Vibrato: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m r2.6.4) (Robot afegeix: hr:Vibrato
manteniment amb elements de les viquis nl i de.
Línia 1:
El '''vibrato''' és un efecte sonor[[música|musical]] que prové de l'oscil·lació de lal'[[Altura laringe(música)|altura]] quand'un emetto unacom vocala recolzadamàxim diafragmàticamentde mig to, queperò eshabitualment reflecteixmolt auditivament,menys. enLa elfreqüència qualde la nota[[Modulació augmenta(música)|modulació]] iés disminueixde en1 afinacióa 7 [[Hertz|Hz]], obtingut amb unala certaveu, velocitatamb instruments de corda i de vent.
 
La veu produeix l'efecte per una sinergia de la [[laringe]] quan emet una vocal recolzada [[diafragma|diafragmàticament]]. Com tal, forma un efecte essencial del [[cant redoblat]], típic de les [[Pitiüses]].
Aquesta qualitat no pertany només a la veu humana. Els instruments musicals també el produeixen. Es produeix, per exemple, quan un violinista oscil·la un dels seus dits de la mà esquerra sobre una corda del mastil del violí (aquests instruments no tenen trastes- separacions en el mastil- que són els que en instruments com la guitarra produeixen un so sense vibrato). Els bons instrumentistes de vent també el produeixen... al piano és impossible a causa que és un instrument de percussió. És a dir, emet una nota base que es va extingint en volum i temps.
 
En els [[instrument de corda|instruments de corda]] ([[violí]], [[cello]], [[guitarra]]...) el músic oscil·la un dels seus dits de la mà esquerra sobre una corda del mastil del seu intsrument. En els [[instrument de vent|instruments de vent]] s'obté mitjançant una lleugera obertura o tancament d'un orifici o una tècnica especial d'insuflació.<ref>[http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0237842&BATE=vibrato «Vibrato»] en: [[Gran Diccionari de la Llengua Catalana]]</ref> Als instruments elèctrics o electrònics, hi el vibrato s'actiona per un botó o una mànega. Al piano és impossible a causa que és un instrument de percussió. És a dir, emet una nota base que es va extingint en volum i temps.
En cap moment no és un defecte, sinó una virtut. El produeixen els colls relaxats i els bons professionals del cant...tots sense excepció. No s'ha de confondre amb el "trèmolo" que en la veu humana es produeix precisament per una excessiva pressió laríngia i/o abdominal.
* Exemple d'un vibrato per modulació de freqüència de 6 Hz [[Fitxer:Frequenzmodulation.ogg]]
No s'ha de confondre amb el [[trèmolo]].
*Exemple d'un trèmolo per modulació de l'amplitud de 6 Hz [[Fitxer:Amplitudenmodulation.ogg]]
 
És un efecte del qual l'ús o el desús depèn de moviments de moda i de vegades està controvertit. El vibrato orquestral a la [[música clàssica]] s'ha fet de moda des dels anys 1920, sota la influència del [[jazz]] i la música popular. Molts compositors ([[Ígor Stravinski|Stravinski]], [[Johannes Brahms|Brahms]], [[Ludwig van Beethoven|Beethoven]]) no l'estimaven<ref>[[Roger Norrington]] en un interviu amb Claus Spahn [http://www.zeit.de/2009/13/Interview-Norrington «Ein Gespräch mit Sir Roger Norrington über die Vorzüge des Alters, seinen Kampf gegen das Vibrato und die Egomanie der Pulthelden.»] {{de}}, en ''[[Die Zeit]]'', 19 de març 2009 (en català: «Un conversació amb Sir Roger Norrington sobre els advantatges de la vellesa, la seva lluita contra el vibrato i l'egomania del directors d'orquestra.»)</ref> i es sol abusar d’aquesta tècnica perquè l’oscil·lació de la nota camufla l’afinació.<ref>AA.VV., [http://secundaria.uvic.cat/_treballs/43a61245fe4646d34d47a9e84d4fe37e5bb2ec7b_TREBALL%20DE%20RECERCA%20-%20Pedagogia%20del%20viol%C3%AD.pdf «Vibrato»] in : ''Pedagogia del violí'', Institut Santiago Sobrequés i Vidal, promoció 2008-2010, pàgina 54</ref>
 
==Referències==
{{Referències|2}}
 
[[Categoria:Tècniques musicals]]