Grècia hel·lenística: diferència entre les revisions

La '''Grècia hel·lenística''' esés refereix alel [[període hel·lenístic]] de la història de la [[Grècia]] peninsular, i que comença amb la mort d'[[Alexandre Magne]] el [[323 aC]] i acaba amb l'annexió de la península i les illes gregues a [[Roma]] el [[146 aC]]. Encara que l'establiment del govern romà no va trencar amb la continuïtat de la societat i la cultura hel·lenísitiques, les quals perdurarien sense canvis significatius fins a l'arribada del [[cristianisme]], sí va marcar la fi de la independència política de Grècia.

Després de la mort de Cassandre el 298 aC, però, Demetri va prendre el tron macedoni i va guanyar el control de gairebé tot el teritori de Grècia. Va ser derrotat per una segona coalició de governants el 285 aC, i el domini de Grècia va passar a mans de Lisímac, rei de Tràcia. Lisímac, al seu torn, va ser derrotat i va ser mort el 280 aC. El tron macedoni, llavors, va passar al fill de Demetri, Antígon II, el qual també derrotaria una invasió gal·la, poble que aleshores vivia als [[Balcans]]. La batalla contra el gal·los va unir els antígons de Macedònia amb els [[seulècides]] d'Antioquia, una aliança que també s'enfrontaria a la potència hel·lenística més rica: l'[[Egipte ptolemaic]].

Antígon II va governar fins a la seva mort el 239 aC, i la seva família va conservar el tron macedoni fins a la seva abolició pels romans el 146 aC. Llur control sobre les ciutats-estat gregues era intermitent atès que altres governants, particularmnetparticularment els ptolemaics, subsidiaven els partits anti-macedonis a Grècia per minvar el poder dels antígons. Antígon va col·locar una guarnició a [[Corint]], el centre estràtegicestràtègic de Grècia, però, [[Atenes]], [[Rodes]], [[Pèrgam]] i altres estats grecs van conservar una autonomia substancial, i van formar la [[Lliga Etòlia]] per deferndredefendre-la. Esparta també seria independents, però, va refusar unir-se a cap lliga.

El 267 aC Ptolomeu II va persuadir les ciutats gregues de rebel·lar-se contra Antígon, en allò que seria anomenada la [[Guerra de Cremònides]]. Les ciutats van ser derrotades i Atenes va perdre la seva independència i les seves institucions democràtiques. La Lliga Etòlia només va abastar els estats peleponesospeloponesis, però, en donar-los el control de Tebes el 245 aC es van convertir en aliats macedonis. Això marcaria la fi d'Atenes com a actor polític, encara que seria per molt més temps, la ciutat més gran, més rica i més intel·lectual de Grècia. El 255 aC Antígon va derrotar la flota egípcia a [[Kos]] i va prendre les illes egees, llevat de Rodes, com a possessió seva.

La mort d'Antígon II va produir una altra revolta de les ciutats-estat de la [[Lliga Aquea]], el personatge més important de la qual seria [[Aratos de Sició]]. El fill d'Antígon, Demestri[[Demetri II]] va morir el 229 aC; el seu fill, Felip V, encara un nen, va convertir-se en rei, i el general Antígon Dosó el regent. Els aqueus, sotmesos nominalment a Ptolemeu, eren, de fet, independents, i controlaven la regió sud de Grècia. Atenes, però, no va participar del conflicte.

A la mort de Seleuc I el seu fill [[Antíoc I Sòter]] va preparar la cerimònia per a la seva apoteosi. Més tard es va fundar un sacerdoci especialitzat per al culte del monarca viu i dels seus avantpassats. Els reis de [[Pèrgam]] van dir ser descendents del déu [[Dionís]]. Aquests reis eren venerats en vida però només després de la seva mort rebien el títol de ''theos''. [[Antíoc III el Gran |Antíoc III]] en el 193 a C.aC va crear una comunitat de sacerdotesses que serien les encarregades del culte a la seva dona [[Laodice III]]. Una de les normes dictades per aquest rei per a aquestes sacerdotesses va ser que en la seva indumentària havien de portar una corona d'or decorada amb retrats de la reina.

* [[PeríodeDinastia hel·lenísticantigònida]]