La paraula «aiguamoll» era un mot en desús fins que el [[Grup de Defensa dels Aiguamolls Empordanesos]] la va rescatar utilitzant-la en la campanya «Els últims [[aiguamolls de l'Empordà]] en perill» l'any [[1976]].
Se sol usar el mot ''«aiguamoll''» per a aquells ecosistemes pantanosos on dominen les [[canya (planta)|canyes]], les [[herba|herbes]] i les plantes baixes, i ''«pantà''» per a aquells on predominen els arbres. L'aigua d'un pantà pot ser també d'[[aigua dolça]], salobre o [[aigua salada|salada]].
Els aiguamolls costaners, també anomenats «maresmes» i, sobretot al [[País Valencià]], «marjals» i «marenys», poden estar associats amb [[estuari]]s o amb petits estrets o [[Grau (geografiahidrografia)|graus]] entre bancs de sorra i la costa, també coneguts com a [[albufera|albuferes]]. Originàriament les marjals valencianes estaven ocupades per joncars, que posteriorment foren convertits en arrossars ([[la Plana]], [[Camp de Morvedre]], [[Ribera Baixa]], [[Safor]], [[Marina Alta]]) i després a costa de grans esforços, en tarongerars. A la llenca arenosa que separa les marjals de la mar, lliure d'inundacions, hi foren establerts els [[grauGrau (geografiahidrografia)|graus]]. A la [[Catalunya Nord]] s'usa el terme «estany». Els aiguamolls són un [[ecosistema]] de vital importància, ja que sovint serveixen com a terreny de cria per a una gran varietat de vida [[animal]].
== Vegeu també ==
* [[S'Albufereta|Reserva Natural de l[[S'Albufereta]] dea Pollença]]▼
* [[Albufera]]
▲* [[S'Albufereta|Reserva Natural de l'Albufereta de Pollença]]
