Revisió del 22:28, 3 maig 2012 modifica JoRobot (discussió \| contribucions) Bots 1.376.904 edits m Robot treu puntuació penjada després de referències ← Edició anterior		Revisió del 19:44, 12 maig 2012 modifica desfés Vicens (discussió \| contribucions) 1.039 edits m Origen i significat del terme ''urbanisme'' i imatge del Pla Cerdà. Altres capítols d'aquí uns dies..... Edició següent →
Línia 6: * Com a camp professional, les pràctiques i tècniques de planificació urbana intervenen en l'aplicació de les polítiques urbanes d'[[equipaments]], d'[[habitatge]], d'[[infraestructures]] i [[transport]], de medi ambient i [[protecció a la natura]], de gestió de recurssos, etc. ==Origen i significat del terme «''urbanisme''»== ▼ El [[benestar]] de la [[població]] (resident o forastera) que habita o es troba ocasionalment en la ciutat o el territori constitueix l'objecte últim de l''''urbanització''', terme que fou encunyat per [[Ildefons Cerdà]],<ref name=eixample> [[#Eixample\|Eixample, 150 anys]], pàg. 68</ref> el qual descrivia així la referida activitat: [[Fitxer:Ensanche - eixample - Barcelona.jpg\|thumb\|480px\|Plànol del [[Pla Cerdà]]. [[Museu d'Historia de la Ciutat]], [[Barcelona]].]] El terme «''urbanisme''» deriva del [[neologisme]] «''urbanització''» introduït per [[Ildefons Cerdà]] en el seu llibre «''Teoría General de la Urbanización''»<ref>Teoria General de la Urbanización, llibre sencer a Google Books http://books.google.es/books?id=S8GGPwvN2NkC&dq=Teoria+general+de+urbanizaci%C3%B3n&hl=ca&source=gbs_navlinks_s</ref> per designar una nova disciplina que tindria per objecte l'organització i regulació dels edificis i la seva agrupació per procurar el [[benestar]] de la [[població]] (resident o forastera) que habita o es troba ocasionalment en la ciutat, segons la següent cita: :«''Heus aquí les raons [[Filologia\|filològiques]] que em van induir i van decidir a aportar la paraula ~~'''~~urbanització~~'''~~, no només per indicar qualsevol acte que tendeixi a agrupar l'edificació i a regularitzar el seu funcionament en el grup ja format, sinó també el conjunt de [[Principi\|principis]], [[Doctrina\|doctrines]] i [[Regla\|regles]] que s'han d'aplicar, perquè l'edificació i el seu agrupament, lluny de comprimir, desvirtuar i corrompre les facultats físiques, morals i intel·lectuals d'home social, serveixin tant per fomentar el seu desenvolupament i [[vigor]] com per augmentar el benestar individual, la suma de dels quals forma la [[felicitat]] pública.''»<ref>«~~Ildefonso~~Teoría ~~Cerdá y el nacimiento~~General de la ~~Urbanistica»,~~Urbanización ~~per Javier García-Bellido, Dr~~(pàg. ~~Arquitecte i urbanista. (http://www.ub.edu/geocrit/sn-61.htm~~30)</ref> L'incorporació de la disciplima urbanística als postulats del [[Moviment Modern]] portà a que el terme «''urbanització''» designés el procés de [[transformació]] física del [[sòl]] (és a dir, l'espai) de [[sòl rústec\|rústec]] en [[sòl urbà\|urbà]], mitjançant la construcció dels [[Carrer\|carrers]], [[Plaça\|places]] i [[parc urbà\|zones verdes]], les [[xarxes]] d'[[Infraestructura\|infraestructures]] i les edificacions. Els mots amb l'arrel «''urbanism_''» (del [[llatí]] «''urbs''», que designa la ciutat per antonomasia, és a dir [[Roma]]) de les [[llengües]] d'origen llatí designen aquesta nova disciplina científica, així tenim: «''urbanisme''» en [[francès]] i [[català]], «''urbanismo''» en [[castellà]] i [[italià]]. En [[anglès]], però el terme «''urbanism''» és d'utilització recent i de significat variable segons els autors, així com de contingut més limitat que els seus equivalents en les [[llengües llatines]]; els termes equivalents en anglès són: «''urban planning''» o «''town planning''» (en el context britànic) i «''city planning''» (en el context nord-americà). El terme equivalent en [[alemany]] és «''Stadtebau''». Cap d'aquests termes apareix en els [[diccionari\|diccionaris]] abans del [[segle XX]]<ref>Principios del urbanismo como disciplina moderna. http://es.scribd.com/doc/25719239/Principios-Del-Urbanismo-Como-Disciplina-Moderna-Sp</ref>. ==Història== ~~[[Fitxer:BOG2561.jpg\|thumb\|250px\|[[Bogotà]], El sistema de transport col·lectiu de la capital colombiana és un exemple d'urbanisme i desenvolupament.]]~~ [[Fitxer:Putrajaya2.JPG\|thumb\|250px\|[[Putrajaya]] és la capital administrativa de [[Malàisia]]. Construïda a partir de mitjan dels [[anys 90]], és la capital més nova del món.]] L'urbanisme va començar sent una teoria complexa que va interessar des del primer moment als estudiosos de la ciutat, i va acabar sent una disciplina que reuneix una suma de coneixements substancials relacionats amb la [[construcció]] i conservació de les ciutats i amb l'estudi de les relacions soci-econòmic-ambientals que té lloc dins del fenomen urbà, de la qual s'ocupa actualment una multiplicitat de professionals: [[advocat]]s, [[arquitecte]]s, [[economista\|economistes]], [[geògraf]]s, [[enginyer]]s, [[sociòleg]]s i de forma exclusiva els urbanistes. [[Hipòdam de Milet]] (considerat per molts el primer urbanista de la història) va fer el pla urbanístic d'[[El Pireu]], el port de [[Atenes]], sobre una quadrícula que ara es coneix com a ''[[pla hipodàmic]]'' i que s'ha repetit multitud de vegades. [[Neró]] també es va comportar com un urbanista quan, després de l'incendi de [[Roma]], va fer reconstruir la ciutat sobre un pla diferent del traçat original. Al [[segle XIX]] es maneguen conceptes similars sota diferent nom, però va ser [[Ildefons Cerdà]] el primer, quan dedica la seva ''Teoria General de la Urbanización'' de 1859 (publicada el 1876), a desenvolupar els criteris de l'urbanisme. [[Hermann Baumeister\|Baumeister]] i [[Josef Stübben\|Stübben]], el 1893, fan servir la paraula ''Städtebau'' (construcció de ciutats). El 1898, Howard va publicar ''To Morrow'' per a descriure les ciutats del futur. [[Raymond Unwin\|Unwin]] (1908), [[Inigo Triggs\|Triggs]] (1909) i [[Francis J. Haverfield\|Haverfield]] (1913) varen fer servir ''townplanning'' (planejament de ciutat).~~<ref name=eixample/>~~ La visió avançada de Cerdà no va ser acceptada per la ''[[Real Academia de la Lengua Española]]'' fins el 1914 tot i que amb una definició diferent a la que li havia donat el seu autor. En anglès, el terme s'accepta el 1890 i en francès ''urbaniser'' és acceptada el [[1873]] i ''urbanisme'' entra al diccionari ''[[Hachette]]'' el [[1910]].~~<ref name=eixample/>~~ A iniciativa de l'Institut Superior d'Urbanisme de la [[Ciutat de Buenos Aires]], en [[1949]] l'[[Organització de les Nacions Unides]] (ONU)va declarar el [[8 de novembre]] Dia Mundial de l'Urbanisme com a data per recordar accions necessàries per al bé comú com l'augment de parcs i zones recreatives, la remodelació d'algunes àrees ciutadanes, l'acabament d'obres de desenvolupament urbà, la descongestió de zones superpoblades i aquelles mesures que disminueixin la contaminació de l'aire i de l'aigua. Aquesta data és l'inici de diverses iniciatives per al desenvolupament urbà sostenible i una fita per a les celebracions dels [[Urbanista\|urbanistes]] de tot el món. Depassant el marc en el qual per [[etimologia]] i definició estava restringit l'urbanisme -la ciutat-, avui és una disciplina d'objectiu molt més ampli i s'utilitza per a l'ordenació integral del territori. L'urbanisme, sinònim de planificació i ordenació, s'ocupa en cas de proporcionar models territorials sectoritzats, on cada un d'aquests àmbits té assignat un desenvolupament concorde amb les seves aptituds. Així, hi haurà uns terres netament urbans, altres urbanitzables, això és, susceptible d'arribar a ser urbans quan les necessitats de creixement i expansió ho determinin, i, per fi, terres no urbanitzables sense cap expectativa d'evolució cap a espais cívics. ▲==Origen i significat del terme ''urbanisme''== [[Fitxer:Kaiser strasse97.jpg\|thumb\|200px\|[[Frankfurt del Main\|Frankfurt]], destruïda durant la [[Segona Guerra Mundial]], la ciutat va reconstruir alguns edificis centenaris que van ser integrats a la "nova ciutat".]] [[Felip II d'Espanya\|Felip II]] recull diverses idees urbanístiques a les [[lleis d'Índies]], quan tracta de la construcció de noves ciutats en el [[Nou Món]] (procés en el qual [[Espanya]] va portar a terme una de les majors creacions de ciutats de nova planta de la història). Des del [[segle XV]] a tota [[Europa]] també es fonguin ciutats, encara que probablement, en la majoria, la idea directora era més demostrar el poder del monarca que fer ciutats útils, el que no treu perquè n'hi hagi unes quantes de gran bellesa. ~~El terme "urbanisme" procedeix de la paraula [[llatí\|llatina]] ''urbs'' ('[[ciutat]]'), que en la [[Edat Antiga\|antiguitat]] es referia per antonomàsia a la capital del món romà, [[Roma]].~~ Encara que el terme urbanisme es va utilitzar inicialment per designar tots els fenòmens d'ordenació urbana, a mesura que el fenomen constructiu i edificatori ha traspassant l'espai pròpiament urbà, l'esmentat terme ha estat desplaçat a la pràctica pel d' ''[[Ordenació territorial]]'': defensa nacional, [[carretera\|carreteres]], [[medi ambient]], etc. A Espanya, el terme [[Ordenació del Territori]] s'empra també per a la planificació en àmbits supramunicipals, en els quals generalment hi ha relacions funcionals importants entre els municipis i s'aprecia la necessitat de coordinar els plans urbanístics municipals. En l'actualitat el terme urbanisme s'aplica a l'ordenació urbana; a tots els coneixements relacionats amb la construcció de ciutats o nuclis urbans, i es distingeix del terme "urbanització", el qual està, avui en dia, directament relacionat amb els processos constructius, però no amb l'ordenació urbana. El terme ordenació del territori s'utilitza, en canvi, per designar l'activitat urbanística orientada a la planificació del sòl interlocal, des d'una òptica més àmplia d'ordenació espacial, incloent àmbits de caràcter rural. == La Professió d'Urbanisme ==

Urbanisme: diferència entre les revisions