Diferència entre revisions de la pàgina «Primera República Espanyola»

m (r2.7.1) (Robot modifica: io:Unesma Hispaniana republiko)
==Aixecament Cantonalista==
{{AP|Aixecament cantonal}}
Per tot Espanya es produeix l'[[aixecament cantonal]], pel qual regions, ciutats o comarques es declaren repúbliques o cantons i es rebel·len contra l'Estat amb gran violència, sobretot a [[Alcoi]]. Pi i Margall dimiteix. Li succeeix [[Nicolás Salmerón]], qui encarrega a l'Exèrcit d'acabar amb la insurrecció. Ho aconsegueix ena totatot Espanya excepte a [[Cartagena]], on els insurrectes compten amb suport i armament militars. Els republicans federals es veuen desacreditats per l'aixecament cantonal. Després de la dimissió de Salmerón (deguda a la seva oposició al restabliment de la pena de mort), és nomenat President [[Emilio Castelar]], unitari, qui aconsegueix el suport dels [[monàrquic]]s contra els cantonalistes, els [[carlisme|carlistes]] i els independentistes cubans. El [[2 de gener]] de 1874, Castelar queda en minoria en les Corts, el que implicaria tornar a donar el govern als federals. Per a evitar-lo, el Capità General de Madrid, [[Manuel Pavía y Rodríguez de Alburquerque|Manuel Pavía]], a l'endemà va donar un [[cop d'Estat]] ordenant a la [[Guàrdia Civil]] desallotjar l'hemicicle de les Corts. Pavia, republicà unitari, li oferix la presidència a Castelar. Castelar, que no volia estar en el poder donat per mitjans antidemocràtics, va dimitir. El General [[Francisco Serrano Domínguez|Francisco Serrano]] formà nou govern. Dissol les Corts i governa amb el suport dels monàrquics, conservadors i republicans, nomenant-se President de la República.
 
==Tercera Guerra Carlina i restauració de la Generalitat==
Usuari anònim