Volkert Simon Maarten van der Willigen: diferència entre les revisions

Com a científic, Van der Willigen feu un treball significatiu en la recerca en unitats físiques - on intentava utilitzar la longitud d'una ona de llum per posar una nova unitat de distància estàndard i fiable. En aquells dies hi havia unitats circumdants perquè els errors es cometien en l'estàndard originalment resolut basat en la circumferència de la terra, i el ministre d'interior holandès va demanar al Koninklijke Nederlandse Akademie voor Wetenschappen ja al 1851 aconseguir tal estàndard tant per a la llargada com per el pes. Inspirat per aquesta discussió i una publicació pel científic suec [[Anders Ångström]] el 1855, Van der Willigen decidí dedicar-se primer a la determinació de l'[[índex de refracció]] i a la longitud de l'ona de llum, per poder definir la unitat de llargada. Entre els anys 1866/-1867 construí al jardí interior del Museu, un observatori petit on establia aparells molt precisos múltiples per determinar la latitud ([[telescopi zenital]]) i temps ([[cronòmetre nàutic]]) amb la [[xarxa de difracció]]. També utilitzava allà un [[regulador astronòmic]], [[heliòstat]], [[espectròmetre|espectroscopi]], [[xarxa de difracció]], [[microscopi]] amb [[micròmetre (aparell)|micròmetre]], [[equilibri]], [[termòmetre|termòmetres]] i [[baròmetre|baròmetres]]. També demanà els estàndards de llargada (got) i pes (coure).<ref name="Teylers" /> Combinant aquests aparells intentava determinar l'estàndard de llargada fent ús d'un [[pèndol de segons]] (inicialment un [[Pèndol de Foucault|Pèndol de foucault]], més tard un [[Pèndol reversible de repsold]] que arribava en breu després de la seva mort). A més a més d'això, també adquiria aparells d'acústica, sobre la qual aparentment organitzava una sèrie de conferències al museu.<ref name="Turner"/>