Monestir de Sant Feliu de Guíxols: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Suprimida Categoria:Sant Feliu de Guíxols; Afegida Categoria:Patrimoni monumental de Sant Feliu de Guíxols usant HotCat |
descripció de patmapa |
||
Línia 1:
{{Infotaula patrimoni cultural
[[Fitxer:Monestir de Sant Feliu de Guíxols - 007.jpg|thumb|250 px|Vista interior de l'absis central de l'església gòtica.]] ▼
| nom = Monestir de Sant Feliu de Guíxols
| imatge = Monestir de Sant Feliu de Guíxols-PM 28492.jpg
| mapa_lloc = Espanya Catalunya
| mapa_peu = Localització a Catalunya
| lat_dec = 41.780181
| long_dec = 3.02676
| coord_par = region:ES-CT_type:landmark
| lloc = Pl. del Monestir. [[Sant Feliu de Guíxols]] (Baix Empordà)
| construït = X-XI, XIV-XV, XVIII
| arquitectura = Romànic, gòtic, barroc
| designació1 = BCIN
| designació1_tipus = Monument històric
| designació1_id = BCIN: 189-MH<br />BIC: RI-51-0000571<br />[[Inventari del Patrimoni Arquitectònic Català|IPA]]: [http://cultura.gencat.cat/invarquit/Fitxa.asp?idregistre=206 206]
| designació1_data = 03/06/1931
}}
El '''monestir de Sant Feliu de Guíxols''', està situat en la població de [[Sant Feliu de Guíxols]], al [[Baix Empordà]]. A les dependències superiors, juntament amb les del Museu d'Història de Sant Feliu de Guíxols, es proposa com a futura seu de la [[Col·lecció Carmen Thyssen-Bornemisza]], en la seva secció de [[pintura catalana]].
== Descripció ==
El conjunt monàstic de Sant Feliu de Guíxols és fruit de diversos moments constructius i de restauracions. És centrat per l'església d'una [[Nau (arquitectura)|nau]] amb [[transsepte]] i tres [[absis]] poligonals. La meitat occidental de la nau, [[romànica]], és coberta amb [[volta de canó]] lleugerament ultrapassada. El tram occidental, el transsepte i els absis, d'època [[Art gòtic|gòtica]] (segle XIV), són coberts amb [[volta de creueria]].<ref name="patmapa"/>
▲[[Fitxer:Monestir de Sant Feliu de Guíxols - 007.jpg|thumb|
El [[frontis]], d'origen romànic i força restaurat, està precedit per l'anomenada Porta Ferrada, de cronologia incerta, que està separada més de tres metres de la façana de l'església a la qual va ser integrada com a pòrtic d'entrada. Amb tot, hom suposa que formava part d'una construcció anterior. La part inferior té tres [[arcs de ferradura]] sobre quatre columnes cilíndriques amb capitells molt simples. La superior té tres finestres trífores (també amb arquets de lleugera ferradura), cada una de les quals correspon a un dels arcs inferiors. La Porta és coronada per un [[fris]] de dinou [[arcuacions cegues]]. Sembla que per l'extrem de migdia la porta continuava. Ha quedat exclòs que originàriament fos un pòrtic, l'ala d'un claustre o una filera d'arcades que dividís l'església del segle X. Les opinions es divideixen quant a la cronologia: pot ser del segle X, XI o XII. L'església de Sant Feliu queda emmarcada per la torre del Fum (al nord) i la del Corn (al sud). La del Fum és de planta en forma de semicercle i s'aixeca sobre un basament format per les ruïnes d'un edifici del segle V, cobert amb cúpula. Aquesta torre, que hom suposa coetània de la Porta Ferrada, fou sobrealçada posteriorment (segles XIV-XV). La torre del Corn, de planta quadrada, s'alça sobre una filada de [[carreu]]s escairats força grans d'època tardo-romana o visigòtica. El seu aparell constructiu és de pedres petites sense treballar i carreus als angles. En un moment posterior al segle XVII (se sap que el 1686 tenia 95 pams d'alçada), ha estat escapçada. Sembla que correspon a l'època de l'església romànica (segles X-XI).<ref name="patmapa"/>
A la segona meitat del segle XIV, d'acord amb les disposicions del rei [[Pere el Cerimoniós]] es va fortificar tot el monestir amb cinc torres sobre la capçalera gòtica i un pas de ronda entre elles. La més ben conservada d'aquestes torres és la dels Reis o de Tramuntana. Té planta poligonal i està acabada amb [[merlet]]s. Els angles estan reforçats amb filades i en els murs apareixen petites obertures.<ref name="patmapa"/>
Al sector sud del recinte, hi ha un gran edifici del segle XVIII, construït en època de l'abat Benet Penyelles (1705-17), que correspon a les dependències monacals. A ponent de l'església es troba l'arc de Sant Benet, també del segle XVIII, que fou l'entrada principal al clos monacal.<ref name="patmapa"/>
== Història ==
Linha 10 ⟶ 35:
Després de diversos contactes entre les institucions locals, el [[Ministeri de Cultura d'Espanya]] i la baronessa [[Carmen Cervera]], el [[gener]] de [[2008]] es va anunciar que una part del monestir es destinarà a albergar una de les vàries seus de la [[Col·lecció Carmen Thyssen-Bornemisza]], i més en concret els fons d'art [[català]] dels segles XIX i XX.
== Referències ==
{{referències|refs=
<ref name="patmapa">{{citar web | url=http://patmapa.gencat.cat/web/guest/patrimoni/arquitectura?articleId=HTTP://GAUDI_ELEMENTARQUITECTONIC_206 | títol=Monestir de Sant Feliu | obra=Pat.mapa: arquitectura | consulta=14 maig 2012 | editor=Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya}}</ref>
}}
== Enllaços externs ==
{{commonscat|Monestir de Sant Feliu de Guíxols}}
* [http://www.monestirs.cat/monst/baemp/cbp26guix.htm Informació sobre el monestir]
{{Monestirs benedictins}}
| |||