació a la proporcionalitat. [[Liu Hui]] va realitzar una nova aproximació del nombre pi, més exacta. [[Diofant d'Alexandria]] va escriure el que es considera el primer tractat sistemàtic de l'àlgebra.
Es van inventar les primeres [[ulleres]]. Un altre invent destacat és el "carro que sempre apunta al sud" xinès, una espècie de brúixola que ajudava a orientar-se en el mar a través d'una figureta d'un genet pujat a un carro que assenyalava al sud.
Per intentar regular la pràctica de la medicina amb garanties, Roma va començar a expedir llicències als professionals, especialment després d'una pandèmia especialment virulenta.
==Art, cultura i pensament==
Les catacumbes es generalitzen com a lloc d'enterrament i generen una autèntica ciutat subterrània a Roma amb galeries i túnels de complicat recorregut. Com que les tombes eren inviolables, van ser usats com a refugi per diversos grups socials perseguits, entre ells els cristians. Aquests es van continuar expandint i per primer cop un estat, [[Osroene]], va adoptar el cristianisme com a religió oficial. Durant el segle III predica [[Mani]], afirmant que el món és dual i que al costat d'un Déu bo existeix un Ésser maligne que influeix l'ésser humà a partir del seu cos. El polèmic [[Elagàbal]] va intentar instaurar una nova religió a Roma de culte al sol, venerat per les legions, i per aquest motiu va construir força temples. Però sens dubte una de les fites artístiques del segle III són les [[termes de Caracal·la]].
Al camp de la filosofia destaca [[Plotí]], pensador que creia en un U superior a tot del qual emanava el món (identificat amb la divinitat) i que va recuperar part de l'ensenyament platònic per a la filosofia cristiana. També cristià era [[Orígenes]], gran traductor, qui va argumentar que la fe havia de precedir la raó, com a do d'un Déu trinitari que havia creat tot del no-res. Continua escrivint [[Tertul·lià]], el qual va negar les idees paganes que podien contradir la religió. Per contra [[Diògenes Laerci]] es va decantar pels resums divulgatius de les vides i idees claus dels filòsofs grecs clàssics.
Es crea l'[[alfabet rúnic]], en el qual es van començar a escriure himnes i mites germànics.
[[Categoria:Segle III| ]]
| |||