Utilitarisme: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
|||
Línia 1:
[[Fitxer:Jeremy Bentham by Henry William Pickersgill detail.jpg|right|thumb|Imatge de [[Jeremy Bentham]], creador d'
L''''utilitarisme''' és un marc teòric per a la [[
== Una teoria sobre el benestar i el que és correcte ==
L'utilitarisme és tant una teoria sobre el benestar com sobre el que és correcte. Com a teoria sobre el benestar, l'utilitarisme defensa que és bo allò que ens suposi una major utilitat, és a dir, plaer, preferència-satisfacció, o una llista objectiva de valors. Com a teoria sobre el que és correcte, l'utilitarisme té en compte les conseqüències de l'acte, i afirma que l'acte correcte serà aquell que ens suposi una major utilitat.
== Utilitarisme negativista ==
Moltes teories utilitaristes defensen el màxim benestar per al màxim nombre de persones possible. L'
▲Moltes teories utilitaristes defensen el màxim benestar per al màxim nombre de persones possible. L'utilitaritarisme negativista creu necessari promoure la menor quantitat de dolor o dany per al major nombre de persones possible. Els defensors d'aquesta interpretació de l'utilitarisme argumenten que es tracta d'una fórmula ètica més eficaç, ja que hi ha més possibilitats de crear danys que de crear benestar, i els danys majors tenen majors conseqüències que els bens més grans.
== Història de l'utilitarisme ==
Les bases filosòfiques de l'utilitarisme es remunten a les obres de [[Richard Cumberland]] i [[David Hume]], o fins i tot a l'[[Antiga Grècia]] amb [[Parmènides d'Elea]], però formalment el seu pare va ser [[Jeremy Bentham]], que va afirmar que el plaer i el dolor eren ''els únics absoluts'' del món: "la naturalesa ha sotmès a l'home al govern de dos sobirans: el plaer i el dolor". Des d'aquesta presumpció va escriure la regla de la utilitat: el benestar es allò que dona la major felicitat al màxim nombre de persones. Temps després, en adonar-se que la formulació reconeixia dues màximes diferents, i potencialment conflictives, va passar a xerrar simplement del "principi de la màxima felicitat".▼
▲Les bases filosòfiques de l'utilitarisme es remunten a les obres de [[Richard Cumberland]] i [[David Hume]], o fins i tot a l'[[Antiga Grècia]] amb [[Parmènides]], però formalment el seu pare va ser [[Jeremy Bentham]], que va afirmar que el plaer i el dolor eren ''els únics absoluts'' del món: "la naturalesa ha sotmès a l'home al govern de dos sobirans: el plaer i el dolor". Des d'aquesta presumpció va escriure la regla de la utilitat: el benestar es allò que dona la major felicitat al màxim nombre de persones. Temps després, en adonar-se que la formulació reconeixia dues màximes diferents, i potencialment conflictives, va passar a xerrar simplement del "principi de la màxima felicitat".
Tant la filosofia d'[[Epicuri]] com la de Bentham poden considerar-se com dos tipus de conseqüencialisme hedonista, ja que jutgen la correcció de les accions segons la felicitat que aportin, identificant la felicitat amb plaer. La formulació de Bentham no és un hedonisme egoista, ja que mentre Epicuri recomanava fer el que te feia més feliç, Bentham manté que s'ha de fer el que fa feliç a la majoria.
| |||