Erwin von Witzleben: diferència entre les revisions

|caption=

|nickname=

|serviceyears=1901–1944

|rank=[[Fitxer:Generalfeldmarschall Large1.png|30px|Generalfeldmarschall]] [[Generalfeldmarschall]]

|commands= [[1r Exèrcit (Alemanya)|1. Armee]]

|awards= [[Creu de Cavaller de la Creu de Ferro]]

|laterwork=

'''Job-Wilhelm Georg Erdmann Erwin von Witzleben''' ([[Breslau]], 4 de desembre de 1881 − [[Berlín]], 8 d'agost de 1944) fou un mariscal de camp alemany durant la Segona Guerra Mundial. Un dels més notables conspiradors contra Hitler des de l'inici de la guerra i en el [[complot del 20 de juliol]].

 

Witzleben va néixer a Breslau (actualment Wrocław, [[Polònia]]), en una família de gran tradició militar, el seu pare Joachim Albeina reconegut Militar. Va assistir a les escoles de cadets de Wahlstatt i Lichterfelde. Va ingressar a l'exèrcit alemany el març de 1901, com a lloctinent al 7è Regiment de Granaders.

 

Després de l'inici de la [[Primera Guerra Mundial]], Witzleben va ser nomenat adjunt de la 19a Brigada de reserva. Va servir al front occidental, guanyant per això la [[Creu de Ferro]]. El 1917 va assumir el comandament d'un batalló del 6è d'Infanteria. L'any següent es va convertir en oficial de l'Estat Major a la 108 Divisió d'Infanteria.

 

Després de la Guerra, Witzleben va romandre al [[Reichswehr]], i el gener de 1921 li fou donat el comandament de la VIII Companyia de metralladores. Va estar a l'Estat Major de l'Wehrkreis IV (1922-1925), el XII Regiment de Cavalleria (1925-1926) i la III Comandància d'Infanteria (1926-1928). Posteriorment va ser nomenat cap de l'Estat Major de l'Wehrkreis IV (1929-1931) i comandant del VIII Regiment d'Infanteria (1931-1933).

La [[Gestapo]] va tenir coneixement d'aquests plans, i el 1938 Witzleben va ser forçat a acceptar un prematur retir del servei actiu.

 

En iniciar la [[Segona Guerra Mundial]] von Witzleben va ser de nou cridat al front, i posat al comandament del Primer Exèrcit Alemany el 1939, encomanant-li la [[Batalla de França|invasió de França]] el maig de 1940. Les seves tropes van travessar la [[Línia Maginot]] el juny d'aquell mateix any, ocupant ràpidament Alsàcia i Lorena. Com a resultat d'aquesta acció, Witzleben va ser nomenat mariscal de camp. Witzleben es va quedar a França com a comandant en cap del Grup d'Exèrcits D, estant encarregat del teatre d'operacions occidental.

 

El 1942, després del fracàs de l'[[Operació Barbarroja]], va començar de nou a conspirar contra [[Hitler]]. La [[Gestapo]], novament informada d'aquestes activitats, informar el Führer, que el rellevar del seu càrrec i li va ordenar tornar a Alemanya. Durant els dos anys següents, Witzleben es va refugiar a la seva casa de camp.

 

[[Fitxer:Bundesarchiv Bild 151-12-16, Volksgerichtshof, Erwin v. Witzleben.jpg|thumb|Erwin von Witzlebe durant el judici.]]

Witzleben va mantenir contacte amb els altres conspiradors de la Wehrmacht, i el 1944 va participar activament en l'[[Operació Valquíria]], l'atemptat executat per [[Claus von Stauffenberg]] del [[20 de juliol]]. Després que von Stauffenberg posés la bomba i els conspiradors creguessin que Hitler havia mort, Witzleben, que hauria estat comandant en cap de la Wehrmacht al planejat govern post-cop d'estat, va arribar al quarter general del Oberkommando des Heeren, a la Bendlerstrasse (avui Stauffenbergstraße) de Berlín, el 20 de juliol de 1944, per assumir el comandament de les forces colpistes.

 

{{ORDENA:Witzlebe, Erwin Von}}

[[Categoria:Militars alemanys de la Segona Guerra Mundial]]

[[Categoria:Mariscals de Camp alemanys]]

[[no:Erwin von Witzleben]]

[[pl:Erwin von Witzleben]]

[[pt:Erwin von Witzleben]]

[[ru:Вицлебен, Иоб-Вильгельм Георг Эрвин фон]]